Política

Consells comarcals: un país de pocs colors

Catalunya té 40 consells comarcals que, tot i tenir unes competències molt limitades i un paper qüestionat, permeten que els partits polítics tinguin més d’un miler de càrrecs i que s’assegurin el control al territori

ERC va prendre a Junts el lideratge com a llista més votada a l’administració comarcal el 2019

Els consells són administracions finalistes amb poques competències

A banda de quines alcaldies aconsegueixen, aquestes eleccions municipals tenen altres interessos per als partits perquè s’hi juguen molt. Un dels objectius més clars és aconseguir el màxim nombre de regidors possible perquè d’això depèn la composició dels consells comarcals i, sobretot, de les diputacions. L’autèntica batalla és per les diputacions, ja que és on es reparteix el diner de veritat amb uns pressupostos sovint estratosfèrics. Però a l’altra cara de la moneda hi ha els consells comarcals. Amb una dotació econòmica molt menor i unes competències esquifides, augmentar la representativitat en aquestes administracions és sinònim de poder local i d’implantació territorial. Sobretot perquè el ciutadà no tria qui forma part del ple, sinó que són estrictament els partits els que decideixen qui es mereix ser-hi. Al medi rural són molt més coneguts que a les ciutats, on hi ha altres administracions que donen serveis. La victòria fa quatre anys als 40 consells comarcals catalans –el del Barcelonès es va suprimir per llei, el del Lluçanès encara no s’havia creat i l’Aran té una formulació particular– va ser clarament per a ERC. Es va imposar a 19 comarques i en va sumar set a les que ja controlava el 2015. També el PSC va créixer d’una en ser la llista més votada a cinc comarques, mentre que Junts es va haver de conformar amb un còmput negatiu: va ser la que més suports va rebre en 16 comarques però en va perdre 13 respecte de quatre anys abans, en què ho va ser a 29.

Guanyar no significa manar

Ser la llista més votada en una comarca, però, no vol dir necessàriament que aquella formació pugui governar perquè les majories absolutes a les administracions comarcals només es van aconseguir en vuit casos. La meitat van ser per a Junts –Garrotxa, Alta Ribagorça, Garrigues i Pla d’Urgell– i l’altre 50% per als republicans –Montsià, Noguera, Segarra i Moianès–. Tot i això, els pactes postelectorals van fer que Junts deixés fora ERC de sis presidències per acords amb altres formacions i en dues la situació entre els exsocis de govern a la Generalitat va ser a la inversa.

Més d’un miler de càrrecs

En comparació amb altres administracions, les competències dels consells comarcals són més aviat escasses i, sovint, hi ha duplicitats amb altres ens. Es tracta d’administracions finalistes, que es financen a través de les aportacions de la Generalitat, majoritàriament, i de les diputacions, que els deleguen les competències pròpies sobre àmbits tan diversos com la depuració de l’aigua, els menjadors escolars, els serveis socials, la gestió dels animals i la neteja dels carrers i les platges, entre altres. Tot i aquestes atribucions minses, a Catalunya es van triar fa quatre anys 1.040 càrrecs per gestionar-les. La gran majoria van ser per a ERC (366 consellers) i Junts (340). Al darrere s’hi van situar el PSC (179), la CUP (46), Ciutadans (33), els comuns (28), el PP (7) i grups de candidatures independents locals (41).

Junts i el PSC, parella habitual

Pel que fa als pactes, no ha estat infreqüent que, per garantir la governabilitat, dues formacions s’hagin repartit la presidència mig mandat cadascuna. Dels acords, però, els que més s’han repetit han estat els que han tancat Junts i els socialistes. N’han segellat fins a una dotzena en total. De fet, Junts és la formació política que més n’ha segellat amb altres forces: 12 amb el PSC, 11 amb ERC i dos amb la CUP. ERC, a banda dels 11 amb Junts, n’ha formulat amb el PSC (3) i la CUP (4, amb la presència també d’independents o comuns). Un panorama que canviarà radicalment a partir dels resultats de diumenge i la constitució dels consells, al juliol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

Trump promet deportacions a la ciutat sacsejada per les mentides

barcelona
guerra a gaza

Els atacs israelians contra el nord de la Franja causen una vintena de morts més

barcelona
guerra a europa

Rússia i Ucraïna intercanvien 206 presoners de guerra més

barcelona
política

Nova Esquerra aposta perquè el president d’ERC no sigui alhora candidat

barcelona
vaticà

Francesc demana als catòlics dels EUA votar “el mal menor"

barcelona
guerra a europa

Biden i Starmer ajornen la decisió sobre l’ús de míssils de llarg abast contra Rússia

barcelona

La llavor del Ciemen

Barcelona
Neus Brunet Campeny
Cap de l’oposició de Breda (Junts)

“La principal prioritat és posar en marxa el centre de dia”

Breda
David Minoves i Llucià
President del CIEMEN

“No es pot entendre el creixement de l’independentisme sense el Ciemen”

Barcelona