ANÀLISI
Vox contra l’enemic interior
Vox va tenir una forta crescuda el 28 de maig, passant dels 530 regidors obtinguts a tot l’Estat el 2019 als 1.695 actuals. A Catalunya el creixement va ser més significatiu, ja que va aconseguir 124 regidors enfront dels 3 de fa quatre anys. I ara mentre negocia amb el PP la formació de governs autonòmics i municipals exigint formar-ne part, es prepara per ser el soci indispensable d’Alberto Núñez Feijóo per arribar a La Moncloa el 23 de juliol. Amb Giorgia Meloni governant Itàlia i Marine Le Pen esperant les properes eleccions ocupar la presidència francesa, hi ha qui diu que fracassats els cordons sanitaris el que s’ha de fer és deixar-los governar, més quan Le Pen i Meloni han abandonat el rebuig al projecte europeu. Es diu que si governen es mostrarà que les seves solucions simples a problemes complexos no funcionen o són inaplicables.
Encara que Meloni no pugui canviar la normativa europea d’immigració, sí que pot frenar actuacions i operacions dels guardacostes i obstaculitzar la tasca de les ONG, i provocar l’increment de la pèrdua de vides humanes. Però mentre que per a Meloni i Le Pen l’enemic o els perills principals venen de fora, són la globalització, certes normes de la Unió Europea i la immigració, per a Vox l’enemic principal és a dins i és de casa. Per a Vox, a qui Núñez Feijóo necessitarà si l’esquerra surt derrotada, l’enemic principal és l’independentisme, que cal il·legalitzar. I va més enllà i proposa la supressió de l’estat autonòmic i de la cooficialitat del català, l’euskera i el gallec. Mentre que per a Le Pen la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon no és l’enemic a abatre, amb qui comparteix part de les crítiques a les polítiques de Macron, per a Vox tan perillós com l’independentisme i el govern de Pedro Sánchez és l’espai a l’esquerra d’aquest, és a dir Sumar i Podemos, a qui atribueix part de l’autoria de moltes de les lleis que Vox vol derogar.
Vox està integrat al grup Conservadors i Reformistes del Parlament Europeu, on hi ha el PiS, Llei i Justícia polonès, que ara impulsa una llei per inhabilitar polítics que fa una dècada van dirigir polítiques d’amistat amb Rússia, en un moment en què ningú no qüestionava treballar per un bon veïnatge. I l’objectiu d’aquesta llei és inhabilitar l’exprimer ministre, expresident del Consell Europeu i actualment cap de l’oposició, Donald Tusk. Vox comparteix amb els actuals mandataris de Polònia i d’Hongria la voluntat de retallar la independència judicial, perseguir l’oposició, censurar la premsa, il·legalitzar ONG i entitats, a més d’impulsar reformes legals que reverteixin els drets de les dones i persones LGTBI. Però Vox va més enllà que el PiS polonès i el Fidesz de Viktor Orbán i vol canviar el marc constitucional per tornar a l’Espanya uniforme. És només el soci necessari d’Alberto Núñez Feijóo per arribar al govern d’Espanya. Però no ens enganyem. No només molts votants del PP comparteixen part del que proposa Vox per eliminar els enemics interiors. També ho comparteixen alguns dels seus dirigents, com la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso.