Aragonès exigeix a Sánchez un acord sobre el referèndum
El president condiciona la investidura a un “compromís ferm” d’acordar les bases de la votació durant el mandat espanyol
“Espero poder rebre en els propers mesos el president Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’exiliats”
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, revelava ahir durant el seu discurs en el debat de política general del Parlament la condició última per a la investidura de Pedro Sánchez: el “compromís ferm” de Sánchez que en la propera legislatura espanyola s’arribarà a un acord per fer un referèndum. En principi Aragonès dona a Sánchez i al futur possible govern del PSOE i Sumar quatre anys de marge per acordar les condicions de la votació, però, per fer-lo president espanyol, s’hi ha de comprometre formalment.
Aragonès no va exigir cap fórmula concreta i, durant el discurs, s’hi va referir com la via que permeti a Catalunya “votar sobre el seu futur polític com a nació”, “decidir democràticament sobre la independència” o “votar per decidir el seu futur, inclosa la independència”. Aquesta és la nova fase de negociació que s’ha d’obrir i la condició per investir-lo tenint en compte que el cap de l’executiu català donava per feta l’amnistia com ha fet ERC des de l’acord per a la mesa del Congrés. Aragonès recordava que això inclou l’arxivament de les causes obertes contra l’independentisme, des del 9-N fins a les protestes contra la sentència, passant per l’1-O: “L’amnistia serà un fet.” Així, expressava l’esperança de rebre en els propers mesos al Palau de la Generalitat el president Puigdemont retornat de l’exili, juntament amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la resta d’exiliats.
Aragonès va advertir Junts i ERC de no desaprofitar l’oportunitat única dels resultats electorals del 23-J: “Si en algun moment hem tingut la força per fer-ho possible és ara. Els grups independentistes tenen la clau.”
Anuncis de govern
Aragonès va fixar aquestes dues condicions a l’inici i el final d’un discurs de més de dues hores en què va anunciar les accions de govern per al proper any. Destaca un pla de formació de català dirigit als milers de sanitaris i cuidadors de gent dependent. Aragonès va agrair el servei als milers de sanitaris incorporats durant la pandèmia, però va admetre que la majoria no atenen els pacients en català perquè no coneixen l’idioma.
En aquesta línia, el proper Pacte Nacional per la Llengua ha de generar el major consens polític possible, segons Aragonès, perquè els diversos futurs governs continuïn aplicant-lo. El cap de l’executiu també va anunciar un nou pla de barris, aquest cop no limitat a la reforma urbanística sinó dirigit a la transformació social i comunitària dels barris més desafavorits.
A més de posar a disposició 10.000 pisos de lloguer social, Aragonès fixa com a objectiu regular “millor” els habitatges d’ús turístic per evitar que la seva pressió en determinades zones expulsi el veïnat pels elevats preus. El govern es proposa acollir una planta de fabricació de xips i arribar a les 440.000 places d’FP, així com acabar el mandat amb més de 3.000 MW de potència elèctrica renovable instal·lada.
Projectes estratègics
També va anunciar tres projectes “estratègics”: el cos d’acció exterior de la Generalitat, que s’ha de nodrir amb personal preparat acadèmicament per exercir la diplomàcia; el pla de retorn de talent expatriat, per facilitar la tornada a professionals que van anar a buscar feina a l’estranger durant la recessió, i el lideratge de l’Euroregió Mediterrània.
LES FRASES
Junts li qüestiona la “credibilitat” i PSC i comuns li recepten “prudència”
Deixant de banda la coincidència gairebé unànime de l’oposició a qualificar el discurs de “decebedor” o “autocomplaent”, l’amnistia i l’autodeterminació, amb la mirada a Madrid, van centrar les primeres valoracions, en què Junts va ser el primer a marcar distància amb el president en la seva crida a posar condicions a Pedro Sánchez. La portaveu Mònica Sales li va demanar que no parlés en nom de tercers ni donés res per fet en les negociacions, i li va etzibar que tenia un problema de “credibilitat” perquè “qui ha liderat el deixar-ho estar, el trencament de la unitat entre partits i entitats independentistes ara no pot liderar la solució del conflicte polític mitjançant l’exercici de l’autodeterminació”. Al seu torn, Laia Estrada (CUP) lamentava que el centre de gravetat “continuï ubicant-se en allò que passa a Madrid”, i reclamava recuperar el consens de la llei d’amnistia registrada al Congrés el 2021.
Conscient que s’obre una nova etapa de negociació, el PSC i els comuns receptaven “prudència i discreció” davant els discursos apocalíptics de trencament i indignació de Vox, Cs i el PP per donar per feta l’amnistia.