Un alcalde “lleial a l’Estat” per a la capital de Catalunya

barcelona

Passen pocs minuts de les set de la tarda. Una dona i la filla petita pugen pel carrer Ciutat, a tocar de l’ajuntament de Barcelona. En aquell moment passa un cotxe amb els vidres tintats i la Guàrdia Urbana aparta la gent. La nena pregunta qui és, i la mare respon: “És l’alcalde de Barcelona, en Trias.” Un instant després, algú que acaba de sortir de l’Ajuntament avisa la dona: “L’alcalde és Jaume Collboni, l’acaben d’elegir.” La mare es queda parada, bada la boca i, mentre la filla la mira desconcertada per la desautorització, exclama: “No pot ser!” És.

Dues hores abans d’aquesta escena, a quarts de cinc de la tarda, la cara del regidor electe d’ERC, Jordi Castellana, és de sorpresa màxima quan acabat d’entrar a l’Ajuntament de Barcelona se li comunica la notícia del dia, la decisió dels nou regidors de Barcelona en Comú de fer alcalde Collboni sumant els seus vots amb els del PP, partit que ja treballa amb Vox al País Valencià com a soci de govern i en altres punts de l’Estat.

I així és, per segona vegada consecutiva, un pacte entre tres partits antagònics de l’Ajuntament de Barcelona facilita l’elecció de l’alcalde de la ciutat. Fa quatre anys va ser Manuel Valls, i l’agraciada Ada Colau, i aquest cop Daniel Sirera i la mateixa Colau per fer alcalde Collboni. Amb la decisió, que fa inútil el pacte de govern a què havien arribat Xavier Trias i Ernest Maragall concretat en un document de 14 folis, 23 vots van permetre que després de dotze anys la capital de Catalunya torni a tenir un alcalde socialista que es reivindica, en el seu frontispici polític, com a “lleial a l’Estat”.

El comunicat de premsa de Barcelona en Comú anunciant el seu vot per Collboni i el pas a l’oposició, complint les exigències del PP, es va fer públic quan passava un minut de les quatre de la tarda i en faltaven 29 per a l’inici del ple d’investidura. Amb aquest canvi de guió inesperat la sessió solemne va ser molt tensa, amb pocs o cap somriure, tampoc del nou alcalde, molts retrets i tensió. Els dos principals damnificats del pacte a tres, Ernest Maragall i Xavier Trias, van fer discursos molt durs quan va ser el torn de les intervencions, amb Collboni ja enfaixat i assegut amb la vara d’alcalde presidint el Saló de Cent.

“Aquest ple no té res a veure amb Barcelona ni amb la independència; té a veure amb l’exercici descarnat del poder”, va dir un Maragall molt dolgut, que va evitar mirar en tot moment Collboni, a qui va advertir que “serà la ciutadania els que no li ho posaran fàcil”.

Xavier Trias va donar a entendre que no continuarà a l’Ajuntament i després de donar una lliçó assegurant que el resultat de la votació respon al joc de la democràcia va acusar Collboni i Colau de “fer ximpleries i crear mal ambient” i es va sincerar amb “que us bombin a tots, que no ho dic però ho penso”.

Al seu torn, Ada Colau va negar cap pacte secret amb el PP i Jaume Collboni, molt seriós, va prometre ser l’alcalde de tots i totes, “de todos y todas”.