“Cap impediment legal” per a l’oficialitat del català a la UE

No hi ha “cap impediment legal” perquè el català esdevingui llengua oficial a la Unió Europea (UE). Aquesta és la principal conclusió de l’informe que Plataforma per la Llengua va presentar ahir a Brussel·les amb l’objectiu de donar arguments perquè els estats comunitaris donin llum verd a incloure el català en el règim lingüístic del club comunitari.

El document, elaborat per la professora de la Universitat de Birmingham Karen McAuliffe i el professor del King’s College de Londres Takis Tridimas per encàrrec de Plataforma per la Llengua, remarca que els tractats de la UE no inclouen cap requisit que el català no compleixi per ser llengua oficial a la UE. “La decisió d’incloure el català en la regulació és principalment política”, assenyalen els autors.

En la presentació de l’informe feta en ple barri europeu, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va remarcar que el document “esvaeix dubtes” sobre la legalitat de l’oficialitat. En l’acte, McAuliffe i Tridimas van defensar també que la UE ha aplicat “flexibilitat” pel que fa a les llengües quan ha estat convenient. “Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d’adaptar-se”, diu el document, que posa especialment com a exemple el cas de l’anglès.

L’informe argumenta que l’anglès no és la llengua oficial primària de cap estat membre després de la sortida del Regne Unit de la UE. És llengua oficial tant a Irlanda com a Malta, però té un estatus de “subordinació” en tots dos països en ser l’irlandès i el maltès la llengua oficial primària. Aquesta situació “especial” de l’anglès, indiquen els autors, podria ser semblant a la que té el català a l’Estat, però l’anglès no ha deixat de ser oficial a la UE tot i “no complir les condicions amb la mateixa claredat que ho fan la resta de llengües”.

Un altre dels arguments que assenyalen els autors és que la llei comunitària assumeix l’ordre constitucional dels estats membres pel que fa al tractament de les llengües i remarquen que el català té aquest estatus d’oficialitat reconegut per l’Estat. També insisteixen en les “característiques específiques” del català.

A més, el document alerta que rebutjar l’oficialitat del català tindrà “efectes legals negatius”, com ara que no es pugui utilitzar per a determinades qüestions en territoris en què ja és oficial. Això portarà, adverteixen, a la “desoficialització” en aquests territoris i no respectaria el dret que tenen els ciutadans a dirigir-se a les seves institucions en la seva pròpia llengua.

“És sorprenent que la UE assumeixi aquests efectes negatius malgrat les crides múltiples i recents a donar més protecció a les llengües que considera regionals i minoritàries”, remarca el text.

La pròxima cita a Brussel·les per abordar l’oficialitat del català, el basc i el gallec serà dimarts de la setmana que ve. Els ministres d’afers europeus es tornen a trobar en una reunió que té a l’agenda l’oficialitat de les tres llengües. Serà la darrera oportunitat de tirar endavant la iniciativa amb la presidència espanyola del Consell. Ara bé, serà difícil que els Vint-i-set prenguin una decisió sobre aquesta qüestió sense que la Comissió Europea hagi conclòs l’informe encarregat sobre els costos d’aquesta mesura.