l’anàlisi
I ara, a lligar el pressupost
Si bé la CUP s’hi ha posat més bé i el govern també ha citat Junts, tot apunta a un pacte amb PSC i ECP
Van molt tard, però és que el focus els últims mesos, també el del govern, s’ha concentrat en unes negociacions a Madrid cabdals per a l’esdevenir no tan sols de les grans demandes que arrossega històricament Catalunya, sinó també de la propera legislatura espanyola, que hi anirà molt lligada, i el tram final de la catalana. I tants fronts alhora no es podien abordar. Certificada la investidura de Pedro Sánchez, ara sí que toca entrar a fons en la negociació dels pressupostos catalans del 2024, la peça final per certificar el que el president Pere Aragonès no s’ha cansat de repetir i gairebé ningú no es creia fa un any: que esgotarà la legislatura fins al febrer del 2025. És més, el govern entén que la que ara emprèn –que inicia molt més tard que l’any passat, i ni de lluny podrà culminar quan tocaria, abans de final d’any– serà una negociació molt més ràpida que la dels comptes del 2023, que es va allargar molts mesos.
De fet, tot va lligat: que hi hagi pressupostos espanyols els propers quatre anys dependrà només de la majoria de la investidura de Sánchez, i això vol dir que els grups independentistes, i en concret ERC, tenen una posició de força encara superior a la de la legislatura passada. Hi hagi una preentesa formalitzada o tot just tàcita, doncs, tot apunta a una reedició de l’acord amb PSC i comuns que, entrat el 2023, va permetre aprovar el pressupost vigent. En aquest sentit, fonts del govern apunten que seguiran un patró molt similar: Presidència i Economia pilotaran les converses, que es volen iniciar –de fet, també hi ha hagut contactes ja– amb un primer acord amb els agents socials i econòmics que dugui el consens més enllà del Parlament i pressioni els possibles socis.
És clar que, tot i que ja hi ha hagut reunions amb ells els últims dies, tant el PSC com els comuns –tot i que fonts d’aquests avancen ja que les seves condicions aniran en la línia de revertir desigualtats i combatre l’emergència climàtica–, de moment, es resisteixen a reconèixer en públic una negociació en què asseguren que no entraran fins que no es compleixi l’acord del 2023. Així hi han incidit sobretot els socialistes aquesta setmana, quan han recordat que estan esperant que s’aprovi el pla director urbanístic del Hard Rock –el govern assegura que ja no és una qüestió política i està en espera de complir requisits tècnics i legals–, es constitueixi la comissió d’estudi per a l’ampliació de l’aeroport del Prat i se signi el conveni per fer la B-40 de Terrassa a Sabadell. Dues condicions, les últimes, que l’executiu ja ha avisat que ara mateix depenen de La Moncloa i que no les desplegarà “si no és en els termes exactes” en què es van pactar. “El govern compleix, té paraula i dona resposta al que ha acordat, sempre que es compleixin les condicions acordades”, advertia, dimarts, la portaveu, Patrícia Plaja.
Poc més detall donava aquell dia sobre les converses, més enllà d’admetre que ja han començat i que no s’hi vol posar terminis, ja que la voluntat “és arribar a acords amb el mínim temps però amb el màxim consens”. Les primeres reunions que hi ha hagut, això sí, “estan avançant correctament”, hi afegia, en una declaració protocol·lària, però que, en certa manera, marcava públicament l’inici del procés. I és que, entre la setmana passada i aquesta, hi ha hagut un seguit de trobades prospectives en què tot just s’han plantejat als grups les grans línies dels comptes que proposa l’executiu. Plaja, en aquest sentit, deia que el govern parlarà “amb tothom” tret de la dreta: PSC i comuns, és clar, però també amb Junts i la CUP, un grup que, després d’haver-se esborrat de seguida l’any passat, enguany d’entrada vol jugar la partida. I, d’entrada, el govern no s’hi posa malament. “Les trobades i oferiments no són postureig, és una voluntat real”, defensava Plaja, que recordava que l’executiu té “objectius en comú amb la CUP”, com ara la voluntat d’aprovar “un pressupost expansiu”. Després de veure’s fa deu dies, de fet, els cupaires també han exposat en públic les seves condicions: l’accent en qüestions d’habitatge i millora de la sanitat pública, però sobretot que “en cap equació entri cap macroprojecte”; és a dir, ni Hard Rock, ni Jocs d’Hivern, ni ampliació de port i aeroport. “El pressupost del 2024 és l’última oportunitat d’ERC per diferenciar-se del que ha fet la sociovergència de tota la vida i abandonar l’agenda de Foment, i la CUP n’estem disposats a parlar”, reptava la diputada Laia Estrada.
Si les condicions són aquestes, però, es fa impossible pensar que un mateix pacte reuneixi el PSC amb ells, per què des del govern admeten que, tot i la bona voluntat, veuen poc probable que es materialitzi un acord així. Entretant, fonts de Junts asseguren que encara no s’han reunit –l’executiu els culpa a ells d’haver-los canviat dos cops l’agenda–, fet que, al seu parer, confirma que “ja ho tenen fet” amb el PSC. Serà molt difícil, doncs, una entesa amb els exsocis, que tampoc s’hi posen gaire bé a les portes d’uns comicis en què tornaran a competir electoralment per l’espai independentista. Passat el pont de la setmana vinent, tornaran els contactes amb tots, però les faves semblen bastant comptades.