crònica
David Portabella
“Yolanda i jo”, Abascal i un espectre
Fidel a l’escola marianista de l’escapisme, Feijóo va deixar la cadira buida ja abans de tenir lumbàlgia
Sánchez: “Creiem en la unitat d’Espanya però no a bufetades i amenaçant Catalunya amb el 155 dur”
El personatge espectral és un protagonista tan ric des de la dramatúrgia grega fins al Segle d’Or espanyol que els estudiosos diferencien dues accions: l’anàbasi (que un personatge mort i amb l’esperit habitant a la ultratomba torni al món terrenal) i la catàbasi (que un habitant del món terrenal descendeixi a l’inframon). Ahir Alberto Núñez Feijóo, l’heroi homèric de Gènova, vivia en l’inframon d’una terrenal lumbàlgia i ja abans havia decidit que ell seria un espectre en el debat a quatre (finalment a tres) convocat per TVE. Fidel a l’escola marianista de l’escapisme, aquella que pregona que si et presenten una moció de censura pots deixar l’escó perquè la teva vicetodo hi col·loqui la bossa de mà i viure una alegre sobretaula regada amb dues ampolles de whisky al restaurant Arahy del carrer Alcalá de Madrid, Feijóo va homenatjar les espantás de Rajoy i va deixar buida la cadira del PP davant de Pedro Sánchez (PSOE), Yolanda Díaz (Sumar) i Santiago Abascal (Vox). Així que Sánchez, que venia del pòdcast La pija i la quinqui, es va trobar només amb la dona que la dreta identifica com a fashionaria i l’home que és vist com un pinxo per l’esquerra. “No és un debat sinó un semidebat perquè Junqueras i Otegi haurien de ser-hi”, es va excusar l’espectre del PP firmant una dèbil coartada.
Que el combat a tres tenia més tongo que Pressing Catch i no seria de tots contra tots ho va destapar aviat Sánchez encapçalant frases amb el subjecte “Yolanda i jo” i ella parlant de “Pedro”. I de cop el líder de Vox no era Abascal, sinó “Abascal i Feijóo”. “A Feijóo no li fa vergonya assumir vots i polítiques de Vox però li fa vergonya aparèixer amb Abascal”, traduïa Sánchez. “Vostè és com Feijóo: els teletips i Google”, va rematar Díaz tot exigint a Abascal disculpes per imputar a un immigrant el crim de la botiguera de Tirso de Molina obra d’un home de San Lorenzo del Escorial.
Qui més s’hi jugava en l’embat era Díaz: Sumar disputa una final de consolació pel tercer lloc amb Vox que és clau per decantar La Moncloa. I Díaz va anar a la jugular de la insolvència: “Senyor Abascal, sap quants agricultors tenim?” I el de Vox no ho sabia. “750.000. Més que mai”, li relatava. La líder de Sumar fins i tot va fer el pas d’atacar “Pedro” en dos casos. “Senyor Sánchez, les pensions les defensarem però tenim una línia vermella: no s’allargarà l’edat de jubilació” i “La llei d’habitatge ha arribat tard” van ser les úniques friccions.
El president, però, no desviava el periscopi. I Díaz creixia recordant que Vox no va votar ni l’SMI, ni la reforma laboral ni els ERTO. “La proposta de Vox és la de la seva amiga Meloni i tornar a contractes escombraries”, etzibava. Abascal va errar denunciant el vot de Bildu a la reforma laboral... Que va ser un vot en contra igual que el de Vox.
El bloc més agitat va ser sobre la violència masclista. “Saben qui és Daniel P.G.? És un violador en sèrie de 19 dones i vostès l’han posat al carrer. Han posat 117 monstres com aquest al carrer”, va dir Abascal. La llei del “només sí és sí” de la ministra Irene Montero no va ser reivindicada per Díaz. “És una bona llei”, és tot el que va dir Sánchez després de reformar-la del bracet del PP. “Acaba amb la presumpció d’innocència de la meitat de la població”, va lamentar Abascal quan han mort assassinades 18 dones aquest 2023 i 1.202 des del 2003. “Senyor Abascal, deixin de riure’s de nosaltres”, va dir Díaz tot mostrant la fotografia dels dos diputats de Vox somrient durant el minut de silenci pel crim masclista el 9 de juliol a Antella (València). Ni Sánchez ni Díaz, però, van desmuntar les falsedats d’Abascal sobre la llei trans, l’altre emblema legislatiu d’Irene Montero. “Què és una dona per a vostès?”, exigia Abascal. “Què és una dona per a vostè?”, desafiava Díaz. I Abascal va callar.
Davant Catalunya, Sánchez va aturar els preus a Vox: “Volen il·legalitzar partits, derogar l’Estat autonòmic i eliminar les llengües cooficials. Nosaltres creiem en la unitat d’Espanya però no a bufetades com vostès o amenaçant Catalunya de nou amb un article 155 molt més dur que portarà molts més problemes a la convivència.” I la funció abaixava el teló sense que l’espectre de Feijóo irrompés.