El TS no veu motius per retirar una medalla al torturador Manzanas

Melitón Manzanas serà recordat durant molt de temps com "el més bèstia" dels torturadors de la Brigada Político-Social de la policia franquista de Bilbao i, també, per haver sigut la primera víctima mortal d'ETA, l'any 1968. Per aquesta segona condició, el govern de José María Aznar i de l'aleshores ministre d'Interior, Mariano Rajoy, li van concedir l'any 2001 la gran creu reial de reconeixement civil a les víctimes del terrorisme.
Per la seva reconeguda condició de policia torturador, l'Associació Catalana de Drets Humans va recórrer al Tribunal Suprem per demanar que li fos retirada la distinció, i ara l'alta instància judicial espanyola ha denegat aquesta petició.

Entre els arguments exposats per l'entitat humanitària s'argumentava que s'havia incomplert la llei en el punt que demana una motivació en les sol·licituds per a l'atorgament de la distinció. A més, s'entén que, per la seva conducta clarament antidemocràtica, Melitón Manzanas no complia "les condicions i els requisits" que s'exigeixen per poder accedir a aquest reconeixement.

El Suprem ha ventilat la qüestió exposant els mateixos arguments que al seu dia ja va fer servir per rebutjar un recurs que en el mateix sentit havia presentat el Partit Nacionalista Basc. Aquell cas va derivar en una sentència judicial emesa el març del 2003, en què s'argumentava que la norma no limita el reconeixement i que el "principi de reconciliació" no es pot limitar a aquells que van sobreviure a la dictadura.

Benefici del dubte
D'aquesta manera, el Suprem entén que a aquells que van morir en ple exercici dels seus càrrecs franquistes cal donar-los el benefici del dubte de quina hauria sigut la seva evolució en l'Estat democràtic posterior. En aquest sentit, recorda que hi ha "personalitats amb notable rellevància política en el règim anterior que han prestat serveis importants a la democràcia".

A la sentència , amb data del 16 de gener passat, hi ha un vot particular de la magistrada Margarita Robles -secretària d'Estat d'Interior amb el PSOE-, partidària de retirar la medalla. El cas Melitón va derivar al seu dia en una agra polèmica política i el govern Aznar es va veure obligat a modificar la llei i deixar al marge de la condecoració les víctimes "amb comportaments contraris a la Constitució". Aquesta modificació, com recorda ara el Suprem, es va fer sense efectes retroactius.