Fronts contra natura al marge de PSOE i PP

El PSOE i el PP s’esforcen perquè les seves comunitats ballin harmònicament en la pista del finançament al ritme de la música que dicten des de Ferraz i Génova, però quan la cançó deixa de sonar tots corren a buscar una parella més afí que no trepitgi els seus interessos. L’última desbandada ha sigut al PP per culpa d’un guió que no satisfà Castella i Lleó ni Madrid.

L’últim intent de lligar curt la família va tenir com a escenari l’enclavament riojà de San Millán de la Cogolla, bressol del castellà, on tots els barons del PP i Mariano Rajoy van abraçar un decàleg sobre el nou model de finançament. La cita va agrupar des del PP del País Valencià que flirteja amb Catalunya fins al PP de Castella i Lleó que no troba sintonia amb cap altra autonomia popular en la dispersió de la població.

Dividits per la població
En el seu decàleg ambigu per acontentar tothom, el PP sí que és rotund a l’hora d’imposar que el primer criteri per determinar les necessitats de despesa ha de ser la “població real”. Un criteri que satisfà el País Valencià i Madrid, que no tenen reconeguda l’allau d’immigrants rebuda des del 1999, però que topa amb l’aspiració del president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, de veure plasmat el cost més alt de prestar serveis idèntics amb una població dispersa.

Amb disciplina de partit, Herrera només va insinuar el seu disgust, però en to comprensiu i conscient que el decàleg és el mínim denominador comú del PP. Tampoc no va dir res Esperanza Aguirre, tot i el seu propi decàleg del 10 de juliol, on reclama un sistema “just” perquè la solidaritat no la penalitzi massa.
Però només dos dies després d’aglutinar la família popular, la consellera d’Hisenda castellanolleonesa, María Pilar del Olmo, es fotografiava amb cinc comunitats socialistes (Astúries, Galícia, Cantàbria Extremadura i Aragó) a Oviedo en un front ‘pobre’ contrari que la població sigui l’eix del nou finançament. Tot i negar un “front comú”, Del Olmo creu en la cita d’Oviedo com una manera de fer arribar a Solbes la visió coincident de sis comunitats que representen “el 20% de la població de l’Estat”.

La foto d’Oviedo no és res més que la rèplica d’altres fronts contra natura com el de Catalunya-País Valencià que tant irrita Andalusia, que no troba aliat perquè el seu criteri és la població però amb l’afegit de fer prevaler la que està en edat escolar. L’últim a sumar-se al front Castells-Camps de les de més renda és el conseller balear Carles Manera, que veu “insuficient” la proposta de Solbes. Cada nova parella de ball, això sí, repeteix el ritual i en la foto el primer que nega és que el front sigui un front.