Pany i forrellat judicial a la llei de Memòria Democràtica

Ni amb la nova llei de Memòria democràtica, ni amb la fiscalia pronunciant–s’hi a favor. La investigació dels crims comesos per la policia franquista continuen sent un terreny prohibit als jutjats de Barcelona on s’acaba de rebutjar un nou cas. En concret ha estat la jutgessa d’instrucció 18 que s’ha pronunciat en contra de l’admissió de la querella presentada per Carles Vallejo demanant investigar les tortures que va patir a la prefectura superior de policia de Via Laietana el 1970 i el 1971.

L’argumentari de la jutgessa, Carmen García Martínez, torna al clàssic parapet legal que han bastit, fins ara, els jutges que s’han pronunciat en contra d’investigar querelles contra els botxins del franquisme. Per un costat la prescripció dels fets, el principi que una llei no es pot aplicar de forma retroactiva en perjudici d’una persona i la llei d’amnistia del 1977.

Aquest no és el primer supòsit d’inadmissió en un jutjat de Barcelona. Entre altres hi va haver la negativa a investigar Carlos Rey, redactor de la condemna a mort de Salvador Puig Antich, el 1973, esgrimint els mateixos motius jurídics.

La decisió de la jutgessa ha sorprès perquè en el seu dia la fiscalia de Barcelona es va pronunciar en favor dels interessos del querellant demanant que s’obrís una investigació. També ha sorprès perquè a Madrid sí que s’ha obert una investigació per uns fets idèntics en el cas de les tortures patides per Julio Pacheco.

El signant de la querella, Carles Vallejo, i una de les advocades, Sònia Olivella, ja han anunciat la seva intenció de presentar batalla legal amb un recurs a l’arxiu de la querella. El primer pas serà l’Audiència de Barcelona i hi ha intenció d’arribar fins al Tribunal Constitucional, si cal. També s’ha anunciat que se seguirà presentant querelles i la següent la signaran els germans Ferrándiz, militants comunistes detinguts el 1971 a Barcelona i torturats, també, a Via Laietana.

El departament de Justícia, personat en el cas, també ha anunciat la seva decisió de presentar recurs a l’arxiu dictat per la jutgessa d’instrucció 18. La consellera, Gemma Ubasarts, sosté que amb la nova llei “esa consolida“ un escenari que ha de fer possible obrir investigacions judicials sobre aquests casos.