100 dies, i 1.363 més en l’horitzó

Els nous governs locals sorgits de les eleccions del 28 de maig compleixen avui els primers 100 dies en el càrrec. Després que els plens i els cartipassos quedessin configurats, a partir del 17 de juny, es va obrir aquest període tàcit de gràcia, més còmode per a les alcaldies que continuen més o menys immutables, com ara a Olot, Sant Feliu de Guíxols i Banyoles, però molt més intens allà on hi ha hagut canvis, amb els casos paradigmàtics de Girona –amb el tripartit independentista liderat per Guanyem, amb Junts i ERC– i Figueres –amb la majoria absoluta de Jordi Masquef (Junts).

Cent dies són tot just una mica menys de la quinzena part d’un mandat que, si no s’altera la tradició, duraria 1.463 dies i hauria d’expirar el 19 de juny del 2027. En falten, doncs, 1.363 més de feina i perquè les oposicions, que en molts casos han respectat la treva de cortesia, s’activin.

A Girona, l’alcalde, Lluc Salellas, ha fet molta feina de presa de contacte amb entitats i veïns, però també interna, amb els nous socis que fins fa poc més de tres mesos eren rivals. Entre les primeres decisions, el límit als pisos turístics i la pacificació de carrers, amb el gran repte sobre la taula de les mesures de la zona de baixes emissions, però molts d’altres. Des de l’oposició, el PSC guanyador de les eleccions –cal recordar que és el primer cop que a la capital de demarcació la força més votada no governa– assumeix el rol: “Ha estat un dol curt”, afirma la portaveu, Sílvia Paneque, que critica que la realitat contradiu el que van votar els electors: “En lloc de canvi, hi ha un govern de continuïtat”, opina.

Pel que fa a Figueres, Masquef també ha tingut una agenda intensa durant tot l’estiu, i en el curt termini destaca mesures com ara els controls per part de la Guàrdia Urbana per millorar la imatge d’incivisme que denunciava fins ara a l’oposició. Des de l’oposició, l’exalcaldessa Agnès Lladó ha optat per un to constructiu; per exemple, amb una oferta de diàleg per desplegar el nou planejament urbanístic que recentment ha entrat en vigor i que va tramitar durant el mandat anterior.

Altres consistoris amb cares noves al capdavant són els de Lloret i Blanes, comandats per alcaldes socialistes. El blanenc Jordi Hernández admet que li ha “canviat la vida”, però destaca que és una feina coral, amb la “sort de tenir un bon equip al darrere”. Com a primeres decisions, ha apostat per la nova figura dels regidors de barri: “Una eina de proximitat i bàsica per detectar i resoldre els problemes amb agilitat”, diu. També ha reforçat l’àrea d’Urbanisme i el servei d’informàtica i volen potenciar el pressupost de Cultura, independent de les festes. De moment, la relació amb l’oposició ja ha permès veure algun moment tens, com ara en el ple del juny, quan ERC va denunciar que un regidor socialista els havia engegat –“a chuparla”– al final de la sessió. I la temperatura podria pujar si Hernández opta per sotmetre a una auditoria la feina del govern anterior.

A Palafrugell, el també socialista Juli Fernández ha criticat igualment el “desgavell” que s’han trobat de l’executiu anterior. I dels alcaldes que continuen respecte a l’anterior mandat, la tònica general és de tranquil·litat, amb la bona entesa d’ERC amb Junts i Independents a Salt com a sorpresa.

No obstant això, on la treva ja s’ha fet miques al cap de 90 dies ha estat a Palamós: Som-hi, Junts, la CUP i Vox van acorralar dimarts l’alcalde, Lluís Puig, amb relació a la multa de trànsit que el batlle va admetre divendres que havia estat per a un dels seus regidors, amb ell de copilot i en un cotxe oficial l’any 2021. Hi ha peticions de dimissió sobre la taula i la polèmica es podria allargar ara que ve temps de castanyes.