Primer clatellot a l’amnistia

Que el camí no seria planer ja es donava per descomptat. Si que existia, però, un sentiment compartit entre els actors polítics implicats que els passos inicials que havia de fer l’amnistia havien de ser, sí o sí, sobre un terreny sòlid i, després, ja vindrien els revolts. Doncs ni això. De bon principi, el projecte de llei ha patit una esquitllada i ahir no va passar el filtre de la seva aprovació per ple al Congrés dels Diputats per la falta d’una majoria al darrere. La impossibilitat de tancar un acord, de nou a l’últim minut, entre Junts i el PSOE per dotar el text d’una cuirassa argumental i legal més robusta per no deixar fora els casos de represaliats acusats de delictes com ara terrorisme o traïció, ha estat el detonant de la desavinença. Així les coses, els partits independentistes i la bancada socialista tenen ara unes poques setmanes de coll per refer la trencadissa i pactar un nou articulat que pugui fer sentir més o menys còmode a tothom, procés que no serà fàcil després que les confiances polítiques hagin quedat tocades per un clatellot que ha deixat nafres a totes les bancades.

En els últims dies ja s’havia instal·lat el relat, convenientment telegrafiat, que la ratificació de la llei trontollava, atès que Junts hi continuava veient forats que no havien quedat prou ben apedaçats en el tràmit d’esmenes. De tots, el que ha generat més soroll són els apartats que encara preveuen que no es pugui amnistiar els acusats de delictes com ara terrorisme, traïció, delictes contra la pau o la independència de l’Estat i els relatius a la defensa nacional, justament els mateixos que ara s’imputen als encausats pels afers del Tsunami o la Volhov. Per això, algunes de les esmenes que ahir es van portar al ple —una de les quals, signada entre Junts i el PNB— proposaven eliminar totes aquestes excepcions del text i que, en conseqüència, la mesura de gràcia no faci distincions entre figures penals que són susceptibles de ser utilitzades, a conveniència, per segons quins togats. El PSOE, però, no va voler votar-les tot i que se’n va estar parlant i, amb això, la ratificació del projecte de llei entrava en via morta.

Junts, però, no va voler cremar totes les naus, i va aprofitar una escletxa del reglament del Congrés per donar suport al dictamen elevat per la comissió de Justícia —que va quedar ratificat amb 177 vots a favor i 172 en contra— i, alhora, pronunciar-s’hi en contra en una segona votació, en aquest cas contra el conjunt de la llei. Amb aquesta jugada es guanya temps, perquè no cal començar el procés de zero, ja que el redactat es tornarà a debatre en comissió en el termini màxim d’un mes, tot i que hi ha la conjura d’intentar-ho fer-ho abans, d’aquñi a quinze dies a tot estirar, ja que els retocs que cal fer sobre l’articulat estan acotats i identificats.

En espera, doncs, que aquest treball de cirurgia política es concreti, el debat d’ahir al Congrés va evidenciar les fissures obertes entre una part del bloc que ha de permetre tirar endavant l’amnistia. La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va ser la primera a evidenciar-ho amb un discurs visiblement dur respecte al PSOE, al qual va acusar de “no estar preparat per trencar amb l’herència del franquisme” per la seva negativa a votar les esmenes de la formació, que, segons ella, anaven en la línia de “treure la pilota del poder dels jutges”. Seguint aquest fil, va criticar amb noms i cognoms les maniobres de Manuel García-Castellón o Joaquín Aguirre d’inflar les acusacions que pesen sobre determinades causes com la del Tsunami o la Volhov perquè els seus afectats quedin fora del projecte normatiu si es manté el seu redactat actual —“No tinguin por d’amnistiar delictes que no s’han comès”— i va instar l’executiu estatal a “parar els peus” a aquests togats, a qui va qualificar de “prevaricadors”. Per la seva banda, la representant d’ERC, Pilar Vallugera, va justificar el vot favorable al dictamen recalcant que el projecte legislatiu “està dotat de la robustesa suficient per no anar canviant davant d’uns jutges que prevariquen”, argument que també li va servir per picar el crostó a Junts per “caure en el parany” que, segons ella, ha parat la cúpula de la magistratura. En una intervenció que també es podia llegir com una crida davant la nova negociació que forçosament s’obre ara, Vallugera també va demanar cintura a Junts per desencallar una norma “que no va de Puigdemont ni de Rovira, sinó de les persones que tenen la seva vida posada en qüestió per culpa de la repressió”. Per part del PSOE, la consigna ahir no era prendre malgrat que la processó anava per dins. Per això va cedir la rèplica a un diputat de baix perfil polític, el català Paco Aranda, que és qui ha conduït el debat de l’amnistia a la comissió de Justícia, i que en la seva intervenció no va fer ni un sol esment, ni un, de Junts. En canvi, tota l’artilleria, tota, va anar dirigida cap al PP, a qui va acusar d’“utilitzar Catalunya per als seus interessos particulars”.