ERC, el PSC i la CUP examinen la majoria absoluta de Junts
Els candidats dels tres primers grups retreuen a Pep Berga la qualitat democràtica de l’acció de govern del seu partit
Sobre la taula, la variant nord i la mobilitat, les polítiques del barri vell, l’habitatge i la seguretat ciutadana
Molt del mateix en el debat electoral que van organitzar Olot Televisió i Ràdio Olot amb la col·laboració del diari El Punt Avui i altres mitjans locals i col·legis professionals. Va quedar clar que la covid va aturar durant quasi dos anys la majoria de projectes i que calia atendre les necessitats que es van generar i que els quatre candidats que hi participaven van coincidir en la unitat política amb la qual es van afrontar. En concret, van confrontar programes Pep Berga (Junts), Josep Quintana (ERC), Josep Guix (PSC) i Jordi Gasulla (CUP), els quatre partits amb representació en l’actualitat al consistori.
La problemàtica de l’habitatge, l’endèmica necessitat de rehabilitar el barri vell, el projecte de la variant nord i la nova mobilitat i les estratègies per afrontar el canvi climàtic van ser els temes recurrents en les intervencions de tots els candidats, amb altres derivades transversals com ara la seguretat i promoció econòmica, que hi van passar de puntetes.
Abans, Pep Berga va defensar l’acció del seu govern –que ha estat en majoria absoluta– remarcant que van donar suport a les petites i mitjanes empreses per afrontar la crisi econòmica generada per la covid, ja que, de la social en va tenir cura el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. A més, va dir que també s’havien centrat molt en la gestió del dia a dia. La resta de candidats li van retreure manca de planificació i una mala utilització de la majoria absoluta. Josep Quintana va dir que s’havia avançat “poc o gens” en els reptes del segle XXI; Josep Guix va retreure a Berga que, a principi de mandat, li havia estès la mà, cosa que va veure impossible després de la proposta d’apujar un 14% l’IBI –l’alcaldable de Junts va dir que faltava a la veritat–, i Jordi Gasulla va criticar que el partit en el govern local no havia complert la promesa de governar a través de pressupostos participatius i consultes populars.
Quant a l’habitatge, Pep Berga va esgrimir la vuitantena de pisos de protecció social que es faran a Sant Cristòfor per desmuntar les crítiques en aquest àmbit. Gasulla va reclamar duresa contra els grans tenidors, per posar al mercat més de sis-cents pisos buits d’aquest col·lectiu a la ciutat i per fer polítiques de promoció de l’habitatge actives. Josep Guix, en canvi, va apostar per fer habitatge al nucli antic en comptes de Sant Cristòfor i Quintana va afirmar que s’havia avançat “poquíssim” en aquest aspecte.
Ell mateix va encetar el capítol de la crisi climàtica reclamant que Olot sigui un referent quant a transició energètica, aprofitant l’experiència del Parc Natural de la Garrotxa i dels tècnics que hi ha a la ciutat. Guix va indicar que Olot havia de ser “la ciutat del parc natural”, creant avingudes verdes que la connectin amb l’espai protegit, i Gasulla va concretar amb propostes com ara la pacificació dels entorns escolars i l’ampliació del verd de la ciutat. Pep Berga va alertar que caldran moltes inversions en serveis i espais públics i que caldrà fer-les sota l’òptica de les estratègies contra el canvi climàtic.
Tots van estar d’acord en la necessitat de la variant nord. Berga i Guix van explicar les gestions que han fet a Carreteres i al pressupost de la Generalitat, respectivament, perquè no s’encalli el projecte i Gasulla va dir que no es faria abans de 2030 i va reclamar treure el trànsit de camions de l’avinguda Sant Jordi, que ara fa de variant. El capítol de mobilitat es va tancar amb crítiques per no haver avançat en la xarxa de carrils bici i tots van coincidir en el fet que caldrà una millora substancial del transport públic local quan acabi la concessió actual.
El líder de la CUP va criticar que Junts no havia impulsat el pla pilot de l’illa de rehabilitació al nucli antic, el d’ERC va recordar que es va fer a proposta del seu partit una diagnosi dels edificis i Pep Berga va enumerar projectes realitzats a la zona.