Trump contra tot en les primàries

El 2024 ha donat la ben­vin­guda a una atmos­fera política fer­vent als Estats Units, amb les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als en el focus de tots els debats i espe­cu­la­ci­ons. És temps de començar la cursa cap a la Casa Blanca i al Par­tit Repu­blicà la bata­lla està ser­vida.

La gran incògnita de les primàries repu­bli­ca­nes encara no té res­posta, però l’inici de la cam­pa­nya ja ha mar­cat el rumb del par­tit polític, que con­ti­nua dige­rint el popu­lisme de l’expre­si­dent Donald Trump. Els prin­ci­pals can­di­dats han coin­ci­dit en qüesti­ons clau com la depor­tació de mili­ons de migrants, però s’han divi­dit en d’altres, com la reforma de la Segu­re­tat Social i el pro­grama sani­tari Medi­care.

A la pri­mera fila d’aquesta lluita, com si es tractés d’una rea­pa­rició cine­ma­togràfica, tro­bem Trump. L’expre­si­dent, amb la mirada posada en un segon man­dat, s’eri­geix en la figura més des­ta­cada del par­tit amb diferència. Tot i man­te­nir la seva popu­la­ri­tat entre els repu­bli­cans, l’ombra de la con­trovèrsia el per­se­gueix com una fos­cor per­sis­tent. Els seus par­ti­da­ris el reve­ren­cien com un líder for­jat en la tem­pesta, men­tre que els detrac­tors el veuen com un popu­lista ambigu amb con­seqüències peri­llo­ses per a la democràcia del país.

Tan­ma­teix, Trump no és l’únic aspi­rant repu­blicà en aquesta com­pe­tició. Ron DeSan­tis, el gover­na­dor de Flo­rida, s’alça com una alter­na­tiva sòlida. El seu tarannà con­ser­va­dor impla­ca­ble, en par­ti­cu­lar durant la pandèmia de la covid-19, li ha fet gua­nyar sim­pa­ties. Nikki Haley, l’exgo­ver­na­dora de Caro­lina del Sud, també emer­geix com una figura amb experiència gover­na­men­tal i rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals.

Així i tot, la ruta cap a la nomi­nació és de tot menys clara. Altres can­di­dats, com ara l’empre­sari Vivek Ramaswamy i el sena­dor Tim Scott, es per­fi­len com a rivals menors en aquesta marató repu­bli­cana.

Amb els pri­mers pas­sos cap a la nomi­nació ja amb la mirada posada a l’estat d’Iowa, Trump i DeSan­tis han llançat les seves cam­pa­nyes amb una retòrica que pro­met “res­tau­rar la gran­desa dels Estats Units”. Pro­pos­tes com la cons­trucció d’un mur a la fron­tera amb Mèxic, reducció d’impos­tos i rene­go­ci­ació d’acords comer­ci­als inter­na­ci­o­nals des­ta­quen en la pla­ta­forma de Trump. Per la seva banda, DeSan­tis pro­met defen­sar valors con­ser­va­dors i pro­te­gir els ciu­ta­dans dels perills externs.

No obs­tant això, la con­tesa con­ser­va­dora no es lliu­rarà fàcil­ment. La marxa cap a la Casa Blanca serà un viatge pro­lon­gat i exi­gent, amb només un dels aspi­rants aixe­cant la nomi­nació com a tro­feu per com­pe­tir en la gran bata­lla del 2024.

Tan­ma­teix, entre la llu­en­tor de la com­pe­tició, la polèmica envolta Donald Trump com una tem­pesta per­sis­tent. Amb cau­ses judi­ci­als pen­dents i les ano­me­na­des “lleis anti-Trump” que podrien posar tra­ves a la seva can­di­da­tura, l’expre­si­dent es troba enmig d’un ter­reny com­pli­cat. Les inves­ti­ga­ci­ons a l’estat de Geòrgia sobre els esforços per anul·lar les elec­ci­ons del 2020 i els vin­cles amb el cas Jef­frey Eps­tein ame­na­cen de dei­xar una ombra ines­bor­ra­ble.

La gran pre­gunta que plana és si Trump podrà sobre­po­sar-se a aquesta polèmica. Entre els seus segui­dors, manté una popu­la­ri­tat inqüesti­o­na­ble, però la seva imatge esdevé una bar­rera per als votants inde­pen­dents i mode­rats.

En un arti­cle recent a la revista Poli­tico, el politòleg John Sides des­taca que, tot i la fide­li­tat dels segui­dors de Trump, la seva imatge entre els votants inde­pen­dents està greu­ment afec­tada. Una enquesta recent de la tele­visió CNN revela que el 63% dels inde­pen­dents veuen Trump com una amenaça per a la democràcia. Superar aquesta per­cepció serà cru­cial si Trump vol acon­se­guir la pre­sidència el 2024.

Ara, la marató cap a la Casa Blanca entra una fase cru­cial, en què la dis­puta repu­bli­cana i la polèmica a l’entorn de Trump es con­ver­tei­xen en el fil con­duc­tor d’una nar­ra­tiva política amb molts inter­ro­gants i una incer­tesa pal­pa­ble.

El pri­mer test per als can­di­dats a la nomi­nació repu­bli­cana a la Casa Blanca el tin­drem avui en les primàries d’Iowa, un estat amb poc pes en l’esce­nari glo­bal dels Estats Units, però amb una força simbòlica impor­tant, perquè és el que enceta la cursa del par­tit con­ser­va­dor per esco­llir can­di­dat.

Trump té un gran avan­tatge res­pecte a tots els seus rivals. Les dar­re­res enques­tes li donen un marge de 30 punts, però, segons diver­sos ana­lis­tes, aquesta sen­sació de can­di­dat ine­vi­ta­ble pot jugar en con­tra de l’expre­si­dent, que ni tan sols es va dig­nar a par­ti­ci­par en l’últim debat dels repu­bli­cans. Qual­se­vol victòria de Trump per un marge sen­si­ble­ment infe­rior al que asse­nya­len els son­de­jos podria ser inter­pre­tat com un signe de feblesa del favo­rit.

Els equips de cam­pa­nya de la resta de can­di­dats ja tenen pre­pa­rats els argu­ments en cas que Trump no arrasi a Iowa, que inclo­uen posar en qüestió les pos­si­bi­li­tats que un líder afe­blit i que pola­ritza tant la soci­e­tat nord-ame­ri­cana pugui ser ele­git per a un segon man­dat a la Casa Blanca.

Les primàries d’Iowa també ser­vi­ran per donar impuls als seus prin­ci­pals rivals en la cursa repu­bli­cana: Ron DeSan­tis i Nikki Haley. Qui quedi en segona posició (en el cas més que pro­ba­ble de victòria de Trump) mirarà de pre­sen­tar-se com l’alter­na­tiva del par­tit a l’expre­si­dent.