Urnes a punt per al discurs del vot útil

Reflexió i només pendents de les urnes estivals. Ja ha quedat liquidada la segona campanya electoral en menys de dos mesos amb una última jornada en què les eleccions espanyoles semblen presentar-se més espanyoles que mai en un context d’auge de l’extrema dreta per intercedir en el bipartidisme mentre els partits independentistes busquen poder tornar a ser decisius a Madrid, tot i que plantejant fórmules diferents i amb posicions cada vegada més caïnites, malden per combatre el cansament del seu electorat i frenar l’abstenció.

La nova ocurrència de Pedro Sánchez de plantejar un comicis en ple període estival, amb pics de calor insofribles i el reclam de la platja, ha provocat un desplegament mai vist de Correus per recollir el vot anticipat, que també ha batut xifres històriques arribant a 249.518 dels 276.349 que ho havien sol·licitat a Catalunya en una xifra encara provisional que van facilitar ahir al matí. Ahir a les dues de la tarda es tancava el termini per poder dipositar el vot per correu en una oficina, després d’obertures en diumenge, reforços de plantilla i avals de la Junta Electoral Central (JEC) per allargar el termini. Caldrà veure la incidència d’aquest auge del vot avançat després que a les municipals del maig experimentés una davallada de 20.277 respecte les eleccions del 2019.

Aquesta ha sigut la campanya de les mentides, o mitges veritats, reconegudes en el tema dels peatges de Pedro Sánchez, o del “contranbandista” Marcial Dorado amic d’Alberto Núñez Feijóo, però també la de crida al vot útil per apuntalar el bipartidisme de PSOE i PP i donar el menys joc polític als ultres de Vox, a la nova esquerra sorgida d’una nova escissió amb Sumar o del protagonisme del que anomenen partits perifèrics als quals Sánchez mateix ahir tornava a tancar la porta a qualsevol expectativa de referèndum. Una pràctica, però, també estesa en els dos principals partits independentistes Junts i ERC –per desgastar el rival i captar aquell vot que cada vegada els és més difícil d’aconseguir, com es va comprovar en les darreres municipals.

I és que l’abstenció preocupa, sobretot ara que a les xarxes hi ha una mobilització que aparentment sembla haver aconseguit fer-hi un bon forat. Aquesta preocupació era ben palpable al matí en l’acte previ al de cloenda de Junts en què van presentar el manifest Compromís amb Catalunya fent una crida als abstencionistes advertint-los que és “una decisió d’un dia que podem pagar durant anys” i que “no ens apropa a la independència, sinó que ens allunya del poder de canviar les coses”. A la tarda van reincidir als Jardinets de Gràcia, on la candidata Míriam Nogueras va demanar-los confiança perquè “sabem qui som i què representem, què hem de fer i i com ho hem de fer” i “no podem perdre el temps amb taules, xantatges i pors perquè ara toca Catalunya”.

ERC tancava la campanya a la Vila de Gràcia, a Barcelona, apel·lant al “vot útil” de tots els que dubten entre triar diumenge la seva papereta, la del PSC-PSOE o la de Sumar En Comú Podem per aturar un possible govern de PP i Vox a l’Estat. El candidat, Gabriel Rufián, proclamava que ho eren per a Catalunya en qualsevol dels tres escenaris que es poden produir: un govern PP-PSOE, un PP-Vox al qual confrontaran frontalment o un PSOE-comuns com hi ha hagut fins ara.

El PSC va esgrimir el to de confiança que ha desprès durant tota la campanya i, segons el primer secretari, Salvador Illa, estan capgirant les enquestes i fins i tot es va adreçar al líder popular, Alberto Núñez Feijóo: “Tremoleu, que se us quedarà la sang glaçada perquè hi ha en marxa una remuntada.”

La candidata de Sumar-En Comú Podem a les eleccions espanyoles, Aina Vida, va fer el tancament a Blanes, apuntant-se al combat contra l’abstenció i demanant a la ciutadania buscar “deu minuts” diumenge per “anar a votar” i aconseguir la victòria de l’esquerra davant del PP i de Vox. La cap de llista per Barcelona va alertar a la classe treballadora que encara que vagi “a la platja” o “a la guingueta” ha d’acudir a les urnes: “No ens podem permetre perdre. Hem de guanyar aquestes eleccions.”

La CUP va escollir com a diana el PSOE en el seu acte final i la candidata per Girona, Mireia Vehí, el va qualificar com “el guardià del règim del 78 que ens anorrea la vida, que ens persegueix i ens impedeix arribar a la llibertat”. Per Vehí, els socialistes no són una “alternativa”, i va lamentar que facin anar “l’espantall” de Vox. També va criticar l’estratègia de “pacificar” el Principat que ha agafat per bandera el president espanyol, amb la millora de la convivència com a argument, i ha asseverat que Pedro Sánchez “és part del problema”. En aquest sentit, ha afegit el “règim del 78” del qual el PSOE és “guàrdia”, la llibertat “no hi té lloc”.

La crida del PP, amb l’ex de Cs Nacho Martín Blanco com a primer de la llista Barcelona, va fer crida a “votar en massa” per “recuperar l’orgull” i que el constitucionalisme “no torni a doblegar-se”, mentre que Roger Montañola, del PDeCAT, carregava contra Junts agafant el seu eslògan: “Ja n’hi ha prou de vendre una faula irreal, els enviarem a la paperera de la història.”