AINA VIDAL
CANDIDATA DE SUMAR-EN COMÚ PODEM
“És Yolanda qui fa els ERTO i apuja l’SMI a pesar de Calviño”
“Portem el referèndum com a horitzó”
“Tant independentistes com no independentistes no podem permetre un govern amb Abascal de vicepresident que vagi contra la llengua i la gent”
“Avergonyeix que neguin la violència masclista”
Diputada al Congrés des del 2016, Aina Vidal (Barcelona, 1985) va fer un vot presencial heroic el 7 de gener del 2020 per investir el govern de coalició de PSOE i Podem tot ocupant l’escó amb un rostre que desafiava el dolor a l’hora de seure i, deu mesos després de vèncer el càncer, l’hemicicle es va posar dempeus en el seu retorn. El seu apassionament en el torn de paraula li ha valgut l’estima de propis i estranys al Congrés, i aquest 23-J és la cap de llista de Sumar-En Comú Podem.
El programa de Sumar no és un retrocés respecte a la posició de Podem en el dret a decidir?
Nosaltres sempre hem estat molt clares: portem el referèndum com a horitzó polític. Però creiem que no succeirà només pel fet d’abocar-lo al programa. Hem de seguir avançant en el diàleg i necessitem ampliar aquesta proposta amb qüestions bàsiques per a Catalunya. Fa molt que arrosseguem un sistema de finançament absolutament ineficaç, necessitem una defensa de la llengua tant a Catalunya com a la resta de l’Estat en un moment en què estan apareixent sentències que qüestionen l’ús del català. Sumar s’ha convertit en una garantia per a més avenços a Catalunya, i ho recull en el seu programa. A escala estatal, Sumar és l’únic partit que s’ha atrevit a reconèixer que Catalunya és una nació, que som un país plurinacional i, a més, que les catalanes i els catalans haurem de poder votar el nostre futur polític. Tot això ho recull el programa de Sumar, i n’estem orgulloses.
Díaz parla de votar un acord després de reactivar la taula de diàleg el 2024. La taula no està liquidada? Es reactivarà?
És clar que s’ha de reactivar la taula de diàleg. Nosaltres sempre ho hem defensat. Vam dir que l’estratègia utilitzada des de Catalunya els últims anys ha sigut un fracàs, i estem orgulloses que hagin prosperat les tres propostes principals que vam plantejar fa quatre anys. Hem aconseguit els indults, la taula de diàleg i la reforma del Codi Penal. I no ens quedem aquí. Hi ha molt més a discutir sobre les necessitats bàsiques de Catalunya com a país, tant qüestions en l’àmbit nacional com en d’altres, i no podem perdre ni un minut.
Els rivals els ataquen amb un missatge: “Votar Sumar és com votar el PSOE”.
Ho atribueixo al nerviosisme que tenen alguns partits polítics i a la seva descol·locació. Em fa gràcia que després dels debats amb els candidats alguns facin veure que no hi ha diferències, així que en citaré només quatre. Primera: la reforma laboral. La primera reforma que no retalla ni un sol dret als treballadors i que, a més, protegeix empreses i treballadors. Segona: els ERTO. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, no ho veia! I els ERTO van salvar milers d’empreses, i més de 4 milions de treballadors se n’han vist beneficiats. Tercera: el salari mínim interprofessional. Vostè ho va seguir i ho coneix: vam trigar nou mesos a poder apujar l’SMI perquè Nadia Calviño ens deia que no era possible. I al final no només ho vam aconseguir sinó que no ens vam quedar allà, i hem assolit la fita d’elevar l’SMI fins als 1.080 euros. I la nostra promesa és no quedar-nos aquí i seguir apujant el salari mínim fins als 1.400 euros. Quarta: l’estratègia d’abaixar l’IVA als aliments no ha funcionat; ja ho vam avisar que no funcionaria, i desgraciadament hem tingut raó. Així que el primer dia que governem aprovarem un cistell d’anar a comprar a preu reduït perquè no hi hagi famílies que es quedin sense poder menjar determinats aliments. La diferència s’ha vist en tot moment i el govern ha tingut dues ànimes: l’ànima Calviño, per una banda, i l’ànima Yolanda, per l’altra. I les vegades –gairebé totes gràcies a Yolanda– que hem pogut avançar és quan ha guanyat l’ànima de Yolanda Díaz.
Com ha caigut que el candidat d’ERC, Gabriel Rufián, hagi dit que li fa “més por Yolanda Díaz que Santiago Abascal”?
Em fa una mica de vergonya. Crec que Rufián, i altres partits polítics catalans, s’equivoquen sobre qui és l’adversari. L’adversari és Abascal i és el PP en aquestes eleccions, ells són l’adversari! Si fóssim una mica intel·ligents com a país, el que faríem és donar-nos la mà i anar a guanyar una extrema dreta i una dreta disfressada que el que ens portarà és bàsicament desgràcia, penúria i retrocessos. Això ho veu tothom. I alguns haurien de fer un exercici d’introspecció i deixar de pensar tant en termes de partits, perquè això no va de nosaltres, no va de partits concrets, va de seguir avançant i de guanyar un país i que avancem com a país i amb reptes tan importants com el canvi climàtic o la violència contra les dones. Vull recordar que mentre que el govern balear suprimia la conselleria d’Igualtat i la de Canvi Climàtic, hi ha hagut nous assassinats masclistes; en els últims deu dies hi ha hagut sis assassinats masclistes! I és una vergonya que es continuï blanquejant aquesta realitat i que s’aboni el negacionisme de la violència de gènere.
Una part de l’independentisme esgrimeix que l’endemà de les eleccions del 23 de juliol no se li pot penjar la responsabilitat d’haver de triar entre un eventual govern de Pedro Sánchez amb Yolanda Díaz i un govern d’Alberto Núñez Feijóo amb Santiago Abascal.
Això és abandonar literalment Catalunya. A mi em fa vergonya que surtin amb aquestes idees i que segueixin enganyant el personal. Cap català ni ningú que s’estimi el país pot desitjar un govern del PP i Vox, que portaria Abascal a ser vicepresident. Ningú es creu que en un escenari com aquest a Catalunya i a cap català, hagi votat el que hagi votat, li pugui anar bé. Per a Catalunya no hi ha possibilitat de resistir si tenim Abascal com a vicepresident del govern. Sumar és l’única garantia per avançar i per aconseguir més drets per a Catalunya. És vergonyós dir això perquè ni els seus mateixos votants s’ho creuen. Necessitem un govern de progrés, i tant independentistes com no independentistes no ens podem permetre tenir un govern que vagi contra la nostra llengua, la nostra nació i la nostra gent. Això és inassumible.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.