Política
Al rescat dels vots prestats a García Albiol
L’esquerra badalonina dissenya noves estratègies per reconquistar espai a la ciutat, després de quedar decapitada per la majoria absoluta del PP
Les forces de l’oposició interioritzen que potser quatre anys no és temps suficient per posar fi al regnat tranquil del popular
A Badalona és sabut que molta gent no vota el PP als comicis locals. La gent vota García Albiol
L’oposició espera la retirada del líder popular el 2031, quan ja acumuli 40 anys al consistori
El 28 de maig passat, jornada d’eleccions municipals, Xavier García Albiol va obtenir el 55,73% dels vots –un 18,15% més que el 2019– i es va imposar a tots els barris de Badalona, també en aquells on tradicionalment guanyaven les forces independentistes o als antics feus socialistes. A la quarta ciutat de Catalunya és ben sabut que moltíssima gent no vota al Partit Popular quan arriben les eleccions locals. La gent vota Albiol. Ni més ni menys. I el líder popular va esprémer aquesta realitat amb una campanya que pivotava sobre el Badalonisme.
La teoria va quedar més que corroborada el 23 de juliol passat, jornada d’eleccions generals, quan el PP va obtenir a Badalona el 16,64% dels vots, en una jornada on la ciutat es va tenyir sense fissures del vermell socialista. Els 18 regidors aconseguits ara fa tres mesos i mig permeten a Albiol administrar el poder amb una tranquil·litat inusual en política, però no només perquè pot fer i desfer a plaer. També perquè els comicis del maig van decapitar una oposició que pot trigar a ressituar-se en el nou tauler polític badaloní.
Per mirar de rearmar-se, les quatre formacions que procuraran contraatacar les polítiques d’Albiol des de l’administració (PSC, ERC, En Comú Podem i Guanyem Badalona en Comú), més la formació de Junts, que les urnes van expulsar del consistori, intenten bastir una estratègia que en primer lloc els permeti recuperar aquells vots que Albiol té prestats i que, vistos els resultats espectaculars –es va imposar en 251 de les 256 meses electorals–, li poden haver arribat des dels racons més recòndits i inesperats. Però com es planteja cada força política de l’oposició la desitjada remuntada? Seran quatre anys suficients per revertir un resultat que ha deixat noquejat a tothom menys el partit que governa?
El PSC estrena lideratge
A can PSC, el primer pas i més significatiu ha estat el relleu en el lideratge. L’exalcalde Rubén Guijarro saltarà en breu de la política municipal rumb a la seu central. Les regnes badalonines ja les du Fernando Carrera, un fitxatge que va aterrar a l’agrupació local, i a la ciutat, un any abans de les eleccions i que disposa de la confiança absoluta del primer secretari del PSC, Salvador Illa. Carrera, que abans d’enrolar-se a la família socialista havia treballat braç a braç amb Manuel Valls, és consultor i analista polític i, entre altres coses, està acostumat a treballar amb qui confia en ell per signar un bon resultat electoral. La seva aposta per aconseguir la remuntada –al PP i el PSC els separen ara 14 regidors– es basa a “bastir noves maneres de fer les coses i noves maneres de connectar” i assegura que la fórmula que proposa és molt disciplinada: “Tornarem al carrer d’una manera molt metòdica per poder estar a tot arreu i procurarem liderar causes que siguin útils als veïns.” Fernando Carrera, que aterra de nou i per tant no està contaminat pel Tots contra Albiol, arriba amb les idees clares. La seva voluntat: “Pactar des d’avui mateix les grans causes, els projectes a llarg termini. L’abordatge integral de Sant Roc, per exemple, no es pot resoldre amb pegats. Vull acords de ciutat entre tots i amb mirada llarga.” I matisa que no li fa cap por que sigui el rival a batre qui en reculli els rèdits: “Hem de tenir la capacitat de seure amb García Albiol i parlar seriosament dels problemes greus. I tenir la garantia que governi qui governi serà així. I això ho vull liderar jo. Hem de recuperar la utilitat de la política. Si el rèdit el recull Albiol, endavant, però ho plantejo jo. Després cadascú ja ho vendrà com ho consideri oportú.” Carrera és partidari de “trencar una dinàmica perversa que hi ha hagut a la ciutat, que ha sigut la del «no acord»”, i subratlla que “no hi ha res més subversiu que ser capaços d’arribar a pactes”. Tot plegat, evidentment, “sense deixar de fer carrer i mirant de captar joves que s’hi vulguin implicar, no només buscant que ens votin”. El nou líder socialista es planteja el repte de fer del PSC el “Partit del Sentit Comú”, i mira de transmetre seguretat quan valora les seves possibilitats de futur: “Amb un partit que treballi seriosament i no abandoni el carrer, i una bona imatge de marca, en vuit anys seré alcalde, segur. La pregunta és si ho seré en quatre anys, que ho veig possible.” Entre els càlculs electorals dels partits, es compta que en vuit anys el rival a batre del PP ja no serà García Albiol perquè el 2031 ja acumularà 40 anys a l’Ajuntament i molt probablement arribarà el moment de la retirada.
Els debats, a la tardor
El líder d’ERC, Àlex Montornès, és conscient del revés que han encaixat tots els partits que es presentaven com a alternativa a Albiol però no perd l’esperança de fer a l’escenari actual un gir de 180 graus durant els propers quatre anys. A la tardor Esquerra organitzarà una nova conferència municipal amb la militància per analitzar al detall on és ara el partit i cap a on ha d’anar. Montornès segueix mostrant confiança plena en l’espai polític que va liderar l’Ajuntament en el darrer tram de l’últim mandat: “Hem de seguir apostant per aquest espai de les forces de progrés i treballar per demostrar a la ciutadania que ens entenem, ja que potser no ens hem sabut explicar.” Una possible estratègia per transmetre aquesta sintonia, amb vista al 2027, podria ser “presentar-nos amb punts programàtics compartits i prèviament consensuats”, diu el líder d’ERC, que ha vist com la seva formació ha passat d’aspirar a un govern alternatiu a Albiol a veure’s reduïda a dos regidors. Montornès també veu necessari “reconstruir ponts amb Junts” ja que “també forma part de l’alternativa a un govern d’Albiol”.
No només ERC entomarà un procés de debat i reflexió tornant de les vacances. En Comú Podem, que ha salvat les dues cadires que tenia al saló de plens, organitzarà a la tardor la seva conferència local i diferents assemblees i d’allà brollarà l’estratègia política dels propers quatre anys. Aquest recorregut també incorporarà el contacte amb les entitats de la ciutat. Aïda Llauradó, cap de files de la formació, es marca com a prioritat “connectar amb els problemes de la gent i treballar pel bé del conjunt de barris de la ciutat”, tot plegat, assegura, “mirant d’intensificar la feina al carrer però sempre des de la defensa del nostre projecte polític”. Al setembre, quan tots els càrrecs elegits el 28-M s’hagin reincorporat a la feina, també serà el moment, en paraules de Llauradó, “d’asseure’ns totes les forces d’esquerres i buscar punts d’entesa per recuperar en quatre anys un govern progressista per a la ciutat”. En aquest sentit, és del parer que el punt de partida és òptim perquè, diu, “ja tenim bona relació”.
Sabater, adeu a mitjà termini
L’exalcaldessa Dolors Sabater ha quedat ara com l’única representant de Guanyem Badalona en Comú. Apunta que tornant de les vacances s’haurà d’afrontar un debat, dins de la confluència però també amb la societat civil, “per analitzar la situació actual, fer autocrítica i traçar el camí que hem de seguir les esquerres”. Sabater, que en breu abandonarà l’acta de diputada al Parlament, veu necessari “refundar l’espai de l’esquerra” i creu que aquest pas ha d’anar acompanyat de “la renovació de lideratges”. Aprofita el moment per anunciar que el seu relleu el plantejarà “a mitjà termini”. Qui va ser batllessa entre el 2015 i el 2018 troba en la fórmula de Guanyem la solució als mals polítics de Badalona: “Ja vam superar un cop l’estructura dels partits tradicionals i podem tornar a fer-ho possible. Les esquerres hem de buscar tot allò que ens uneix i dissenyar un projecte conjunt perquè Badalona és una ciutat de classe treballadora i necessita les nostres polítiques.” I recepta un altre consell: “Hem d’escoltar molt la gent, entendre per què ens ha deixat i estar molt decidides a recuperar l’espai perdut.”
La nit electoral del 28 de maig va deixar una altra sorpresa: l’expulsió de Junts del consistori badaloní, per un grapat de vots. El seu cap de llista, David Torrents, anuncia una reflexió interna de cara al setembre per analitzar l’estratègia a seguir i el moment actual, i recorda que l’espai de Junts “és present a la ciutat, malgrat no tenir representació a l’Ajuntament, i no abandonarem la lluita al carrer ni l’acompanyament a les persones que ho necessitin”. Torrents renega en bona mesura de la mecànica del Tots contra Albiol –“Potser no és aquesta la que ens convé”, diu– i remarca “la bona relació” que hi ha entre els partits que són l’alternativa al PP. “Som els partits que tenim un model de ciutat diferent del del PP, no sento Albiol parlar dels problemes reals de la gent, dels problemes socials, i ara ens toca lluitar a tots per aquest model que pensi en les persones”, sosté.