Els alcaldables empordanesos proposen mesures per reduir el consum d’aigua

La sequera està afectant de ple els cultius de l’Alt i el Baix Empordà. La falta d’aigua ha obligat els pagesos d’aquestes zones, on predomina el cultiu de cereals, a canviar les varietats de sembra i a reduir les plantacions. És el cas dels arrossaires de Pals, que només n’han plantat la meitat. A l’Alt Empordà, el blat s’ha substituït pel gira-sol i el sorgo i els pagesos preveuen un dèficit de cereal per fer pinso i farina. Tot i que els ajuntaments no hi tenen competències, els alcaldables empordanesos proposen algunes mesures per reduir el consum d’aigua. Ordenances per regular-ne l’ús i controlar els excessos, moratòries de piscines, ajuts al sector agrícola i més conscienciació són algunes de les accions que plantegen els candidats, segons informa l’ACN.

A poblacions com Castelló d’Empúries, on el cultiu del cereal és un dels més importants, ja s’han substituït aquests conreus per varietats menys exigents amb l’aigua com el gira-sol i el sorgo. A l’abril es van començar a sembrar aquestes varietats però en veure que les pluges no arribaven, molts van fer una aturada. “La gent no té esperances, estan desanimats”, assegura la tècnica de la Cooperativa Agrícola de Castelló, Íngrid Pou.

Al Baix Empordà, la comunitats de regants del Baix Ter alerten que hi ha dos cultius molts afectats per la sequera. Per una banda, el blat de moro, i per l’altra, l’arròs de la zona de Pals, un dels cultius que necessita més aigua.

Pel que fa al blat de moro, s’han fet un 70% dels cultius habituals. El 30% restant no es podrà treballar. En alguns casos, s’ha substituït per altres cultius com el sorgo o el gira-sol. Una possibilitat que, en canvi, no permet l’arròs. La falta de pluges ha obligat els arrossaires a reduir en un 50% els cultius i a sembrar en sec la totalitat de la collita. “Ens trobem que tenim uns 13 hectòmetres respecte dels 24 que teníem habitualment”, explica el secretari de la comunitat de regants del Baix Ter i arrossaire, Josep Maria Parals.

Diversos municipis també plantegen la necessitat d’aplicar moratòries en la construcció de piscines als seus municipis. Al Baix Empordà, l’alcaldable de la CUP a Verges, Diana Canals, creu que “no té sentit” aprovar projectes de construcció “si no hi ha prou aigua per omplir-les”. Per això creu que els ajuntaments hauran de tendir a aplicar una sèrie de mesures en moments de sequera, com ara aquesta moratòria, i implementar-ne d’altres quan hi hagi més aigua.

L’alcaldable de Junts X Pals-AM, Carles Pi, ja avança que “si no plou molt d’aquí a l’estiu” ells proposaran que el municipi no tingui dutxes a les platges. Es tracta d’una iniciativa que ja han impulsat altres pobles del litoral gironí amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua municipal. Pi ha reivindicat aquesta mesura que ha d’ajudar a “conscienciar” el turisme sobre la situació que hi ha a Catalunya.

Un altre àmbit per combatre la sequera on els consistoris poden actuar són les ordenances municipals. Miquel Brugat, de Junts per Peralada, preveu crear-ne una per regular els usos i controlar els excessos de consum que hi hagi. El candidat planteja “digitalitzar els comptadors” dels equipaments municipals. Això els permetria saber si hi ha fuites d’aigua al moment i poder actuar-hi amb rapidesa. Brugat també proposa crear un pla de sequera municipal per tenir les eines necessàries en cas que hi hagi un altre episodi.