Masquef domina l’escenari a Figueres

A Figueres, l’inici del mandat ha estat relativament tranquil des del punt de vista polític. La incontestable majoria absoluta assolida per Jordi Masquef (Junts), el 28-M, amb un 49,8% dels vots i 13 dels 21 regidors del ple, han capgirat l’escenari local de gran fragmentació durant l’anterior mandat. El 2019, Junts també s’havia imposat, però amb una majoria molt més feble (vuit edils) que no li va permetre evitar el pacte a quatre entre ERC, el PSC, Guanyem i Canviem. Però el resultat del maig fins i tot ha canviat la correlació de forces a l’oposició, amb el PSC (tres regidors) al davant dels dos de l’ERC capitanejada encara per Agnès Lladó, i a molta distància de la formació del nou govern, amb Vox, la CUP i el PP, tots tres amb una única cadira en el ple.

Masquef admet que “el resultat va ser el que va ser”, i els regidors rivals l’han acatat, amb una actitud tranquil·la en aquestes primeres setmanes. Lladó només ha criticat algunes qüestions més simbòliques, com ara la decisió de Masquef de retirar el quadre mural amb una silueta femenina dedicat al 8-M, que presidia la sala de plens municipal, i de no tornar a penjar la pancarta a favor de l’amnistia al balcó principal de l’ajuntament. El nou alcalde s’ha justificat en pro de la “neutralitat” de la institució, i és que segurament ha fet números per concloure que de la meitat dels votants figuerencs que li van fer confiança al maig, n’hi ha de tots els colors i ideologies.

La prioritat de Masquef, en canvi, ha estat començar a fer ajustos ràpids en matèria de seguretat i neteja, però avança que l’estratègia inclou també un full de ruta amb accions a mitjà i llarg termini, dins d’un pla d’acció municipal que presentaran en les pròximes setmanes. Per al pròxim any, es fixa com a gran prioritat acabar el plec del nou contracte de recollida d’escombraries per adjudicar-lo abans de l’estiu vinent. Però també “cercar més aparcaments dissuasius” i madurar els projectes del nou pavelló d’esports, el Casino o la sala Edison. Altres grans reptes, com ara el desdoblament de l’N-II o la variant ferroviària pel nord –amb el trasllat dels serveis de rodalies i mitjana distància a l’estació del TAV– i la tercera sortida de l’AP-7, depenen de la interlocució amb el govern estatal.

A curt termini, la sequera pot plantejar un escenari de mesures impopulars: potser la necessitat de restriccions d’aigua, o problemes d’abastament, si no plou.