Crida presidencial a seguir l’estela de Pau Casals en defensa de Catalunya

“Mai hem de deixar de construir la nació catalana, està en constant construcció”. En un històric acte en un dels seus bressols, l’abadia de Cuixà, al Conflent, l’actual president Pere Aragonès ha resumit així el sentir dels cinc presidents de la Generalitat que han participat en l’acte de reconeixement a Pau Casals amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Quim Torra, Carles Puigdemont, José Montilla i Jordi Pujol han coincidit també a lloar la universalitat que el músic va donar a la cultura catalana, i l’han situat com a referent per seguir defensant i projectant avui la identitat del país a partir del seu valor més preuat: la llengua. “Poques figures en la història recent serien capaces de reunir la representació institucional d’avui, que cobreix més de 40 anys de la instància més alta del govern de Catalunya”, ha ressaltat l’abat de Montserrat, Manel Gasch, un dels amfitrions de l’acte al costat del rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Casassas. Puigdemont, que participava en el seu primer acte públic fora de Bèlgica després d’haver perdut la immunitat al juliol, no ha tingut cap problema per arribar i ha estat el més aclamat pels assistents, rebut al crit de “Puigdemont, el nostre president!”. Montilla, en canvi, ha rebut alguns xiulets que no han anat a més quan ha defensat una Espanya “respectuosa amb la diversitat”.

Ha estat un acte d’enorme càrrega simbòlica, històric i emotiu a parts iguals. Després de reunir-se a la sala capitular de l’abadia, els cinc presidents han sortit al pati del claustre, acompanyats de Gasch i Casassas, per fer-se una fotografia irrepetible, en què només han faltat Pasqual Maragall, per conegudes raons de salut, i Artur Mas, per raons familiars. Després, s’han assegut de costat tots cinc al banc davanter de l’església, que omplien unes 400 persones, entre les quals l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs i diversos acompanyants de tots els presidents, així com alumnes de la UCE.

El memorable I’m a catalan amb què Pau Casals es va presentar el 1971 davant l’assemblea de les Nacions Unides, en un discurs històric “improvisat”, segons Torra, que avui s’ha reproduït íntegrament, ha estat l’eix de tots els discursos, inclòs el de Gasch, que ha recordat que “cap altre català contemporani ha fet un exercici de catalanitat” com aquest. Als seus 93 anys, Pujol, que ha volgut fer un reconeixement particular a Puigdemont, ha estat un dels més contundents en assenyalar la de Casals com “una afirmació rotunda i al mateix temps d’universalitat”. El president més longeu de l’actual democràcia ha recordat que el músic va ser un gran defensor de la identitat i de la catalanitat, que avui ha alertat que veu “en perill”. Per això ha citat la llengua, la cultura i la memòria com a “components essencials” sense els quals es pot arribar a perdre la personalitat col·lectiva. En especial la llengua, que creu que cal veure com una prioritat a defensar com a “part essencial del ser”, i que ara “corre una situació crítica en certs aspectes”. “Tenim l’obligació de mantenir la nostra identitat”, ha conclòs, tot demanant la “valentia” de Casals perquè els catalans no s’ofeguin en les “pròpies pors”. Això sí, també ha reivindicat l’esperit obert que li donava la seva relació materna amb Puerto Rico. “Hem d’estar oberts al món, però per començar a tota la gent que viu a Catalunya”, ha acabat, entre aplaudiments.

Montilla, que l’ha seguit, ha volgut recordar “el molt que uneix” la figura universal de Pau Casals, que ha lloat, però no s’ha amagat en exposar la seva visió de Catalunya, ja que ha defensat la política democràtica com a eina per facilitar la convivència, arribar a pactes i fer que les societats avancin. El socialista no ha defugit així parlar de política, ha reivindicat l’autogovern i la política útil “més enllà dels discursos abrandats”, i ha criticat els qui no entenen en la seva visió d’Espanya que la diversitat és un valor “a protegir”. A més, ha reclamat l’esperança de ser capaços d’abordar els problemes que hi ha “no des de la confrontació i la desqualificació, sinó des de la negociació i el pacte”, moment en què s’ha sentit algun crit i alguns xiulets a la nau, seguits de crits d’In-inde-independència!”. Casassas ha aprofitat en aquest moment per agrair el suport que la UCE va rebre durant el govern de Montilla.

Puigdemont, el més ovacionat, ha recordat que Casals “transcendeix el seu temps”, com prova l’acte mateix d’avui, i li ha reconegut “visió d’estat”. També la seva generositat, expressada tant en ajuda material i moral als refugiats de la Guerra Civil en els primers temps, com en el seu cèlebre discurs, amb què va voler fer “una gran aportació a una nació que no veuria mai”. “Avui podem recolzar-nos en Casals per reivindicar-nos com a catalans davant del món”, ha reivindicat Puigdemont, que ha citat la llengua com un “patrimoni del món” que els catalans han de poder llegar a generacions futures. “Tenim el deure de continuar fent el mateix pel país, la seva llengua i la seva cultura”, ha conclòs, abans d’acabar amb un “Visca Catalunya lliure!” amb què només ha tancat també Aragonès.

Torra, fent gala de la seva faceta d’historiador admirador de Casals, n’ha fet una fervent glossa, tot recordant també altres exiliats com Pompeu Fabra, de qui enguany fa 75 anys que va morir, o el metge Josep Trueta. L’anterior president ha recordat també com el músic, que segons ell desplegava una “catalanitat natural”, va ser el català que hi ha hagut “més a prop de ser premi Nobel”, concretament de la pau, en un any que es va declarar desert. “Potser alguna tenebrosa maniobra espanyola hi va actuar”, ha lamentat, abans de reclamar “fidelitat” a la llengua i a la terra, com la que va professar ell.

Aragonès també ha ressaltat el “mestratge“ de Pau Casals, que va ser capaç de “sintetitzar” el que significa la nació catalana en moments durs com l’etapa franquista, i que continua sent un “referent ben viu” també icona del pacifisme i l’antifeixisme. “Hem avançat molt però no podem parlar de plenitud nacional perquè no hi ha plenitud democràtica”, ha constatat Aragonès, que ha reclamat que Catalunya pugui exercir tots els drets que li pertoquen com a nació i ha lamentat el “retrocés social” de la llengua, que vol potenciar “més que mai”. El president actual ha ressaltat l’excepcionalitat de l’acte d’aquest migdia, i ha tingut un menció especial també per a Puigdemont, ja que ha lamentat que la històrica reunió s’ha hagut de produir fora de l’Estat espanyol “a causa d’una repressió que encara avui perdura”. “És imprescindible que s’avanci en la resolució del conflicte polític amb una solució plenament democràtica perquè aquest acte deixi de ser excepcional”, ha ressaltat, abans de reclamar “més que mai” l’amnistia i l’autodeterminació.

Tots cinc presidents participen a hores d’ara en un dinar particular a prop de Prada, oferta per l’organització de la Universitat Catalana d’Estiu.