Ensenyament, en conflicte permanent

Després de tres anys d’intentar-ho i gràcies a una sentència del Tribunal Constitucional que ho avala, el govern ha iniciat aquest mes els tràmits per retirar el concert econòmic a les deu escoles catalanes que encara segreguen per sexe. És una de les poques decisions de Josep Gonzàlez-Cambray que no ha aixecat polseguera. És el conseller d’aquesta legislatura que més crítiques ha rebut, molts cops no tant pel contingut de les seves decisions –que també– sinó sobretot per les formes. La falta de diàleg és el que més se li ha retret. Els canvis que ha volgut introduir han xocat amb l’oposició de la major part de la comunitat educativa, que han anat a la vaga en diverses ocasions per exigir no només més mans i recursos per a l’escola pública, com és habitual, sinó canvis en la seva política o, directament, la seva dimissió. Se’l recordarà sobretot per haver avançat una setmana el curs escolar, altra cop sense consens (ni tan sols avís previ) amb els afectats: mestres i famílies. Després de liderar la conselleria de Benestar i Família entre el 2003 i el 2006, Anna Simó torna al govern després de 18 anys. El seu tarannà conciliador i dialogant anticipa un canvi de tendència, han destacat ja nombroses veus.

Caldrà fer molta feina, però, per calmar els ànims. Al gener, el departament d’Educació va pactar incorporar més de 3.500 docents per fer efectiva la reducció d’una hora lectiva pactada amb els sindicats, però els docents continuen cremats per la sobrecàrrega, l’augment de la burocràcia, la falta de professors suplents o les dificultats per tirar endavant una escola realment inclusiva o lluitar contra l’assetjament escolar, entre molts altres fronts. Fruit de la tensió existent, Gonzàlez-Cambray deixa un moviment sindical dividit. Fa només dues setmanes, els representants dels treballadors rebutjaven l’última proposta del departament d’Educació per revertir les retallades. CCOO, Professors de Secundària, UGT, CGT, USOC i la Intersindical, a més, acusaven el conseller d’escoltar només l’organització majoritària, USTEC, i “menystenir” la resta d’entitats.

Enginyer tècnic industrial llicenciat en màrqueting i especialista en Investigació i Tècniques de Mercat, Gonzàlez-Cambray, tampoc ha aconseguit convèncer amb la seva resposta a la crisi climàtica i el consegüent augment de temperatures. Educació va anunciar el mes passat un pla per combatre la calor a les aules però els 100 aires condicionats que s’instal·laran en zones comunes de llars d’infants i centres educatius certifiquen que milers de nens i mestres tornaran a sortir de les classes amarats de suor.

Fa només uns dies, se sabien els resultats d’un estudi que apunta que els alumnes catalans de quart de primària estan a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Tot i que el mèrit no es pot atribuir al conseller sortint, hi ha qui ha trobat a faltar l’inici d’un debat al voltant del perquè (com ara la influència de les pantalles, també molt presents a classe) i les possibles solucions. Més urgent encara és revisar els protocols contra l’assetjament escolar, després de casos tan dramàtics com el suïcidi de dues bessones a Sallent.

La llengua és un altre dels cavalls de batalla, però aquesta assignatura de moment està aprovada. El govern va aprovar el decret llei del català a l’escola un dia abans que s’hagués d’executar la sentència que obliga a aplicar el 25% de castellà a les aules. El decret rebutja els percentatges en l’ensenyament de les llengües i estableix que el departament d’Educació és l’únic responsable legal dels projectes lingüístics dels centres, per així protegir els centres educatius en cas de conflictes. El Parlament també va aprovar ara fa un any la nova llei sobre el català a l’escola. El text estableix que l’ús de les llengües als centres educatius “s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius”. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut que la llei i el decret impedeixen executar la sentència del 25% de castellà a les aules i el tema està ara en mans del Constitucional, de manera que si hi ha nou capítol, no estarà protagonitzat per Gonzàlez-Cambray sinó per Anna Simó, llicenciada en Filologia Catalana i postgraduada en Planificació Lingüística. Simó és experta en llengua i ha treballat a la Xarxa Cultural i al Consorci per a la Normalització Lingüística, a més de ser coautora en diversos estudis sociolingüístics sobre l’ús del català. Nascuda a Els Alamús (Segrià) el 1968, és militant d’ERC des del 1990. Va ser diputada al Parlament, portaveu del grup parlamentari i vicepresidenta primera de la cambra entre el 2012 i el 2015, com recorda l’ACN. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar fa pocs dies a quatre mesos d’inhabilitació per desobediència com a membre de la mesa de Carme Forcadell en un judici que es va haver de repetir. L’últim càrrec institucional de Simó ha estat el de presidenta del Consell Escolar, entre el 2018 i el 2021.

Mentre s’anunciava el canvi de relleu a Educació, el departament enviava als mitjans una nota on destacava la feina feta pel ja exconseller, com la baixada de ràtios , la gratuïtat de P2 (de 2 a 3 anys) en les llars d’infants públiques, els esforços fets per estabilitzar el personal interí o el pla de xoc contra el fracàs escolar. Ell mateix ha fet un tuit de resum, assegurant que el seu objectiu ha estat sempre “millorar i transformar l’educació pensant en l’alumnat” i “prenent decisions necessàries i valentes en un moment complex”. “Menys nens i nenes per aula per primera vegada”, “racionalitzar el calendari escolar, una mesura llargament reclamada” i “la xifra més alta de docents de la història al sistema educatiu de Catalunya” a més “del pressupost més alt que ha tingut mai Educació” son algunes de les fites que reivindica.