Junts i ERC naturalitzen els pactes amb el PSC
Els dos partits independentistes recorren als socialistes per barrar-se el pas mútuament en diversos ajuntaments i a les diputacions de Lleida i Tarragona malgrat fer crides a la unitat
Barcelona i Girona, l’excepció
Ni la crida a fer un front comú del president, Pere Aragonès, ni l’avís de Laura Borràs la nit electoral que falcar el PSC fa fort el PSC, ni la ponència política de Junts que aposta per prioritzar els pactes independentistes als ajuntaments, ni la cimera entre les direccions d’ERC i Junts el dia 2 a Ginebra no han evitat que els dos partits independentistes hagin pactat amb el PSC de manera generalitzada i sense el complex que és un dels partits del 155, un argument que fa quatre anys va fer córrer rius de tinta a causa dels pactes de la Diputació de Barcelona entre Junts i el PSC i als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Figueres, d’ERC amb els socialistes per foragitar-ne els juntaires.
La realitat local, la idiosincràsia dels ajuntaments, les afinitats personals en l’àmbit municipal sempre es poden adduir en aquest campi qui pugui post 28-M, però en el cas de les diputacions de Lleida i Tarragona, on ERC ha preferit pactar amb el PSC, tots aquests arguments són més relatius i les direccions nacionals dels partits hi tenen més a veure.
Les dues formacions han utilitzat els pactes dels altres com a arma llancívola. L’anunci primerenc que Junts presidiria la Diputació de Girona amb el suport d’ERC no presagiava res. Aviat arribaria el pacte matiner de Roses entre Junts i el PSC per barrar el pas a ERC. Després vindrien l’Ametlla de Mar, la Bisbal d’Empordà o Lliçà de Vall, acords per desbancar ERC com a força més votada. Els republicans recorden que, “amb la voluntat de recosir confiances”, ERC va votar després Anna Erra a la presidència del Parlament i ha prioritzat la negociació amb Trias a l’alcaldia de Barcelona.
Al marge de la capital, de Girona ciutat i de comptades excepcions, les dues formacions s’han decantat pel partit de Salvador Illa en nombrosos consistoris, però on ERC ha fet més mal a Junts és a les diputacions de Lleida i Tarragona. Els d’Oriol Junqueras defensen que la seva prioritat va ser des del primer moment que fossin governades per la força independentista més votada. “Se’n diu garantir presidències independentistes i garants de la governança republicana. I fer acords independentistes on sigui possible, sí! Potser cal preguntar-li a Junts! Que no és el que es va fer a la Diputació de Barcelona fa quatre anys entregant-la a Núria Marín i el PSC? O el que ha anat fent ara a Roses o a la Bisbal?”, es defensava la secretària general adjunta d’ERC i portaveu del partit, Marta Vilalta.
“Pactar el govern i tornar-se les presidències durant dos anys. Les presidències havien de ser encreuades, de tal manera que quan Junts presidís una de les diputacions durant dos anys, ERC presidís l’altra. I viceversa”, assegura Junts. El partit de Laura Borràs i Jordi Turull sosté que la va traslladar el dimecres 7 de juny a ERC, però que els republicans haurien ajornat la resposta mentre negociaven per darrere amb el PSC.
En canvi, ERC defensa que aquesta proposta era seva i va rebre la negativa de Junts. “Davant la negativa i la impossibilitat manifestada per Junts per Catalunya per configurar governs independentistes, i els notoris moviments encaminats a excloure ERC, tal com ja va succeir a la Diputació de Barcelona ara fa quatre anys, en defensa del programa republicà i de les persones que li han fet confiança, s’ha optat per explorar alternatives que ens permetessin liderar aquestes institucions”, va resoldre ERC en un comunicat. El pim-pam-pum va continuar.
Sigui com vulgui, els pactes postelectorals han eixamplat la bretxa entre els dos patits, un divorci que no havia tocat fons amb el pacte del govern amb el PSC pel pressupost. ERC i Junts, Junts i ERC, que van governar plegats a la Generalitat fins fa set mesos, han entrat en una voràgine de retrets mutus que contribueixen a generar desafecció en l’electorat independentista a un mes de les eleccions espanyoles.
Al nou mapa de pactes municipals que culminarà avui amb la constitució dels ajuntaments, l’independentisme ha naturalitzat els acords amb el PSC, però, sovint, en contra d’una altra força independentista.
El cas més emblemàtic d’un pacte d’ERC amb els socialistes per bloquejar Junts és Tortosa. Es tracta d’una pèrdua dolorosa per al partit: feia dotze anys que hi governava. Meritxell Roigé va quedar a un regidor de la majoria absoluta i no podrà repetir com a alcaldessa per un pacte d’ERC amb Movem-PSC i el suport extern de la CUP.
Els republicans també han barrat el pas a Junts a les Borges Blanques, a Tàrrega i a Masquefa, on havia quedat primera força. A Palamós o Móra la Nova, els republicans van quedar primers i s’han entès abans amb el PSC que amb Junts, però potser el cas més emblemàtic és el de Manresa, on en el mandat anterior ERC i Junts governaven plegats i ara el republicà Marc Aloy ha abraçat el PSC. I el mateix a l’inrevés.
A vegades, Junts ha quedat primera força i ha pactat amb el PSC i no amb els republicans, com en el cas de Manlleu (on es tanca una etapa de vint anys de governs encapçalats per ERC), Calonge i Sant Antoni (on ha pactat també amb el PP, ja han governat plegats des de la moció de censura del 2021 que va fer fora ERC de l’alcaldia), Llagostera (on Junts ha preferit pactar amb el PSC a compartir l’alcaldia amb ERC o un acord amb la CUP), Quart (ha pactat amb el PSC i no amb ERC i la CUP) o Campdevànol, Calella (on ja governaven plegats), Cunit (haurien calgut també els comuns per a una alternativa) o Riba-roja d’Ebre.
A la Garriga, l’exconsellera de Governació Meritxell Budó va quedar a un sol regidor de la majoria absoluta i governarà amb el PSC.
D’altra banda, a Reus, ERC farà alcaldessa i governarà amb Sandra Guaita, del PSC. En canvi, els republicans poden veure com Junts i Futur per Puigcerdà la deixen a l’oposició a la capital de la Cerdanya malgrat haver estat la força més votada. A Balaguer, Junts i ERC no s’han posat d’acord per evitar una alcaldia del PSC, de manera que Lorena González es podria convertir avui en la primera alcaldessa de la capital de la Noguera.
També és cert que existeixen enteses entre les dues forces en capitals de comarca com ara Olot, on Junts i ERC van anunciar dilluns un acord per governar els pròxims quatre anys; a Valls, on Junts va vèncer i pactarà amb ERC; o a Alcarràs, on han pactat partir-se el mandat després de l’anunci del fins ara alcalde juntaire Jordi Janés de no recollir l’acta.
Les travetes de la CUP
Però no són només Junts i ERC els que es fan la traveta mútuament. També la CUP posa fi a setze anys de govern d’ERC a Sarrià de Ter pactant amb el PSC per assolir l’alcaldia o maniobra a Sant Celoni amb el PSC per impedir que Junts governi. Els anticapitalistes han descartat igualment pactar amb Junts i ERC a Vilafranca del Penedès, de manera que el PSC tindrà l’alcaldia. On la CUP no sembla que hagi de patir és a Berga, onJunts ha descartat pactar amb el PSC i Berga Grup Independent per fer-los fora.
I el PSC, a part de veure com Girona se li esfuma de les mans, també pot presenciar un pacte entre Junts, ERC i la CUP a la Seu d’Urgell per evitar que l’alcaldia sigui socialista. A la capital de l’Alt Urgell, Jordi Fàbrega (Junts) i Francesc Viaplana (ERC) ja han governat en coalició els últims quatre anys.
En espera que avui s’acabin de dissipar algunes incògnites –sempre hi ha marge per a sorpreses el dia de la votació–, s’han registrat pactes tan heterogenis –per dir-ho suaument– com el de Junts a Vilafant amb l’únic regidor de la demarcació de Girona dels deu que va obtenir Ciutadans, per fer alcalde el PSC, malgrat que hi havia altres combinacions possibles amb ERC. O el d’Assumpció Castellví (Junts) per ser alcaldessa a Vandellòs gràcies al Partit Popular.