La justícia no frena l’acció per tancar ‘la casa del terror’

La negativa de la justícia a investigar els casos de tortura a la prefectura superior de policia de Barcelona no ha fet disminuir l’empeny del moviment que treballa per aconseguir que l’espai esdevingui un centre de memòria democràtica.

Pocs dies després de la resolució d’arxiu de la querella presentada per Carles Vallejo, prop de dues-centes persones s’han tornat a concentrar aquesta tarda davant de Via Laietana 43 per escoltar el testimoni de dues víctimes més de la repressió exercida per la policia espanyola a Barcelona amb seu a la prefectura.

Des de l’organització, l’advocada, Pilar Rebaque, ha emfatitzat que l’arxiu serà recorregut a l’Audiènica de Barcelona i ha expressat el desig que “la secció que l’hagi de veure en sigui una que, de veritat, cregui amb una justícia que vagi fins al fons de les coses”.

La nova jornada de mobilització s’ha dut a terme sense que els operaris que treballen en la construcció d’un memorial democràtic davant la prefectura encara hagin acabat les tasques. Al terra ja s’hi han posat les llambordes amb les paraules veritat, justícia, reparació i memòria, però encara estan tapades amb unes grans planxes grogues perquè falta reomplir el gravat amb resina negra, segons han explicat fonts municipals.

La col·locació de la resina és una feina d’especialista i això és el que explicaria el retard què s’estan trobant, segons les mateixes fonts. També falta posar el faristol amb l’explicació històrica sobre la prefectura i que es va retirar amb les obres de reordenació de la Via Laietana.

Tot i que alguns dels concentrats a l’acte han demanat als Mossos d’Esquadra que custodien l’edifici policial que aixequessin les xapes de plàstic, aquests no ho han fet.

A l’acte d’aquesta tarda hi han intervingut Núria Casals Pérez i Jaume Paradís Balux. La primera va se detinguda l’any 1976 per la seva militància al sindicat Comissions Obreres. Paradís era membre del PSUC i va ser detingut quan va caure el comitè territorial del Poble Nou del qual formava part.

Casals ha explicat la por que va passar en ser detinguda perquè els policies anaven de paisà i, en aquell temps, era habitual que grupuscles d’extrema dreta actuessin contra militants d’esquerra fent-se passar per policies. Paradoxalment, ha explicat, quan va arribar a Via Laietana es va tranquil·litar.

Al seu torn, Jaume Paradís ha explicat que quan va voler denunciar tortures davant el jutge de guàrdia on el va portar la policia aquest en va fer mora dient-li si es pensava que estava als Estats Units.

L’acte s’ha fet sota la presència de qautre banderes espanyoles, una és la que presideix sempre l’entrada de l’edifici policial i les altres quatre són les que pengen dels fanals de davant la prefectura on hi van ser posades el 12 d’octubre, coincidint amb la instal·lació d’altres banderes espanyoles a altres punts de la ciutat, i encara han de ser retirades.

A la trobada d’avui hi ha assistit el realitzador Jaume Domènech que ha estat enregistrant els actes de protesta davant la prefectura i n’ha fet un documental que ha titular Via Laietana 43, el cau de la bèstia, que s’estrena diumenge 22 al cinema El Retiro de Sitges, a les 12 del migdia. Pel dia 25, a les set de la tarda, hi ha previst un altre passi a la sala d’actes de Sant Pere Apòstol, al carrer de Sant Pere més alt de Barcelona..