Política

Còrsega

Ampli suport a la proposta d’estatut d’autonomia

L’Assemblea corsa aprova el projecte per 46 vots a favor, 16 en contra i 1 abstenció

El govern l’haurà de negociar amb París en el marc de la reforma constitucional

L’Assemblea de Còrsega ha aprovat per àmplia majoria la proposta d’estatut d’autonomia presentada pel govern de Gilles Simeoni, que ara podrà negociar amb París amb l’aval de gairebé tres quartes parts de la cambra.

En la votació celebrada dimecres després de dos dies de deliberacions, el document ha rebut el suport de 46 dels 63 diputats de la cambra. Als 32 vots de Femu a Corsica, el partit sobiranista de Simeoni, que ja suposen la majoria absoluta, el projecte ha sumat els 7 de l’autonomista Partit de la Nació Corsa (PNC) i els 6 de l’independentista Core in Fronte.

També ha sumat el vot del diputat de la dreta regionalista Pierre Ghionga, que ha anunciat que abandona el grup Un Soffiu Novu per les seves diferències sobre l’autonomia i passarà a ser no adscrit.

Els 16 diputats restants de la dreta s’han oposat al projecte i han presentat una moció amb la seva pròpia via estatutària, que ha estat rebutjada.

La representant de l’altre partit independentista, Corsica Libera, Josepha Giacometti, ha optat finalment per abstenir-se tot i haver fet aportacions al text definitiu. La diputada ha argumentat la seva decisió perquè el document deixa “massa ambigüitats sobre la cooficialitat” de la llengua corsa o “el reconeixement del poble cors i els seus drets”, però ha defensat no votar-hi en contra perquè a la redacció s’hi han incorporat diverses esmenes de la seva formació.

El govern cors haurà de negociar ara el seu projecte estatutari amb les autoritats franceses en el marc de la reforma constitucional que el president francès, Emmanuel Macron, vol aprovar el 2024.

La proposta aprovada planteja una sol·licitud formal d’un estatut d’autonomia, que seria el primer de la França metropolitana i suposaria el traspàs de competències legislatives. El text inclouria el reconeixement del poble cors per part de França, la cooficialitat de la llengua corsa i el vincle del poble cors i la seva terra. Aquest punt busca obrir una via legal a l’estatut de resident, és a dir, la necessitat d’uns anys de residència a l’illa per poder comprar-hi un habitatge. Aquesta és precisament una de les línies vermelles que França posa a la proposta, amb l’argument que no es poden crear dues categories de ciutadans. L’altra és que Còrsega ha de romandre a la República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.