Política

Presidència Europea (3): Javier Solana

Construcció d'Europa

El perfil que escolliria com a primer president del Consell Europeu, previst en el Tractat de Lisboa, seria Javier Solana. És molt probable que aquesta opció sigui impossible per dues raons bàsiques. La primera és que el Tractat de Lisboa ha ensopegat amb el no d’Irlanda en referèndum i l’amenaça de no ratificar-lo dels presidents de Txèquia i de Polònia. Per tant, potser no haurem d’escollir en molt de temps el president perquè el Tractat no tindrà vigència. La segona raó és que Solana, de 66 anys, ja seria massa gran per assolir un càrrec d’aquestes dimensions.

Ara com ara, però, Javier Solana és la persona amb més coneixements del funcionament de la UE. És el personatge polític més conegut pels dirigents de tot el món. Té una idea d’Europa, dialoga, enraona amb gent de tots els colors, llegeix, parla idiomes, treballa desmesuradament i ha construït un discurs des de les mateixes entranyes de l’Europa en permanent construcció.
Diuen que quan Javier Solana era secretari d’estudis i projectes del socialistes espanyols, abans d’arribar al poder el 1982, era conegut com a secretari d’abraçades i salutacions. Aquest antic professor de física, ministre de tots els governs de Felipe González, té una capacitat d’adaptació de tal magnitud que en la seva joventut en la semiclandestinitat sortia al carrer a manifestar-se, amb el braç i puny alçats, demanant que es tanquessin les bases nord-americanes a Espanya i cridant allò d’“OTAN, d’entrada no”.

Doncs aquest socialista esquerranós va arribar a ser secretari general de l’Aliança Atlàntica i va coordinar l’atac de les forces de l’OTAN contra la Iugoslàvia de Slobodan Milosevic. Solana es va convertir en la primera figura de l’esquerra peninsular a proclamar-se atlantista. Des de l’any 1999 és l’Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea.

Reconeixement internacional
És paradoxal que els seus encerts i desencerts al davant de l’Aliança Atlàntica els va dur a terme amb el suport del Pentàgon i dels principals governs europeus. Ha sigut durant anys l’americà per als europeus i l’europeu per als americans. Però va fer possible també l’ampliació de l’OTAN a països que havien estat membres del Pacte de Varsòvia convencent els russos que no era cap amenaça per a la seva seguretat. Que Moscou acceptés l’ampliació i que, a més, establís una relació militar especial amb Occident, va contribuir a donar-li una talla política internacional molt positiva i seriosa.

Gairebé deu anys al capdavant de la diplomàcia europea no han sigut fàcils. Les relacions de la UE amb Israel, amb els palestins, la nova inestabilitat mundial arran dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, la guerra a l’Afganistan, la divisió d’Europa com a conseqüència de la catastròfica invasió de l’Iraq, l’ampliació de la Unió a 27 Estats, les crisis energètica i alimentària, la inestabilitat provocada per la globalització sense regles i la incertesa internacional, tots aquests factors no han fet perdre la brúixola a Javier Solana, que segueix parlant amb tothom, viatja per tot el món, sap que Europa és un espai de llibertat, de garanties jurídiques, de pau i de convivència. És un polític de nivell que té una certa idea sobre el futur d’Europa en un món en què els valors occidentals s’han de proposar però no imposar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.