El retall del 64% al musical paternense impedirà crear nous grups d'alumnes
Compromís per Paterna critica la passivitat d'Agustí davant d'aquesta agressió cultural.
La regidora de Compromís per Paterna, Loles Ripoll, considera «una vergonya» que el retall del 64 per cent que ha patit l'escola del Centre Musical Paternense «tinga com a resultat una reducció en l'oferta educativa per als xiquets i xiquetes de Paterna».
Ripoll afirma també que la declaració de les bandes i societats musicals com a Bé d'Interés Cultural (BIC) Immaterial «és una fugida cap endavant de Serafín Castellano», que ha enganyat estes entitats que tant treballen per la cultura del País Valencià.
La portaveu municipal de Compromís per Paterna explica que el Centre Musical Paternense té d'altres despeses a més de les relacionades amb els professors que imparteixen la formació musical, com per exemple els instruments, els uniformes o les despeses corrents com la llum, que també s'han de pagar i que poden ofegar les seues finances. En aquest sentit, Compromís per Paterna denuncia que «davant l'atac, Agustí no ha mogut un dit per a exigir a Francisco Camps que canvie la situació. Està paralitzat perquè l'importa més estar a bé amb Camps, el seu ex cap, ja que va ser assessor al seu gabinet, que la supervivència d'un centre que dóna classe a quasi 300 alumnes».
La subvenció que ara ha rebut el Musical Paternense és d'uns 13.400 euros que cobreixen a dures penes el curs que comença en octubre però que pot dur a l'escola musical al tancament l'any que ve, com va a passar ara en algunes escoles musicals de l'Horta Nord que no obriran les seues portes per al curs 2010-2011. Amb la subvenció rebuda, el Musical Paternense podrà pagar el sou dels professors però haurà d'oblidar-se de comprar instruments nous, que es presten als alumnes que no poden tindre el seu propi, a més de continuar obligant els pares a pagar les reparacions.
Sense trellat
E.CastellanoLoles Ripoll assenyala que en època de crisi cal apretar-se però retallar de manera tan salvatge la cultura i el patrimoni valencià no té qualificatiu, i afegeix que tampoc és manera de solucionar el greu problema econòmic de les bandes declarant-les, a corre-cuita, BIC per a evitar protestes que taquen més la imatge pèssima de la Generalitat amb la cultura tradicional valenciana.
A més a més, a tot aixòs'ha d'afegir que l'Institut Valencià de la Música (IVM) tampoc s'enrecorda de gran part de les bandes musicals i les deixa a la seua sort sense donar-les suport en moments tan complicats per a la seua supervivència.
És en moments de vaques magres quan calen millors polítics, més sensibles i més pròxims a la realitat social, econòmica, cultural i de costumari. El que ens passa, no té trellat; no senyora.