Política
Morales i les regions opositores surten enfortits del referèndum
MÓN
La ressaca del referèndum revocatori del mandat presidencial i de vuit governadors celebrat diumenge a Bolívia va estar marcada per demandes de diàleg cap al president Evo Morales i els governadors opositors, tots ells ratificats en el càrrec per una àmplia majoria.
Els resultats han confirmat que el país andí està dividit en dues meitats irrenconciliables. Segons els primers números oficials, el projecte socialista impulsat per Morales ha obtingut prop del 52% dels vots, però és inevitable que aquesta xifra s’acosti al 60% de les enquestes a peu d’urna a mesura que es comptin els vots rurals.
El suport al primer mandatari indígena del país andí topa amb la popularitat de les demandes autonòmiques dels departaments rics de la zona oriental: Santa Cruz, Beni, Tarija i Pando, integrants de l’anomenada mitja lluna. Els seus governadors i les seves polítiques han estat ratificades amb índexs d’entre el 55% i el 70% dels vots.
Abandonar la supèrbia
Enfortits en les seves posicions, l’única sortida sembla ser el diàleg. Així ho va manifestar ahir el defensor del poble de Bolívia, Waldo Albarracín, una veu molt escoltada per les dues parts en conflicte. Els “ratificats pel vot que admetin sense supèrbia que si el poble els està ratificant la seva confiança no és perquè continuïn aguditzant l’enfrontament amb altres sectors, sinó més aviat perquè comencin a dialogar”, va afirmar el Defensor.
En el marc d’una plaça Murillo farcida de banderes blaves, blanques i negres, Morales va optar la nit de la celebració per un discurs conciliador i va fer una crida al diàleg al poder regional. “Convoco tots els prefectes de Bolívia a treballar per la unitat dels bolivians”, va dir el president. Per Morales, la solució passarà per “unir el projecte de nova Constitució amb els estatuts autonòmics, però sempre en el marc de la legalitat”.
El problema és que la mitja lluna oriental, que va aprovar en referèndum els seus estatuts autonòmics entre maig i juny no vol deixar passar una carta magna que acusen d’“autoritària i procubana”. El punt que més exaspera l’ànim dels opositors és que la Constitució promoguda per l’oficialisme preveu la reelecció del president.
De fet, la crida a la reconciliació del president va ser l’altra cara del discurs bel·ligerant del governador de Santa Cruz, Rubén Costas, líder de la demanda autonòmica i al capdavant d’una regió que avui és el motor econòmic de Bolívia. A la plaça 24 de Septiembre de la capital departamental, el governador va dir que “aquí s’ha vençut el més cruel dels terrorismes d’Estat dels últims temps i un frau muntat per la corrupció del MAS”, el partit oficialista. Pel sociòleg Fernando Mayorga, el referèndum revocatori “ha enfortit les dues bandes i, per tant, el que queda és el camí de la negociació”. Una possibilitat que ara per ara sembla llunyana.
Els resultats han confirmat que el país andí està dividit en dues meitats irrenconciliables. Segons els primers números oficials, el projecte socialista impulsat per Morales ha obtingut prop del 52% dels vots, però és inevitable que aquesta xifra s’acosti al 60% de les enquestes a peu d’urna a mesura que es comptin els vots rurals.
El suport al primer mandatari indígena del país andí topa amb la popularitat de les demandes autonòmiques dels departaments rics de la zona oriental: Santa Cruz, Beni, Tarija i Pando, integrants de l’anomenada mitja lluna. Els seus governadors i les seves polítiques han estat ratificades amb índexs d’entre el 55% i el 70% dels vots.
Abandonar la supèrbia
Enfortits en les seves posicions, l’única sortida sembla ser el diàleg. Així ho va manifestar ahir el defensor del poble de Bolívia, Waldo Albarracín, una veu molt escoltada per les dues parts en conflicte. Els “ratificats pel vot que admetin sense supèrbia que si el poble els està ratificant la seva confiança no és perquè continuïn aguditzant l’enfrontament amb altres sectors, sinó més aviat perquè comencin a dialogar”, va afirmar el Defensor.
En el marc d’una plaça Murillo farcida de banderes blaves, blanques i negres, Morales va optar la nit de la celebració per un discurs conciliador i va fer una crida al diàleg al poder regional. “Convoco tots els prefectes de Bolívia a treballar per la unitat dels bolivians”, va dir el president. Per Morales, la solució passarà per “unir el projecte de nova Constitució amb els estatuts autonòmics, però sempre en el marc de la legalitat”.
El problema és que la mitja lluna oriental, que va aprovar en referèndum els seus estatuts autonòmics entre maig i juny no vol deixar passar una carta magna que acusen d’“autoritària i procubana”. El punt que més exaspera l’ànim dels opositors és que la Constitució promoguda per l’oficialisme preveu la reelecció del president.
De fet, la crida a la reconciliació del president va ser l’altra cara del discurs bel·ligerant del governador de Santa Cruz, Rubén Costas, líder de la demanda autonòmica i al capdavant d’una regió que avui és el motor econòmic de Bolívia. A la plaça 24 de Septiembre de la capital departamental, el governador va dir que “aquí s’ha vençut el més cruel dels terrorismes d’Estat dels últims temps i un frau muntat per la corrupció del MAS”, el partit oficialista. Pel sociòleg Fernando Mayorga, el referèndum revocatori “ha enfortit les dues bandes i, per tant, el que queda és el camí de la negociació”. Una possibilitat que ara per ara sembla llunyana.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
