Biden busca vots a Catalunya

Els Estats Units estan immersos en una llarga precampanya per a les pròximes eleccions presidencials. Tot i que els comicis no són fins al novembre de l’any que ve i que, formalment, encara no hi ha, ni tan sols, candidats a la Casa Blanca, els dos principals partits ja fa temps que tenen la maquinària de campanya ben greixada per afrontar la llarguíssima cursa electoral.

Els nord-americans i, per extensió, la resta del món, estem distrets amb el procés de les eleccions primàries del Partit Republicà. D’una banda, perquè, com sempre passa al partit que no ocupa la Casa Blanca, el nom del candidat a disputar les presidencials és una incògnita. En el cas dels comicis del 2024 s’hi afegeix l’interès afegit que el principal aspirant a la nominació republicana, segons totes les enquestes, és Donald Trump, l’expresident nord-americà, implicat en un gran nombre d’escàndols i de processos judicials, començant per la seva participació en l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021, i figura controvertida als Estats Units i a la resta del món. De fet, ni tan sols està clar si el líder conservador podrà concórrer a unes eleccions que molts donen per fet que es disputarà amb l’actual president, el demòcrata Joe Biden.

En el bàndol demòcrata, després que Biden hagi anunciat que es presentarà a les primàries del partit per ser reelegit president, el procés d’elecció del candidat no té cap emoció. Es tractarà d’un exercici formal destinat a reforçar l’aspirant a la reelecció de cara a la Convenció Demòcrata de l’agost de l’any vinent, en vigílies de la gran contesa presidencial, com passa sempre amb els presidents que aspiren a un segon mandat.

Que el nom del nominat demòcrata estigui dat i beneït –tret de sorpresa majúscula– no vol dir, però, que no hi hagi nervis i excitació a les files del partit. Els demòcrates encara no saben amb qui se les hauran en les presidencials del novembre de l’any que ve ni quina estratègia els convé més. El que sí que tenen clar és que la victòria, si l’acaben obtenint, l’hauran de suar.

El sistema electoral nord-americà és peculiar, si més no, vist des dels ulls d’aquesta part d’Europa. El president de la primera potència mundial no és, necessàriament, el candidat més votat –el 2016 Hillary Clinton va guanyar les eleccions en vot popular i el president va ser Donald Trump– i la Casa Blanca depèn, tot sovint, d’un grapat de vots en estats clau (el que en anglès en diuen swing states), com Geòrgia en els darrers comicis, que decanten la balança del Col·legi Electoral cap als demòcrates o els republicans. Per això els militants i simpatitzants dels partits remouen cel i terra per arreplegar paperetes per als seus que els duguin a la Casa Blanca.

Barcelona, a uns 6.500 quilòmetres de Washington, és un dels llocs on els militants del Partit Demòcrata treballen incansablement per aconseguir vots per a Joe Biden. Ho fan a través de Democrats Abroad Barcelona, una secció del partit progressista nord-americà que té com a missió donar veu als demòcrates que viuen a l’estranger en la política nord-americana i, sobretot, mobilitzar el seu vot en les eleccions que es fan als EUA. Cap al Partit Demòcrata, és clar.

“El vot estranger va ser decisiu en les eleccions del 2020”, recorda Lisa Berger, membre de Democrats Abroad Barcelona, que posa l’exemple del recompte de vots a l’estat de Geòrgia, que va fer decantar la balança cap a Biden. “Hi ha centenar de vots a cada estat que poden ser clau”, insisteix Berger.

Els nord-americans residents a l’estranger no formen una circumscripció pròpia. Els seus vots se sumen als de l’últim estat on van estar registrats per votar. Per això, per als membres de Democrats Abroad és tan important arreplegar vots de simpatitzants demòcrates, “si pot ser d’estats clau, millor”, admet Catherine Dexter. Els membres de Democrats Abroad amb qui ha parlat El Punt Avui són tots d’“estats blaus”, és a dir, de llocs on sempre guanyen els demòcrates, i si no votessin, segurament, no canviaria l’inquilí de la Casa Blanca. Tot i així, “cal anar a votar”, remarca Dexter.

El sistema electoral, però, no ho posa fàcil. No és fàcil per als nord-americans que viuen als Estats Units, que s’han de registrar com a votants demòcrates, republicans o independents per poder exercir el dret al sufragi, i encara menys per als qui viuen a l’estranger. “Hi ha cinquanta sistemes diferents per registrar-se”, tants com estats hi ha als EUA, explica Steven Tolliver. Per fer el procés correctament, t’has de llegir abans un “totxo” de documents amb totes les instruccions, que poden ser diferents en cada circumscripció electoral d’un mateix estat. En el cas dels residents a l’estranger, a més, han de fer el procés de registrar-se cada any electoral.

Els membres de Democrats Abroad ajuden els seus compatriotes a participar en els processos electorals. Tenen una base de dades d’altres anys i busquen ciutadans nord-americans als llocs on és més probable trobar-ne, com ara algunes escoles i universitats, però també en indrets com els voltants de la Sagrada Família i el metro així com les xarxes socials: Twitter, Facebook, Instagram… i el seu web, explica Doris Stanger. “També tenim adhesius amb codis QR que porten a la nostra pàgina web”, afegeix Tolliver.

A banda d’ajudar els nord-americans amb la paperassa per votar –també ajuden votants republicans, asseguren-–, els militants del Partit Demòcrata a l’exterior també publiciten la gestió del president. “Cal recordar a la gent el que ha fet Biden perquè sovint les bones notícies no viatgen”, remarca Berger.

Vendre les polítiques del president Biden no és fàcil, i encara menys quan gairebé tota l’atenció mediàtica l’acapara encara l’anterior cap de la Casa Blanca, Donald Trump. Els membres de Democrats Abroad miren d’evitar posar l’accent en la crítica a l’expresident republicà, tot i que Dexter admet que episodis com el de l’assalt al Capitoli del gener del 2021 els deixen “estupefactes”. Quan es va produir l’assalt al símbol de la democràcia nord-americana molts amics d’aquí els demanaven què havia passat i prou feina van tenir a mirar d’explicar aquell fet insòlit.

Ser ciutadà dels Estats Units desperta una certa curiositat entre la gent d’aquí. Les decisions que es prenen a Washington i els moviments que provoquen obren portades i noticiaris i tenen impacte a tot el món. “La meva dona és catalana i diu que tothom hauria de tenir el dret de votar allà”, reflexiona Tolliver.

Un dels temes que més criden l’atenció als catalans és el de la facilitat que tenen els nord-americans per comprar armes, tot i les matances que es produeixen al país cada dos per tres. “La gent d’aquí no entén el poder que tenen els lobbies de les armes als Estats Units”, remarca Dexter.

També costa d’entendre que a la primera potència mundial no tinguin un sistema sanitari que garanteixi l’atenció de tothom i que si tens cap imprevist de salut puguis arribar a arruïnar-te. Els mateixos nord-americans que viuen a Catalunya se’n fan creus que al seu país els republicans es resisteixin a estendre la cobertura sanitària de la població com va fer Barack Obama amb la seva –modesta, vista des d’aquí– reforma sanitària.

Als membres de Democrats Abroad Barcelona se’ls gira feina. Les presidencials del 2024 són més a prop del que sembla i ja han posat la directa per fer campanya a Catalunya. “Aquesta elecció és la més important de la nostra vida”, diu Tolliver, que admet, però, que això mateix ho diuen en cada contesa.