Alemanya
Un candidat d’ultradreta, elegit alcalde a Saxònia-Anhalt
És el primer membre de l’AfD que guanya unes eleccions municipals
La setmana passada el partit d’extrema dreta va assolir el lideratge d’un districte a l’est del país
Un candidat d’Alternativa per Alemanya (AfD, per les sigles en alemany) Hannes Loth, serà el primer alcalde electe d’aquest partit d’extrema dreta.
Loth, de 42 anys, s’ha imposat per majoria absoluta (51,13% dels vots) al candidat independent Nils Naumann (48,87 %) a la segona volta de les eleccions municipals a Raguhn-Jessnitz, un petit municipi de l’Estat oriental de Saxònia-Anhalt. La participació ha estat del 61,51 % dels 7.800 electors cridats a votar, segons les dades ofertes pel mateix consistori.
L’AfD ha destacat que Loth, que és diputat al parlament de Saxònia-Anhalt des de 2016, és “el primer alcalde” a temps complet de la formació ultradretana a Alemanya. El partit ja va tenir un batlle a Burladingen, a l’Estat de Baden-Württemberg (sud), Herry Ebert, però en aquest cas es va passar al partit després de la seva elecció i va exercir com a tal durant un breu període el 2020.
Segons la premsa alemanya, Loth no ha destacat com un dels diputats més extremistes o provocadors del grup parlamentari de l’AfD a Saxònia-Anhalt, i ha mantingut un perfil més aviat discret. No obstant això, tampoc s’ha desmarcat ni una coma dels discursos més radicals dels seus companys de files.
La victòria de Loth a l’Ajuntament de Raguhn-Jessnitz arriba només una setmana després que un altre membre de l’AfD, Robert Sesselmann, guanyés les eleccions a Sonneberg, un districte rural a l’Estat de Turíngia, també a l’est del país i bastió del corrent més radical del partit ultradretà, representat pel líder regional Björn Höcke.
Segons un sondeig publicat divendres per la cadena pública ZDF, si les eleccions federals se celebressin ara l’AfD seria la segona força amb un 19 % dels vots, per darrere dels democratacristians, que traurien un 28 %, i els socialdemòcrates –ara al govern–, que quedarien tercers amb el 18 %. Aquestes són les projeccions més altes per a la formació des de la seva fundació fa una dècada.
L’actual canceller federal, el socialdemòcrata Olaf Scholz, ha atribuït l’ascens de la ultradreta a dinàmiques globals. Segons ell, les enquestes realitzades a molts països europeus no pronostiquen resultats “molt diferents” als d’Alemanya.
Scholz ha defensat el cordó sanitari a l’AfD perquè aquesta formació promou “moltes posicions d’extrema dreta” i les formacions democràtiques “no poden ni han” de cooperar amb ella. Preguntat pel procés d’impugnació a Sesselmann, ha admès que no creu que tingui exit. El canceller ha subratllat que “qui defensa posicions d’extrema dreta no pot ser funcionari”, però ha recordat que el procés per determinar si un funcionari té una ideologia anticonstitucional s’examina cas per cas i de manera individual, i el procediment no està vinculat a la pertinença a “un partit concret”.
