Països Baixos
Gir a la dreta
El PVV de l’islamòfob i euroescèptic Geert Wilders és el partit més votat a les eleccions legislatives, però no aconsegueix la majoria
La ultradreta europea celebra la victòria i veu un punt d’inflexió
L’ultradretà Partit per la Llibertat (PVV, per les sigles en neerlandès) ha estat el partit més votat a les eleccions legislatives dels Països Baixos d’ahir dimecres, però no amb prou majoria per governar en solitari.
Amb el 99,3% dels vots escrutats, La formació liderada per l’islamòfob i i euroescèptic Geert Wilders ha superat les previsions més optimistes, que la situaven en segona posició, i ha aconseguit 37 dels 150 escons del Parlament, més del doble que als anteriors comicis.
La segona força més votada ha estat la coalició d’esquerrs formada pels socialdemòcrates del PvdA i els ecologistes GroenLinks. La llista encapçalada per l’ex-vicepresident de la Comissió Europea Frans Timmermans ha aconseguit 25 diputats, 8 més que el 2021
Malgrat que les enquestes situaven el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) –la formació del primer ministre sortint Mark Rutte– com a primera força, el resultat electoral ha relegat la candidatura de Dilan Yesilgöz al tercer lloc amb 24 escons. Els liberals de dretes han perdut 10 escons respecte dels anteriors comicis.
La quarta posició ha estat per al democratacristià Nou Contracte Social, de Pieter Omtzigt, que entra per primera vegada al Parlament amb 20 escons.
També han patit un daltabaix electoral els liberals d’esquerres del D66, però malgrat perdre 15 escons continuen a la cambra i els seus 9 diputats poden completar alguna de les coalicions que ara s’hauran de negociar per formar govern.
Un altre partit que pot ser decisiu per tirar endavant la legislatura és el Moviment Camperol-Ciutadà (BBB), que podria sumar per a una majoria de dretes amb el PVV, VVD i NSC.
En el seu primer discurs després de conèixer els resultats, Wilders ha advertit els altres partits que arraconar-lo a l’oposició serià “antidemocràtic”. El polític ultradretà ha assegurat que està preparat per ser el líder de “tots els neerlandesos”.
Durant la campanya la majoria dels partits han descartat pactar amb Wilders, que defensa una política migratòria més estricta, prohibir l’alcorà i tancar mesquites i celebrar un referèndum sobre la sortida dels Països Baixos de la UE (Nexit). És per això que, malgrat l’evident gir a la dreta, si Wilders fracassa en l’intent de formar govern Timmermans podria intentar un pacte amb el VVD, NSC i el D66.
Taca d’oli
Els bons resultats del PVV confirmen la tendència a l’alça dels partits d’ultradreta o populistes a Europa. El vicepresident italià, Matteo Salvini, ha estat un dels primers en felicitar Wilders el seu coreligionari neerlandès. “Enhorabona al nostre amic Geerd Wilders, líder del PVV i aliat històric de la Lliga, per aquesta extraordinària victòria electoral. Una nova Europa és possible”, ha escrit el líder sobiranista italià a les xarxes socials.
“Els vents de canvi ja estan aquí!”, ha coincidit primer ministre hongarès, l’ultranacionalista Viktor Orbán, que també ha felicitat Wilders “per guanyar les eleccions neerlandeses”.
La líder del Reagrupament Nacional (RN) francès –l’antic Front Nacional–, Marine Le Pen, ha celebrat que el “resultat espectacular” del PVV a les eleccions neerlandeses “confirma l’adhesió creixent a la defensa de les identitats nacionals” a Europa. I ha afegit: “Gràcies a què hi ha pobles que rebutgen veure com s’extingeix la torxa nacional, l’esperança de canvi continua viva a Europa”.
La copresidenta del grup parlamentari del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), Alice Weidel, ha aplaudit el “gran èxit” de Wilders i ha afirmat que “tota Europa vol un gir polític”.
Més enllà dels Pirineus, el president del partit ultranacionalista espanyol Vox, Santiago Abascal, ha destacat que “cada vegada més europeus exigeixen al carrer i a les urnes que es defensin les seves nacions, fronteres i drets”.
“Es pot aturar”
El ministre espanyol d’Exteriors, el socialista José Manuel Albares, ha admès la seva preocupació per “l’onada d’extrema dreta” que recorre el continent, però ha reivindicat que a Espanya ha quedat demostrat que aquest ascens “no és irreversible” i “ es pot aturar”