A judici un exregidor d’Albiol per fer obres il·legals en nom del consistori

L’Audiència té previst jutjar a partir de dilluns un exregidor del PP a l’Ajuntament de Badalona i diversos empresaris per haver fet obres il·legals a nom del consistori entre el 2011 i el 2012. La fiscalia demana per a David Gómez dos anys i tres mesos de presó i nou d’inhabilitació per prevaricació i frau a l’administració, i penes similars per a deu persones més.

En concret, segons informa l’ACN, es jutjaran una trentena d’obres valorades en prop d’un milió d’euros en total, que no es van arribar a pagar. Un dels treballs va ser a casa de l’excoordinadora del PP al barri de la Salut, Julia Sánchez, i es va intentar imputar el cost a l’Ajuntament, camuflant una factura per obres a la via pública inexistents.

Gómez va accedir al govern municipal arran de les eleccions municipals del 2011 en les que Xavier Garcia Albiol va accedir a l’alcaldia. El va nomenar regidor de Serveis Socials i Salut, a més de vicepresident de l’Institut Municipal de Serveis de Personal (IMSP) i de Badalona Serveis Socials, entre altres. Va estar en els càrrecs fins l’octubre del 2012 quan, arran d’un cas en el que el van acusar d’extorsionar un botiguer immigrant del barri d’Artigues, i després que Garcia albiol l’apartés de les seves funcions, va decidir abandonar el grup municipal i convertir-se en regidor no adscrit. Com a regidor tenia capacitat d’adjudicació de contractes de fins a 120.000 euros.

Segons la fiscalia, tot i saber que vulnerava la normativa administrativa de contractació, Gómez va contractar de manera verbal i sense informes tècnics que justifiquessin la necessitat diverses obres menors i majors en locals municipals al districte 6 de la ciutat, del qual ell era regidor. Aquest districte inclou els barris d’Artigues, Sant Roc i el Remei. Això ho va fer de forma concertada amb quatre empreses adjudicatàries i sense seguir cap procediment administratiu.

L’escrit del ministeri públic assegura que tant els empresaris com el regidor eren conscients que l’import de les obres hauria requerit un procediment públic de contractació. Els empresaris entregaven directament i en mà o per correu electrònic al regidor les factures, que “senyalaven un concepte que no sempre es corresponia amb la realitat de les obres realitzades” i “sempre indicant un cost per sobre del preu de mercat o fraccionant deliberadament l’objecte del contracte i el seu import”.

D’aquesta manera, se simulava que el contracte podia ser adjudicat com a contracte menor. Per fer-ho, algunes obres no es feien o només es feien parcialment, es facturaven per imports superiors als del mercat o s’eludia qualsevol rastre documental. En aquest últim cas, el regidor encarregava les obres sense ordre prèvia del consistori, sense partida pressupostària. Per això, els pressupostos i factures de les empreses anaven a nom de l’Ajuntament, però sense indicar el departament ni la partida pressupostària que ho pagaria.

De fet, no es feia cap estudi de viabilitat, memòria, expedient, estudi o informe sobre la justificació o finalitat de la despesa i les obres, no hi havia assignació pressupostària concreta, no es posava a exposició pública ni hi havia actes de comprovació de les obres. Tampoc es van fer estudis d’impacte ambiental, seguretat o salut.

Entre la trentena d’obres irregulars, les empreses van reclamar més de 950.000 euros a l’ajuntament badaloní, però el consistori no les va pagar.

Per tot això, la fiscalia els acusa de prevaricació i frau a l’administració pública, amb l’atenuant de dilacions indegudes. El judici, amb prop d’una cinquantena de testimonis, durarà fins a finals de juny.