CRÒNICA
Cohesió o rèquiem autonòmic
Vox proposa eliminar les autonomies tot i manar ja en tres i il·legalitzar partits independentistes
Feijóo s’enreda sobre si respecta o no la taula de diàleg; Díaz recula en l’expulsió de periodistes
Sánchez promet una llei de cohesió territorial i es vanta de posar fi als reptes independentistes
La presentació del programa electoral era una cerimònia que abans tenia la litúrgia d’un contracte social. Quan el PSOE va convocar ahir a l’Espai Pròxima Estació (Príncipe Pío, al districte Moncloa-Aravaca) la presentació del programa del president Pedro Sánchez per al 23-J, l’expectació no era que el líder que ha visitat les trinxeres d’Ana Rosa i de Pablo Motos i que aviat visitarà el pòdcast de La pija y la quinqui es vestís de Rousseau i enarborés un llibre de tapes d’or, però sí sortir-ne amb la paraula de Pedro escrita. Com si la moda d’eliminar els programes de mà físics als teatres fos una epidèmia global –algú col·lecciona codis QR?–, la postmodernitat compol va propiciar ahir que el programa electoral del PSOE fos totalment intangible i desconegut fins i tot després d’assistir al seu acte de presentació. “Alguns enyoren la Catalunya de Puigdemont. A mi m’encanta la Catalunya de Salvador Illa”, sentenciava Sánchez per il·lustrar el programa territorial. Sis hores després i amb l’escenari del lema Endavant desmuntat, l’arbre dels dos noms propis per fi permetia veure el bosc sencer de les 272 pàgines del programa complet. “Aprovarem una llei de cohesió territorial”, promet a la pàgina 224 del contracte del 23-J.
Els més devots de la literatura processista de Sánchez es poden saltar les 220 primeres pàgines i anar a la 221, on relata la DUI, “el desafiament a la convivència”, el 155 i el jardí de l’Edèn que floreix amb ell a La Moncloa. “En aquest període, el govern socialista ha treballat per recuperar la convivència amb diàleg i respecte, en el marc constitucional” i “s’ha superat la situació de ruptura”, raona el text abans de fixar l’objectiu de “consolidar la cohesió territorial” i de lloar les dades del CEO del retrocés independentista. “La dreta i l’extrema dreta ens volen fer oblidar que han estat governs socialistes els que han posat fi als grans desafiaments independentistes”, diu el programa en un salt poc subtil del procés català del “ni un paper a terra” al laberint basc que exigia mirar sota el cotxe.
El llibre que no s’ha fet esperar al mercat és el de Vox, titulat Un programa para lo que importa i que no serà censurat perquè el firma Vox i és Virginia Woolf free. En 178 pàgines, Santiago Abascal promet suprimir les autonomies –tot i manar en tres (Castella i Lleó, País Valencià i Extremadura), amb consellers juntament amb el PP–, rescatar el delicte de referèndum il·legal, il·legalitzar partits independentistes i derogar les lleis de violència masclista i avortament.
La cautela amb la publicació del programa s’entén millor si s’observa a la llum de les relliscades. El primer dia de campanya, Alberto Núñez Feijóo prometia respectar la taula de diàleg i seure-hi poc abans de dir que “serà desactivada”, i Yolanda Díaz (Sumar) eliminava del programa el pla d’expulsar periodistes del gremi si menteixen, tot adduint que la idea de la purga era “error d’elaboració”. “Ets de les que sempre emboliquen les amigues? Tens sort, neix Amigues de Sumar! Convenç quatre amigues i apunta’t al web i rep un lot de materials de campanya”, piulava ahir el compte del partit de Yolanda Díaz l’endemà que la líder emboliqués En Comú Podem en la negació de la consulta. Un dia de campanya del 23-J, i a tothom li comencen a sobrar ja embolics i desmentiments.
