Catalunya i Andorra es conjuren per l’oficialitat del català a Europa

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i el cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, han coincidit avui a donar-se suport mutu en l’interès compartit per l’impuls i la garantia dels drets lingüístics del català a Europa. El president català ha posat en valor que l’acord de lliure associació que Andorra està negociant amb la UE pot ajudar per l’oficialitat del català a les institucions europees, que té el suport de Catalunya perquè si culmina amb èxit pot significar «fer molt més present la llengua a les institucions europees». Això sí, després que justament en les últimes hores s’ha sabut que la qüestió serà en l’ordre del dia del Consell Europeu del 19 de setembre, integrat pels primers ministres, ell mateix ha constatat que «la via més clara» per a l’oficialitat ara mateix és que les institucions europees l’adoptin directament. «Això està en canvi i ha d’anar bé, hi posarem tot l’esforç», ha reblat. El mateix Espot ha aclarit que l’acord de lliure associació, que negocien des del 2015, va sobretot d’implantar a Andorra les quatre grans llibertats de moviments per facilitar les transaccions econòmiques i laborals amb la UE, però també confia que el reforç de relacions bilateral, tenint en compte que Andorra només té una llengua oficial, «pot fer palanca» a la demanda perquè el català tingui una presència major a les institucions europees. Això sí, Andorra confia tant o més en els beneficis indirectes que li pot acabar reportant la via encetada pel govern espanyol, que creu que és la «prioritària». «Des d’Andorra ho veiem amb molt bons ulls», ha subratllat, ja que per exemple pot «facilitar enormement» la tasca administrativa de traduir al català tot el cabal comunitari que es pugui derivar de l’acord de lliure associació.

Després que la setmana passada es fes públic que el govern d’Andorra vol fer obligatori l’acreditació d’un nivell mínim de català per renovar el permís de residència, Espot ha aprofitat per matisar, davant el recel expressat per alguns empresaris, que no parlen tampoc «d’un nivell d’exigència insuperable·, i ha estès la mà per mirar d’aconseguir un punt d’equilibri per fomentar l’ús social de la llengua sense posar traves a l’activitat productiva. «Com passa en molts altres països de l’entorn, parlem que per continuar residint i treballant cal poder interlocutar mínimament en la llengua oficial del país», ha justificat. En aquest sentit, Aragonès ha recordat que Catalunya no es pot plantejar una mesura així, perquè no és un estat, no té competències d’estrangeria i a més, en formar part de la UE, hi ha unes restriccions per garantir la lliure circulació de treballadors que farien «un xic més difícil» implantar-ho, com a mínim per als ciutadans europeus. Això sí, ha recordat que en el marc del pacte nacional del català, un dels punts que es treballaran properament serà l’adopció de mesures específiques acordades amb l’empresariat per fomentar l’aprenentatge i l’ús del català en el món laboral.

Tots dos mandataris, a banda, també han acordat posar en marxa en les properes setmanes un grup de reflexió sobre temàtiques d’interès transfronterer, com poden ser la mobilitat, l’habitatge, la sanitat -a fi de desenvolupar l’acord marc signat entre Andorra i l’Estat espanyol per a la prestació de serveis recíprocs- o el canvi climàtic, a més de comissions de treball bilaterals en matèria de salut, infraestructures, energia i residus. Igualment, signaran també properament convenis en matèria de reconeixement de titulacions de Formació Professional i de prevenció, extinció d’incendis i salvaments.