TOT RECORDANT
Carme Julià, la mestra que va combatre el feixisme
Sindicalista, feminista i miliciana, va acabar a l’exili de Mèxic, on també va ser activista
La referent de l’educació republicana Carme Julià i Riqué (Cadaqués, 1902-1977) va morir un 20 d’octubre –ahir va fer 46 anys–. És una dona que mereix ser recordada pels anys que li van tocar viure i per com els va afrontar. Va ser una mestra i sindicalista pionera durant la República i va acabar a l’exili, primer a França i després a Mèxic, on va modernitzar el sistema educatiu del país abans de tornar.
Julià havia exercit, abans de la Guerra Civil, a Barcelona i havia estat directora de l’escola de Castellar de Vallès. Va ser militant d’Unió Socialista de Catalunya i després va formar part de la direcció del PSUC. De fet, va ser l’única dona en aquest organisme durant els anys trenta. Abans havia estat dirigent de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament de la UGT i va participar en mítings i activitats en nom de Dones Antifeixistes.
La mestra va participar en la primera conferència de dones del partit del PSUC l’agost del 1936. En la taula presidencial l’acompanyaven, entre d’altres, Caridad del Río, la mare de Ramon Mercader, del qual vam parlar abans-d’ahir. També hi era una joveníssima Teresa Pàmies, que havia arribat a Barcelona després d’haver participat en el Bloc Obrer de Lleida. Julià va dirigir les Milícies Femenines Antifeixistes al costat d’Eloïna Malaschevarria i Gavia Viana. Va ser nomenada la secretària d’organització femenina fins al febrer del 1937.
L’exili el va començar a França el 1939, on es va reunir amb la seva filla de 12 anys, refugiada en una colònia infantil des de l’any anterior. Després de passar pel camp de concentració de Moriés, on va fer de mestra, mare i filla van anar a Marsella, on van ser acollides en un centre per a nens refugiats gestionat pels quàquers americans, un col·lectiu molt implicat en l’auxili als exiliats de la Guerra Civil.
El 1942, es va embarcar en el Mexique cap a Veracruz (amb la filla i els seus pares). Al país llatinoamericà va fer diverses feines, entre les quals la de cap de personal d’una fàbrica de catifes a Amecameca. L’any 1957, es va traslladar a Texcoco, i va treballar de professora fins a la seva jubilació a l’escola secundària nocturna Benito Juárez i al centre escolar Netzahualcóyotl. Va fundar l’escola nocturna Germán G. García i també l’escola particular Juana de Asbaje. Va ser catedràtica de la preparatòria a Texcoco, ciutat on va fundar el diari Texcoco Habla i on va ser secretària de l’organització femenina Nosotras. Julià va continuar la militància política catalana, integrant-se al Partit Socialista Català i al Moviment Socialista de Catalunya que dirigia Manuel Serra i Moret a França. L’activista també va participar en la vida política mexicana en l’àmbit municipal, ocupant diferents càrrecs al Comitè Municipal del Partit Revolucionari Institucional (PRI).
El 1970 la mestra va tornar a Catalunya. Es va establir a Barcelona i va reingressar a la carrera de magisteri, de la qual havia estat depurada pel franquisme el 1941. Va exercir de mestra del col·legi Ramon Llull de Barcelona i, més tard, va treballar al col·legi Onésimo Redondo i a l’escola Vidalet Pelegrí d’Esplugues de Llobregat, on es va jubilar el febrer del 1975, dos anys abans de la seva mort.
