Puigdemont perd la immunitat a Europa

Derrota contundent en la batalla que l’expresident Carles Puigdemont lliura contra l’estat espanyol a Europa. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat els recursos presentats per Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín i per tant ha ratificat la decisió del Parlament Europeu que el març de 2021 va aprovar el suplicatori presentat pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i li va treure la immunitat. La decisió del TGUE, que no és definitiva perquè encara es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, significa que els tres eurodiputats perden la immunitat cautelar que havien aconseguit amb la presentació del recurs i per tant el jutge pot dictar una nova euroordre per reclamar la seva detenció. La situació de Puigdemont torna així a la situació prèvia a haver estat escollit eurodiputat l’any 2019. Llarena iniciarà, un cop llegida la sentència, els tràmits per a la seva entrega.

El president Carles Puigdemont ja ha anunciat via twitter que presentaran el recurs al TJUE, a qui tornaran a demanar mesures cautelars per evitar l’entrega a l’estat espanyol. “Certament que hem treballat durament per obtenir una altra sentència, però també estàvem preparant el camí a seguir en el cas que el resultat fons el que avui s’ha comunicat. I estem preparats per seguir-lo des d’ara mateix. Tenim dos mesos per presentar el recurs a la màxima instància judicial europea, que després disposarà de sis mesos per prendre una decisió”, ha assenyalat l’expresident.

També el seu advocat ha reaccionat via twitter i ha destacat que han desestimat les dues demandes que havien presentat i que això els obliga, un cop estudiats els arguments, “a recórrer en cassació com hem fet en totes les ocasions anteriors”, ha afirmat.

Hi havia dubtes sobre si el tribunal s’inhibiria i deixaria la immunitat després de la modificació del Codi Penal que ha modificat els delictes pels quals es demanava. Però no ha estat així, el tribunal ha desestimat un per un els 8 motius del recurs presentat per les defenses de Puigdemont, Comin i Ponsatí, en què s’al·legava vulneració de drets i es qüestionava la imparcialitat de la Eurocambra pel fet que el president de la comissió d’Assumptes Jurídics que va analitzar l’aixecament de la immunitat fos l’espanyol Adrian Vazquez, de Ciutadans, un partit, que segons la defensa dels exiliats, sempre ha mostrat “hostilitat” cap a l’independentisme. En aquest sentit, el TGUE considera que un eurodiputat “per definició, no és políticament neutre”, però que “actua no obstant en el marc d’una comissió parlamentària amb una composició de reflexa l’equilibri dels grups polítics del Parlament”. El TGUE considera que el fet que el ponent fos del mateix grup parlamentari europeu que Vox és “un principi irrellevant” per dictaminar sobre la imparcialitat. També avala que el comitè d’Afers Jurídics decidís fusionar els casos dels tres eurodiputats perquè són “objecte del mateix procés penal”.

El tribunal nega, a més, que el suplicatori intentés danyar l’activitat parlamentària dels tres independentistes, com argumentaven els demandants. I recorda que l’Eurocambra no pot analitzar la legalitat dels actes judicials espanyols perquè és competència de les autoritats nacionals.

I pel que fa al recurs que havien presentat contra la decisió del president del Parlament de refusar implícitament la petició de comunicar al ple la sol·licitud d’empar de la immunitat presentada per Puigdemont i Comin, el tribunal considera que no és un acte recurrible perquè “el Parlament no pot adoptar decisions d’empar de la immunitat que tinguin efectes jurídics vinculants per a les autoritats judciials espanyoles”.

Fins ara els tres eurodiputats tenien immunitat perquè el TJUE els havia concedit protecció cautelar a l’espera de la sentència del TGUE. Ara mateix, a Puigdemont i Comín se’ls acusa de malversació i desobediència, i a Ponsatí només de desobediència per la seva implicació en el referèndum de l’1-O. Arran de la derogació de la sedició, el Suprem va reformular al gener d’aquest any la causa del ’procés’. Mentre Ponsatí no s’exposa a entrar a la presó i ja ha trepitjat Catalunya (només té una ordre de detenció activa a Espanya efectes d’anar a declarar), l’expresident Puigdemont i l’exconseller Comín sí que s’enfronten a penes de presó per la malversació.