Els italians decideixen si tornen el poder a Berlusconi o si aposten pel missatge renovador de Veltroni

A Itàlia tothom sembla estar de mal humor: els empresaris perquè se’ls mengen els impostos; els comerciants perquè no fan ni cinc de calaix; les famílies perquè veuen com s’apuja el preu dels productes bàsics, inclosa la pasta de cada dia, i els joves perquè no guanyen prou per viure del seu sou. Fins i tot els polítics estan cansats: cansats els uns dels altres.

Itàlia pateix un desànim col·lectiu, no sols econòmic –un creixement zero i un encariment general del cost de la vida–, sinó també per la falta d’una perspectiva de canvi. Sota aquest clima d’escepticisme els italians acudiran avui i demà a les urnes per renovar el Parlament, en unes eleccions anticipades a causa de la sorollosa caiguda del govern de centreesquerra de Romano Prodi, víctima de les disputes amb els seus propis aliats.

Nova força
La novetat dels comicis radica en l’aparició en escena d’una única força del centreesquerra, el Partit Demòcrata (PD), dirigit per l’exalcalde de Roma Walter Veltroni, que es presenta sense els antics companys de viatge ecologistes i comunistes, aplegats ara a l’Esquerra Arc de Sant Martí. A l’altra banda de la trinxera, Silvio Berlusconi, l’home més ric d’Itàlia i l’únic que ha governat tota una legislatura (2001-2006), intentarà arribar al poder per tercer cop. Berlusconi ha embarcat a les llistes del Poble de la Llibertat els postfeixistes de Gianfranco Fini i ha renovat el pacte amb els secessionistes de la Lliga Nord. Aparcats queden els extremistes de La Destra i els centristes de la UDC, que confien tenir un paper clau l’endemà de les eleccions.

No van desencaminats si són certes les últimes enquestes d’intenció de vot: tot i l’espectacular remuntada del PD, Berlusconi s’alçarà amb la victòria però no amb prou contundència per controlar el Senat. Aquesta hipotètica situació el forçaria a buscar el suport de l’UDC, que es convertiria en àrbitre del partit. Depenent dels resultats, aquest paper també el pot jugar l’Esquerra de l’Arc de Sant Martí.

Sigui qui sigui el guanyador, Itàlia haurà de posar en marxa un govern que l’ajudi a recuperar l’autoestima i la faci creure en els seus indiscutits talents. Els últims escàndols que ha patit el país no han fet sinó aprofundir aquest sentiment negatiu. La companyia aèria Alitalia, amb pèrdues milionàries, és a un pas de caure en mans estrangeres, mentre que la crisi de les escombraries a Nàpols o l’escàndol de la mozzarella amb dioxines han fet caure les exportacions i han malmès la imatge del país. Potser és l’hora de trobar el pilot que redreci el rumb.