El projecte dels comuns perd la seva capital icònica
Colau reivindica el seu llegat de vuit anys al capdavant de l’alcaldia en un disgust amb regust de comiat
L’alcaldessa en funcions recorda que els partits d’esquerres tenen la majoria a Barcelona
Els Comuns necessitaven com l’aigua una victòria o, si més no, un gran resultat, a Barcelona per ser un dels grans actors de la política catalana. La formació hereva del PSUC i d’Iniciativa forma part del grup de les que no ha tingut mai la màxima instància de poder al país, la presidència de la Generalitat, però els darrers anys s’ha mantingut a l’elit del panorama polític gràcies a fenòmens socials com el moviment del 15-M i a figures carismàtiques com l’exlíder de Podem Pablo Iglesias i, sobretot, l’alcaldessa en funcions de Barcelona, Ada Colau.
La desfeta de Colau en les eleccions més incertes dels darrers anys, amb tres candidats que les enquestes situaven amb possibilitats reals de guanyar ha estat un cop molt fort per a un projecte polític que, en el còmput global de Catalunya, ha fet un paper molt discret en les últimes cites electorals.
Colau va ser l’última a comparèixer i ho va fer amb un discurs amb regust de comiat en què va fer balanç dels seus vuit anys de mandat. “Ha estat un orgull haver estat la primera dona alcaldessa”, va dir la líder de Barcelona en Comú, que va recordar que van arribar a les institucions “quan ningú els esperava”. “Aquell somni s’està portant a la pràctica i ara tenim una ciutat més verda i més feminista”, va afegir.
Colau va deixar, però, oberta la possibilitat que continuessin governant “les esquerres”, que són majoria al consistori, per evitar que Trias reverteixi les seves polítiques.
Els simpatitzants dels Comuns que es van aplegar a la Paloma, al Raval, per seguir la nit electoral, van esclatar d’alegria en el moment en què l’enquesta a peu d’urna de Betevé va pronosticar una victòria de la seva líder a Barcelona. La nit electoral a la seu dels Comuns va ser encara més amarga que la de fa quatre anys, quan Ernest Maragall els va arrabassar la victòria, encara que fos per poc i tot feia preveure l’ascens del germà de l’alcalde olímpic a l’alcaldia. Ahir tot eren cares de decepció.
El panorama que deixa aquestes eleccions és molt diferent del de fa quatre anys. Les maniobres de l’establishment per evitar una batllia independentista que van seguir a aquell dia de decepció a cals Comuns van tornar a posar l’exactivista pel dret a l’habitatge al capdavant del cantó mar de la plaça Sant Jaume, així sí, amb un regust amarg que ahir es va llevar del tot.
Si les negociacions no fan girs inesperats, Colau sortirà de l’alcaldia i el projecte dels Comuns, que ha passat per diverses refundacions i sigles al llarg de la història, perdrà una figura de referència en una de les principals institucions del país. Tot plegat farà disparar les especulacions sobre el futur de la líder de Barcelona en Comú, que hauria acabat el seu recorregut a la capital catalana.
La desfeta dels Comuns també es va traslladar a altres feus tradicionals com el de Montcada i Reixach, on l’alcaldessa, Laura Campos, al capdavant de l’ajuntament des de feia vuit anys, va perdre la primera posició a mans del PSC. També va perdre pistonada a Sant Feliu de Llobregat. Els Comuns han recuperat, però, feus importants com el Prat de Llobregat.
Conseqüències a l’Estat
Els resultats discrets dels Comuns a Catalunya poden tenir conseqüències importants també en la política estatal. La vicepresidenta del govern espanyol Yolanda Díaz comptava molt amb una victòria icònica d’Ada Colau a Barcelona per consolidar el seu projecte, Sumar, a tot l’Estat espanyol. Díaz haurà de buscar l’impuls en un altre lloc.
LES FRASES
Muntanya russa d’emocions
El vespre va començar molt bé a la sala la Paloma, on Barcelona en Comú va aplegar els seus militants per seguir la jornada electoral. Tant l’enquesta de Betevé, la cadena triada pel partit per seguir la jornada, com la de TV3 pronosticaven una victòria de l’alcaldessa, opció que es va anar esvaint. El tinent d’alcalde Jordi Martí va sortir, poc després de l’enquesta, a fer una primera valoració. Va ser més prudent que la parròquia que s’aplegava a la sala de festes. «La participació ha baixat, però ha estat millor que la que pronosticaven les enquestes», va dir Martí, que va preferir parlar de dades fermes. «Preocupa el blau a tot l’Estat espanyol», va afegir en relació a l’ascens del PP que ja s’anava dibuixant. També va mostrar el seu disgust per l’entrada de Vox a l’ajuntament. «Seria una molt mala notícia per al consistori, que fins ara havia resistit sense la ultradreta», va dir.
Amb gairebé tot el peix venut, l’al·licient dels militants dels Comuns, més enllà de beure cervesa i xerrar, era veure si Colau feia el sorpasso a Collboni, que el tenien cada cop a menys vots en el recompte a Ciutat Vella. «Sí se puede», cridaven els simpatitzants cada cop que els arribava una informació que els acostava al segon lloc, el mateix que van obtenir el 2019. Aquell cop Colau va acabar sent alcaldessa.