Junts es malfia d’Illa i Sánchez mira ja al novembre

La seguretat de Pedro Sánchez en si mateix i en l’èxit de la investidura el va portar ahir a ironitzar sobre la seva incapacitat aparent de pronunciar la paraula amnistia, un mot tabú tot i ser l’eix de la seva negociació amb ERC i Junts. “Jo sé que aquesta és la pregunta que es fa... Fins i tot em diuen: «Per què no es refereix a ella directament?» Estem negociant. Estem negociant amb els diferents grups parlamentaris”, esgrimia el president espanyol en funcions ahir a Granada minuts abans de la cita amb Volodímir Zelenski en el marc de la cimera de la UE. És la primera vegada que admet el que es negocia. Si bé el guió inicial era acudir a la investidura el 24 d’octubre, Sánchez oblida ara la pressa i mira ja a la primera o segona setmana de novembre per poder segellar l’acord amb Sumar i donar així temps a Carles Puigdemont a fer un gir que ERC, EH Bildu i el PNB no necessiten fer perquè des del 2020 estan en l’equació de la governabilitat. L’oblit de la pressa es produeix en el moment en què Junts aireja la seva malfiança amb la inclusió de Salvador Illa en l’equip negociador de Sánchez. “Trobo que això de donar protagonisme a qui va enganyar Junts el dia abans del pacte de la vergonya a Barcelona per impedir que Xavier Trias fos l’alcalde és una manera molt estranya de demostrar-nos que són de fiar”, va etzibar el secretari general de Junts i negociador, Jordi Turull, tot evocant la triangulació entre el PSC, l’espai de Yolanda Díaz i el PP en favor de Jaume Collboni. “Illa no podrà ser mai un interlocutor vàlid per generar confiança”, reblava al seu torn Puigdemont. Junts, això sí, avança que el seu vot no serà l’abstenció: o hi vota a favor o en contra.

Com va fer amb els indults fins al dia de l’acte públic al Liceu, Sánchez continua asfaltant el camí a l’amnistia apel·lant al precedent de la mesura de gràcia. “Quan el govern d’Espanya va aprovar els indults, jo tenia la confiança que contribuiria a l’estabilitat en la normalització de la política a Catalunya. Avui tinc la certesa que va ser una bona decisió i que va obeir a l’interès general, que és l’interès pel qual hem de vetllar”, va raonar Sánchez. La seva invocació de l’interès general és simptomàtica, perquè interès general és el que ha d’aparèixer en l’exposició de motius de la futura llei com a primer pas per obtenir el vistiplau del Tribunal Constitucional que presideix Cándido Conde-Pumpido. “Quan tinguem una posició concreta al respecte fixarem la posició del PSOE i meva com a candidat a la investidura”, va dir Sánchez tot superant un dia més sense pronunciar amnistia.

Qui serà un aliat en l’impuls a l’amnistia és el PNB. “Fem un procés polític amb legitimitat democràtica i transparència i que ens retrotregui al moment inicial”, és la crida que fa a tots el president del PNB, Andoni Ortuzar. Mentrestant, el PP imposava en l’ordre del dia de l’Assemblea de Madrid un debat amb vot obligatòriamentsecret sobre l’amnistia als líders del procés per retratar així el PSOE i el PSM de Juan Lobato.

Enmig de la discreció total que els negociadors s’imposen, fins i tot entre els seus de portes endins, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va donar validesa a un article d’opinió del tertulià català José Luis Roig al digital La infomación en què apunta de passada i sense citar cap font una presumpta reunió secreta dels ministres Félix Bolaños (Presidència) i José Manuel Albares (Afers Exteriors) amb Carles Puigdemont a la seu de l’ambaixada de Colòmbia a Brussel·les per negociar les condicions del seu retorn a Catalunya i a la vida política. Si bé La Moncloa va desmentir amb tota rotunditat aquesta cita, un dels al·ludits, Bolaños, va voler anar més enllà a l’hora de retratar la faula i va penjar a Twitter (X) un muntatge deliberadament ridícul amb una fotografia d’ell i una de Gamarra amb uns prismàtics a la mà i ambdues sobreimpressionades davant la imatge d’una ambaixada de Colòmbia i etiquetant el fotomuntatge casolà com “la prova definitiva de la bola del PP”. L’ambaixada de Colòmbia també va fer un comunicat de desmentit amb què deixa en mal lloc el PP.

Abans que Junts descartés l’abstenció i apostés o pel sí o pel no, la qual cosa investiria Sánchez a la primera amb 178 vots o bé el precipitaria a noves eleccions el 14 de gener, el president de les Canàries, Fernando Clavijo, de CC i que governa amb el PP, es feia valer: “Exigim l’agenda canària, i té l’opció de no ser ostatge de Puigdemont. Si bé és cert que Junts té la clau de la investidura, no és menys cert que CC té el clavó de la governabilitat”, avisa Clavijo. La combinació del sí de CC i l’abstenció de Junts ja no serà la via per investir Sánchez, però això no vol dir que no sigui una opció real en lleis i votacions durant la legislatura.