Erra fa una crida a mantenir la “lleialtat lingüística”

La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha fet una crida aquest migdia a la “lleialtat lingüística” dels catalanoparlants per mantenir viu i donar un nou impuls el català, una llengua que continua estant “minoritzada” dins del seu domini lingüístic. “La protecció institucional per sí mateixa no la salvarà, és un repte de país que implica tothom”, ha subratllat, en un acte a la Universitat Catalana d’Estiu per commemorar els 75 anys de la mort de Pompeu Fabra. “El català s’ha de parlar cada dia i sempre, i això no pot ser cap ofensa per a ningú”, ha dit la presidenta del Parlament, que ha recordat que avui s’enfronta a nous reptes com els moviments migratoris, una societat multilingüe, una globalització que afavoreix les llengües més fortes i uns governs al País Valencià o les Illes que, a sobre, hi treballen en contra.

Tot rescatant principis que fa un segle ja va descriure el mateix pare del català modern, a qui ha agraït que “va rescatar de la desaparició” en fixar un nou punt de trobada entre l’oral i l’escrit, Erra ha resumit en tres vessants l’empenta que creu que necessita avui la llengua. D’un cantó, la implicació dels mitjans de comunicació, a través del compromís dels mitjans tradicionals, que encara veu “essencial”, però també de nous formats com influenciadors i creadors de contingut. En segon lloc, “el paper clau” que han de jugar l’escola i la universitat, que veu “cabdal” per a la normalització. “La immersió ha de ser irrenunciable, és un model d’èxit”, incidia. En tercer lloc, Erra ha assenyalat el suport de les institucions -que Fabra en el seu dia va trobar en la Mancomunitat de Prat de la Riba-, i en concret el del Parlament, que s’ha proposat situar com un “referent i model” en l’ús i normalització de la llengua.

Havia obert l’acte una glossa del fundador i ànima de la UCE, Ramon Gual, sobre la vida de Fabra a Prada -amb qui era veí d’exili- i la seva estreta relació, per bé que poc pública, amb Pau Casals.

Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, continuador de la tasca de Fabra, ha fet una lliçó magistral sobre el treball del lingüista, tot lloant la tasca “àrdua” que va fer tant d’estudi de la llengua antiga com de descripció de la parla del seu temps, a partir dels quals va fer un “procés de destil·lació” en què va basar la seva obra ordenadora. Després d’haver-ne completat ja el disseny, l’entitat es posarà a l’octubre en la confecció d’un nou diccionari normatiu de la llengua catalana, tot i que Dols alertava clarament que “no hi ha possibilitat de fer llengua normativa per a un país inexistent”. En aquest sentit, lamentava que des que la Constitució va prohibir la cooperació entre comunitats “no s’ha fet ni un sol intent polític per fer un sol marc administratiu” als Països Catalans, i ha denunciat els “episodis vergonyants” que s’han hagut de viure quan s’ha de demanar encara la reciprocitat dels mitjans de comunicació -”quan es tractaria de fer programació conjunta i única”- o la sentència del TC el 2020 que va prohibir escriure’s en català entre els governs de les Illes, el País Valencià i Catalunya. “Que no ens aturi la Constitució quan es tracta de la supervivència de la llengua, que és el mateix que la supervivència del nostre poble”, ha recalcat, per concloure: “Cal prendre mesures de recuperació de la llengua en un àmbit funcional comú; si no, no són possibles els somnis de Fabra el 1917, ni els nostres”.