L’Eurocambra demana a Espanya una investigació “completa, justa i efectiva” del Catalangate
Reclama aclarir l’espionatge a 65 independentistes, inclosos els 47 no reconeguts pel CNI
Una investigació “completa, justa i efectiva” del Catalangate. Amb 411 vots a favor, 97 en contra i 37 abstencions, L’Eurocambra ha donat llum verda a les recomanacions elaborades pel comitè que ha abordat durant un any i mig els casos d’espionatge com Pegasus a la Unió Europea. Així, el Palament Europeu demana a l’estat espanyol “aclarir” l’espionatge als 65 independentistes, inclosos els 47 no reconeguts pel Centre Nacional d’Inteligènica (CNI). El text també insta l’Estat a cooperar amb els tribunals per donar una “reparació legal” a les víctimes i garantir que hi hagi investigacions judicials “imparcials”, que es facin “sense retard” i amb recursos “suficients”.
El text inclou cinc recomanacions de l’Eurocambra a les autoritats espanyoles. A banda de la investigació de l’espionatge i la cooperació amb els tribunals, els eurodiputats també demanen a l’Estat començar la reforma del marc legal del CNI i sumar l’Europol a les investigacions perquè aporti la seva “expertesa tècnica”.
A banda de l’apartat de recomanacions a Espanya, el document inclou referències al ’Catalangate’ en només un paràgraf que es limita a explicar els fets revelats. Apunta que, segons CitizenLab, a Espanya hi ha hagut dos tipus d’espionatge, un a membres del govern espanyol i un altre a l’independentisme català. En el cas del segon, apunta que les autoritats espanyoles han reconegut l’espionatge a 18 persones, mentre hi ha “poca claredat” sobre la situació de les 47 restants revelades per CitizenLab.
El text condemna “amb força” l’espionatge de governs i institucions dels estats membre a membres de l’oposició, jutges, fiscals, advocats i periodistes, entre d’altres. En aquest sentit, els eurodiputats constaten amb “gran preocupació” que el marc de governança de la UE és “inadequat” per “respondre als atacs a la democràcia, els drets fonamentals i l’estat de dret” que suposa l’espionatge.
Manca de cooperació
L’Eurocambra també es mostra “preocupada” per les “reticències” dels estats membre a investigar l’espionatge i constata un “lent progrés i manca de transparència en les investigacions judicials” sobre “l’abús” de programaris espia. A més, els eurodiputats lamenten la manca de cooperació tant dels governs dels estats com del Consell i la Comissió Europea.
“Ni el estats membre ni el Consell ni la Comissió semblen estar interessats en maximitzar els esforços per investigar completament l’abús en l’espionatge”, critiquen.
En la votació, els eurodiputats també han rebutjat l’aposta per una moratòria en l’ús de programes espia mentre s’estableix una regulació, una iniciativa inclosa en una esmena presentada pels Verds. També ha fracassat l’intent de Vox de qualificar els fets de 2017 de “cop d’estat” i de qüestionar la investigació de CitizenLab. Amb cinc esmenes, Vox també pretenia rebaixar la demanda de l’Eurocambra de donar accés a les 18 víctimes reconegudes les autoritzacions judicials i suprimir la demanda de reforma del CNI i la crida a sumar l’Europol a les investigacions.
