Política

Putin deixa pas a Medviédiev i es prepara per ser primer ministre

Rússia

Vladímir Putin, fins ara president de Rússia, haurà de canviar el recorregut per anar a treballar perquè ara ja oficialment ha abandonat el Kremlin i a partir de demà dijous serà el nou cap de govern, que té la seu a la Casa Blanca, l'imponent edifici blanc a la vora del riu Moskvà amb un passat tacat de sang, de quan Borís Ieltsin el va bombardejar el 1993 perquè era un reducte antireformista.

El president electe, Dmitri Medviédiev, ha estat investit aquest dimecres el tercer cap d'Estat de la Rússia postsoviètica durant una cerimònia al Kremlin. Amb la posada en escena d'avui s'acaba l'operació de relleu al Kremlin que va començar quan Putin va anunciar que Medviédiev seria el seu successor. El delfí va ser ratificat per les urnes el 2 de març. Segons una enquesta recent del Centre Levada, gairebé un 80% dels russos confien que Medviédiev seguirà el curs polític de Putin.

Controlar la inflació, primer repte
A Rússia, el ja expresident encarna la imatge d'una persona que ha estat capaç d'acabar amb el caos dels anys 90, sanejar l'economia -que els darrers anys ha crescut una mitjana d'un 7% anual-, millorar el nivell de vida i recuperar el paper de Rússia a l'arena internacional. Alguns analistes, però, no estan d'acord amb els mèrits que Putin atribueix al seu equip, perquè consideren que la millora va lligada als resultats de les reformes impopulars dels anys 90 i, sobretot, als preus alts dels hidrocarburs.

Un dels primers problemes que haurà d'enfrontar el Putin primer ministre és la inflació, que els darrers mesos ha estat molt alta i encara es dispararà més passades les festes de maig, segons les previsions.

Els darrers vuit anys, a Rússia s'ha configurat un sistema vertical de poder basat en el reforçament de l'autoritat presidencial, en el fort control sobre la societat civil, els mitjans de comunicació i les oenagés i en l'eliminació de les alternatives polítiques per crear un Estat poderós.

Societat civil poc activa
La Rússia de Putin es caracteritza per no ser democràtica i la societat civil no és activa perquè el Kremlin no la deixa existir. Per manca de tradició i pel passat soviètic tan recent, els russos no s'impliquen gaire en el procés polític, i els pocs que ho fan han de desafiar una maquinària repressiva massa forta. Ahir, per exemple, es va prohibir una Marxa dels Disconformes amb la política del Kremlin perquè, segons un portaveu policial, "la majoria de moscovites no volen que l'ordre i la seguretat siguin amenaçats" quan es preparen per a "la Festa de la Victòria [divendres] i la gran festa política que és la investidura del president".

Ara Putin, que fa poc va dir que durant la presidència havia "remat com un esclau a les galeres", canvia de despatx però continuarà al capdavant de Rússia formant tàndem amb Medviédiev, dirigint el govern i el partit oficialista Rússia Unida, que té la majoria a la Duma.

S'obren molts interrogants de com es manifestarà aquest doble poder en un país presidencialista. De moment, Putin ja ha pres mesures per reforçar el poder del primer ministre, com el decret que li permetrà controlar els governadors. I també s'ha enviat a la Duma un projecte de llei per deslliurar el cap de govern d'algunes obligacions rutinàries perquè es pugui concentrar en tasques més estratègiques.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Pròxim Orient

Israel bombardeja el port iemenita d’Hodeida en represàlia per l’atac a Tel Aviv

Barcelona
Estats Units

L’equip de Biden ignora la pressió i assegura que continua en campanya

Barcelona
política

L’ANC potencia les estructures de país i “l’agenda per la independència”

barcelona
Xipre

El govern xipriota acusa Turquia de violar els drets humans a l’illa

Barcelona
Bangladesh

Més d’un centenar de morts en l’onada protestes estudiantils

Barcelona
Guerra a Gaza

Gairebé 39.000 palestins han mort des de l’inici de l’ofensiva a la Franja

Barcelona
política

Rovira tanca el cercle de retrobades amb la JERC abans dels dies decisius

barcelona
política

El Consell de la República, a punt per al retorn de Puigdemont

barcelona

El PSC es conjura perquè Paneque sigui alcaldessa de la ciutat

girona