ANÀLISI
David Portabella
Sánchez i el mirall de Papageno
Sánchez s’imposa un gir de guió i diumenge a Barcelona s’entrega al 45è aniversari del PSC després de perdre la bala de plata amb Feijóo
Un dels grans moments de l’òpera de Mozart La flauta màgica té lloc en el segon acte quan l’ocellaire Papageno, després de ser posat a prova en el temple de la iniciació –junt amb el protagonista Tamino– i de superar totes les proves, coneix finalment l’adorada Papagena i tots dos ho celebren amb un duet: “Pa, Pa, Papagena! Pa, Pa, Papageno!” El bell duet operístic és la música que el PSOE ha triat de fons en el seu últim vídeo electoral, en què ministres i dirigents es pregunten en veu alta i en to escandalitzat per la derogació de lleis i ells mateixos es responen que això no pot ser. “Derogar la reforma laboral?”, diu una ofesa vicepresidenta Nadia Calviño. “En cap cas”, respon el ministre José Luis Escrivá (Seguretat Social). “Tornar a la Catalunya de l’enfrontament i la crispació?”, demana Salvador Illa. “No, ni de broma”, li diu taxativa la vicepresidenta tercera Teresa Ribera. “Eliminar el Ministeri d’Igualtat?”, diu Meritxell Batet. “Això no passarà”, li respon el ministre de Sanitat, José Manuel Miñones. “De debò es creuen que deixarem que aquest país torni al passat? Va a ser que no!”, sentencia al final Pedro Sánchez tot rubricant amb accent cheli un in crescendo de La flauta màgica.
L’endemà de perdre el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo i malbaratar la bala de plata per cimentar una remuntada, Sánchez s’imposa un gir de guió i el cop d’efecte ja no és visitar Andalusia –el vell graner de vots es tenyia de blau el 2022 amb Juanma Moreno– sinó entregar-se al talismà del PSC. Després de perdre quatre dies de campanya a la torre de vori de La Moncloa per entrenar el debat, ahir va volar a Vilna (Lituània) per a la cimera de l’OTAN. El cop d’efecte audaç de convocar eleccions anticipades per al 23 de juliol l’endemà de les municipals del 28-M ha deixat pas a malgastar cinc dies d’una campanya que en té 15, i tot per caure davant Feijóo. La dosificació s’acaba i Sánchez visitarà diumenge Barcelona aprofitant el 45è aniversari del PSC a partir de la fusió del PSC-Congrés, PSC Reagrupament i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). “Davant l’absoluta absència de projecte i de programa, Feijóo va plantejar una muntanya de mentides i l’ús descarnat de terrorisme d’ETA desaparegut fa 11 anys. I jo en surto satisfet, del debat”, es va consolar ahir el president.
“Aquí l’únic que importa és sobreviure a les terribles coses en les quals ningú et pot ajudar en la nit més fosca”, canta Papageno. Si Sánchez vol enviar un missatge subliminar de resistència i guarda algun cop d’efecte davant els que el donen per mort, la campanya avança inexorablement i les ocasions de sorprendre s’esgoten. Feijóo, al seu torn, cada dia fa més cara de president i mentides flagrants –com ara dir que va votar l’augment de les pensions– no li causen ni una esgarrinxada. La flauta màgica és així de capritxosa en època electoral.