polònia
El president Duda frena l’aprovació dels pressupostos
La decisió podria abocar el país a unes eleccions anticipades
El president de Polònia, Andrzej Duda, ha decidit aquest dimecres no firmar els pressupostos generals de 2024, sinó enviar-los al Tribunal Constitucional perquè els examini, la qual cosa podria desembocar en noves eleccions.
L’anunci, per la Presidència en un comunicat, parla de “dubtes” sobre la validesa del procés seguit, per la “incapacitat dels diputats Mariusz Kaminski i Maciej Wasik de participar” en la votació parlamentària que va aprovar els comptes.
Aquests dos polítics es van convertir en protagonistes d’una polèmica que enfronta Duda amb l’executiu liderat per Donald Tusk. Tots dos, que van ocupar responsabilitats de govern en l’anterior govern de l’ultraconservador Partit Llei i Justícia (PiS), van ser empresonats per delictes comesos el 2015 i privats de les seves actes de diputats tot i haver rebut un indult presidencial.
El president del Parlament polonès, Szymon Holownia, que forma part de la coalició de govern que lidera l’europeista Tusk, ha reiterat la seva negativa a permetre que els polítics indultats conservin els seus escons, doncs, tot i haver-se beneficiat de la mesura de gràcia presidencial, van ser considerats culpables pels tribunals d’un delicte d’abús de poder.
Els pressupostos del nou govern de coalició van ser aprovats per majoria absoluta, per la qual cosa els dos vots no haurien canviat el sentit de la votació.
Tot i això, s’obre ara un període d’incertesa en el qual el Tribunal Constitucional, pròxim al president Duda, disposarà d’un termini sense definir per examinar i aprovar els pressupostos generals.
Poc abans del moviment de Duda, Donald Tusk havia assegurat que, si no s’obtenia el vistiplau presidencial als pressupostos, possibilitat que va qualificar d’“irracional”, el país es podria veure abocat a unes eleccions anticipades, a causa de la dificultat de dur endavant els projectes del nou govern.
L’enfrontament entre el govern liberal de Tusk i Duda, pròxim al Partit Llei i Justícia, va quedar de manifest immediatament després de les eleccions del 15 d’octubre passat, amb els reiterats ajornaments a la presa de possessió del nou executiu que va provocar el president recorrent a totes les argúcies legals al seu abast.