MARTA FARRÉS I FALGUERAS
ALCALDESSA DE SABADELL (PSC)
“Hi ha un crit d’auxili al món local i tothom apuja impostos”
“Ja no són els estats els que fan les transformacions, es fan a les ciutats, i necessitem abordar el tema del finançament”
“Sempre he pensat que si tothom s’hi posés a treballar ara, d’aquí a cinc o sis anys hauríem de veure executada la ronda nord”
S’ha tret la plusvàlua, que en el cas de Sabadell són 9 milions d’euros Sort que només van governar quatre anys, perquè van deixar un forat brutal entre l’Artèxtil i Smatsa
Les ZBE funcionen o no? Si funcionen, les defensarem a mort, i si no, no pot ser una moda política
El 2019 va tornar a donar l’alcaldia al PSC després del parèntesi del quadripartit amb l’esclat del cas Mercuri. Ara ha revalidat el càrrec amb majoria absoluta i, a més, ha allargat la mà a Junts al govern. En aquesta entrevista, feta el 28 de desembre, ens explica com està la ciutat.
Després de mesos de polèmica, amb l’oposició en contra i també d’ecologistes, finalment decideix aturar el projecte de surf. És definitiu?
S’ha d’interpretar en el context actual, que és de sequera molt greu, i hem de veure per on ens en sortirem, perquè encara no conec els plans de futur ni de la Generalitat. Hem de ser tots molt conscients de la situació i crec que, analitzant aquest entorn, doncs, òbviament, hem decidit aturar el projecte. Això vol dir que no es tornarà a agafar? No et diria mai “d’aquesta aigua no en beuré”, mai millor dit, però en un context de sequera, en què haurem de prendre mesures molt dràstiques, crec que és el que té més sentit.
Fa mesos que estan en context de sequera, per què el canvi radical?
Havíem de veure què passava a la tardor, que s’havia dit que potser hi hauria pluja. A Sabadell hem complert molt en termes d’aigua i estem molt per sota de la mitjana de consum fins i tot ara amb les restriccions i les que s’hagin prendre més. Entrarem en un context molt més complicat perquè no té pinta que hagi de començar a ploure.
No és una decisió per compensar les protestes per la ronda nord o l’augment d’impostos?
No, són processos que tenen la seva pròpia explicació, no hi ha un encreuament, cada un té la seva pròpia carpeta. No té res a veure la ronda nord, que s’ha desbloquejat al Consell de Ministres i ja es pot començar a parlar de traçats i calendaris.
La volen soterrada, però hi ha hagut un grup de treball amb la Generalitat?
No, perquè estem esperant encara que ens atenguin. És un dels grans problemes, que costa molt la permeabilitat amb l’actual govern. Hi ha hagut èpoques, fins i tot amb el mateix govern i el mateix president, en què s’ha sigut més accessible. Esperem que això ara es pugui arreglar, perquè s’ha de parlar de traçats. Nosaltres hem fet molta feina interna. El primer dubte era si la podríem soterrar i els primers estudis, encara molt preliminars, ens diuen que sembla que sí. Menys impacte en el territori, molt menys problemes i, des del punt de vista econòmic, ens diuen que tampoc són molts més diners i és assumible en el context en què estem.
I de la firma del famós conveni en sap res?
No tenim notícies de res més i esperem que sigui el més aviat possible. Tot això, jo crec que es pot començar a avançar. Estem demanant insistentment reunions tècniques per començar a fer traçats, calendaris i després ja es firmarà el conveni, perquè tot el que tinguis avançat benvingut serà.
Es veu capaç de posar una data d’obertura d’aquest tram de la ronda nord?
No. Sempre he pensat que si tothom s’hi posés a treballar ara, d’aquí a cinc o sis anys hauríem de veure-la executada, no? Ara, hi ha gent que hi va a contracor, ens ho hem de dir, i hem de veure el que s’acabarà trigant a fer. Jo espero que sigui com més aviat millor, perquè al territori ho necessitem. No té sentit que s’obri el tram d’Abrera i que no s’acabi la connexió. I sobretot perquè es pot fer bé. Seria la primera, com a alcaldessa, que si es fes mal a una part del nostre territori, no ho permetria.
Tornem a la sequera. Descarta el surf, però anuncia que plantarà més de 6.000 arbres. Es podran regar?
Podrem, perquè generem molta aigua regenerada que ara mateix no estem utilitzant. I reivindico a la Generalitat que fem un projecte d’aigua regenerada perquè molts municipis som capaços d’utilitzar-la, per exemple per a reg. A Sabadell estem fent una canonada al nord cap als barris de Can Llong amb la idea de fer una xarxa d’aigua regenerada a la ciutat que ens pugui arribar als parcs. És a dir que els arbres es poden regar perquè aquesta aigua existeix. I el segon tema és que els arbres són importantíssims per rebaixar temperatures. Aquí sí que sembla que la Generalitat ho ha dit en l’últim decret; atenció al tema de l’arbrat i el tema de l’ombra, perquè sí que ens trobarem unes temperatures a l’estiu que pujaran molt. Per tant, el tema de l’arbrat és primordial a les ciutats. I l’altra lectura és per tot el tema de la qualitat de l’aire, que també hi és.
S’havia plantejat un megaprojecte de parc industrial i recuperació al voltant del Ripoll. Com està el tema?
Està tirant endavant. Vam fer la modificació d’usos del Ripoll a principis de mandat per posar-hi activitat econòmica compatible. El riu té quatre potes: part econòmica, la part de natura, la part d’oci i d’esport i després una part cultural. Ho hem posat en una coctelera i hem fet un projecte que és car i ens presentarem a tots els fons. Hem d’obrir el riu a la ciutat i això ho tenim molt clar, perquè és veritat que està deprimit i això genera alguns problemes en els accessos, però creiem que és perfectament salvable.
Em va semblar que en el discurs de Nadal deixava de banda grans projectes i se centrava més en el dia a dia.
Sí. No farem un mandat de grans equipaments i projectes, sinó d’aquestes coses del dia a dia, sobretot transformar molt la ciutat en tot el tema del canvi climàtic. Vol dir molt espai verd, guanyar espai d’ombra, el tema d’accessibilitat també és un tema important o el de la neteja. Jo no puc entrar a la casa de la gent, però sí que podem fer que un cop surti al carrer sigui un espai de qualitat i pugui socialitzar-se quan hi hagi temperatures altes.
A cada ciutat hi ha temes que tornen com un bumerang i aquí veig que tenen el de la recuperació de la caserna de la Guàrdia Civil en etern litigi.
Els projectes que venen de l’anterior mandat sí que els continuem, i la caserna n’és un. I tenim una solució fantàstica i estic apretant. No hi havia un projecte des que es va deixar sobre la taula, ara fa vint anys, fer-hi l’eix del coneixement. Ara en tenim un que ens creiem molt, que és vincular-ho amb la corporació sanitària del Taulí per posar-hi les consultes externes. I aquí hi ha acord de la conselleria, hi ha acord del Taulí, hi ha acord nostre, i espero l’acord de l’Estat. Abans de les eleccions generals ens va dir que sí i ara estem esperant fixar reunió perquè tenen voluntat de fer aquesta cessió.
Malgrat el canvi de ministre de Transports, es manté el calendari per a l’estació de Can Llong?
Hem començat l’estudi informatiu i hem d’esperar el resultat per després començar a posar-ho en agenda. Són infraestructures que no es fan en dos dies, però el que importa és que segueixi en agenda.
I com explica la pujada del 15% dels impostos?
La justificació és que al món local hi ha un crit d’auxili i tothom està apujant impostos. Nosaltres teníem una base fiscal molt baixa, per tant, pel que fa als municipis del nostre entorn, és el lloc on es paga menys impostos, fins i tot després del 15%, comparat amb Terrassa, i ho continuarem sent. Tothom està apujant perquè és que realment no s’aborda mai en aquest país el tema del finançament local i cada vegada tenim més competències, més necessitats, som la primera barrera amb la gent. Jo m’ho crec molt, és a dir, crec que les grans transformacions venen per les ciutats. Ja no són els estats els que fan les transformacions, es fan a les ciutats, i necessitem abordar el tema del finançament local. S’ha tret la plusvàlua, que en el cas de Sabadell són 9 milions d’euros. S’estan apujant els consums de tot i hi ha un moment que es fa insostenible. I, per tant, nosaltres no volem repercutir, ni de bon tros: el que volem és que hi hagi un finançament local just.
Em podrà dir que és la xocolata del lloro, però calia pactar amb Junts i augmentar la despesa del govern?
Són coses que no són reals... També podria dir jo: “Escolta, doncs traiem el sou de tota l’oposició”, no? Perquè tots els portaveus estan alliberats. No, estem parlant de nou milions de la plusvàlua, i això com ho arregles. Amb Junts estic molt contenta d’haver-hi pactat. Va funcionar el passat mandat, que va ser complicat amb la covid i quan no teníem majoria, i per tant les coses que funcionen les vull continuar.
Quin paper ha de tenir l’aeroport?
És teixit econòmic. De les primeres coses que vaig fer com a alcaldessa va ser creure-me’l i hi van començar a passar coses positives. L’escola de controladors aeris, empreses que s’han instal·lat ara ens començaran a fer també aquesta nova nau de Celestia Aerospace, que envien satèl·lits a l’espai. Quan parles clar, les coses passen. I l’aeroport jo crec que és un actiu importantíssim, el defensem molt i s’està demostrant que es pot fer funcionar sense que hi hagi grans divergències.
Ara agafen el relleu a Lloret com a Capital de la Cultura Catalana. El projecte té a veure amb la compra del Museu del Gas?
El presentarem aviat, però això del museu va ser una oportunitat. A mi parlar de cultura m’agrada i en parlem molt poc. La capitalitat de la cultura ens permet projectar la ciutat a nivell de tothom. Una de les coses que crec que són molt maques, a Sabadell, és que som una ciutat molt de creadors, ja ho érem amb el tèxtil i ha acabat traspuant en el dia a dia. La capitalitat ens donarà l’oportunitat que la gent ho vegi. I el tema del museu tindrà una pota que tractarà de la història de la ciutat i la relació amb el tèxtil; però també de futur: els creadors i l’Escola Superior de Disseny (Esdi), tenim la col·lecció Montpalau, que és la col·lecció més important de tot Espanya de prêt-à-porter i d’alta costura. I el museu tindrà una mica tot això. I després treballarem amb altres peces, eh? La ciutat museu, el Vapor Pissit... Però és que el museus d’ara no és digne i n’hem de fer un de viu, modern, en què s’interactuï, que la gent vulgui anar-hi.
Des de la presidència dels municipis de l’arc metropolità ha estat crítica amb la implantació de les zones de baixes emissions (ZBE).
Aquí la vam aprovar al darrer ple del dia 22 i des de l’Arc hem fet una cosa de sentit comú, que és marcar-nos tots les mateixes regles de joc i coordinar-nos, incorporant un element molt de sentit comú: que les polítiques públiques s’han de poder avaluar. Les ZBE funcionen o no? Si funcionen, les defensarem a mort, i si no, no pot ser una moda política. Es poden assumir si tenen un impacte positiu, perquè pot generar desigualtats.
Per impacte a les arques municipals, les indemnitzacions que s’hauran de pagar a l’empresa de residus Smatsa.
Aquest tema no és meu i estic superenfadada. Sort que només van governar quatre anys, perquè van deixar un forat brutal entre l’Artèxtil i Smatsa. Soc crítica perquè fins i tot gent dels seus els van dir que no podien anar amb diners públics a una ruleta russa... i al final la justícia ha donat la raó a l’empresa i se’ls ha de tornar quatre milions incloent els interessos.
El perfil
“Estic en un moment molt plàstic i em veig un mandat més”
Marta Farrés parla ràpid, molt ràpid, i vol anar per feina. Nascuda el setembre del 1981 a Sabadell, va v¡ure el seu inici polític com a militant al PSC el 2003 i ja va entrar com a regidora en l’època de Manuel Bustos i després amb Joan Carles Sànchez fins al 2015, quan ja havia esclatat el cas Mercuri, que agraeix que ja no se li recordi a cada entrevista. És llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la UAB, en protocol i relacions institucionals per l’Espri, i té un màster en mediació per l’ICAB. Va intentar el 2015 postular-se com a candidata a les primàries pel PSC local a l’alcaldia, que va perdre contra Josep Ayuso, a qui Bustos va donar suport i que va suposar la pèrdua de l’alcaldia socialista. Es va retirar de la primera fila uns quatre anys i ho va tornar a provar ja amb el suport de la direcció del PSC, que també va apostar per Pol Gibert per posar ordre en l’àmbit local. I el 2019 va obtenir l’alcaldia, que ha revalidat amb majoria absoluta el 2023, i confessa: “Ara estic en un moment molt plàstic, aquest moment és maco”, i vol completar-ho obtenint l’alcaldia un altre mandat. “És bastant com una novel·la”, afegeix, perquè ha d’incloure una introducció, un nus i un desenllaç i els projectes “s’encavalquen més d’un mandat” i “necessites temps”. A més, assegura que s’ho passa bé, admet que rep més felicitacions que crítiques i que la part de “trinxera” que suposa el món local el compensa “interactuant amb la gent”.
Farrés defensa més autonomia per als ajuntaments i que des de les administracions superiors creguin que poden aportar solucions a molts conflictes que es poden plantejar, com per exemple els de la sequera, en mobilitat o habitatge, entre altres. Per això reclama que hi hagi àgores de discussió on puguin explicar-se i contrastar polítiques i que la Generalitat es cregui realment que el món local “forma part del lideratge i la governabilitat d’aquest país”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.