S’ha estrenat com a cap del seu grup municipal i com a cap de l’oposició. I ho fa en un ajuntament en què, en aquest mandat, es compliran 50 anys de govern socialista i 20 anys amb la mateixa alcaldessa. Afronta el repte, diu, amb respecte, però sense por. I, de moment, ja ha vist com l’altre partit d’esquerres ha pactat amb el PSC per fer govern.
El mandat ha començat amb un pacte entre el PSC i els comuns. Què en pensa?
Tots sabem que ha estat fruit d’unes discrepàncies internes dins del PSC. Tenien una regidora històrica a la qual es van retirar les atribucions i va deixar d’anar a les juntes de govern. No sabem exactament què ha passat. M’imagino que potser hi havia una mica de discrepància, que potser aquesta persona va demanar renovació. I bé, és allò dels socialistes històrics que el que es mou massa no surt a la foto. I, és clar, si aquesta regidora decidia passar a regidora no adscrita, ja no hi havia majoria absoluta. Llavors han entrat dos regidors dels comuns al govern, que en principi no ha de ser una mala notícia.
No és una mala notícia, diu?
No, perquè, en teoria, el govern deixa de ser monocolor, però penso que en un govern tan personalista com aquest els costarà molt marcar perfil propi. Nosaltres hi tenim bon tracte. Però, de fet, no canvia res perquè, quan estaven a l’oposició, quan una cosa no els semblava bé s’abstenien. I ara hi votaran que sí. Perquè entenem que el pacte que han fet és aquest, però no el coneixem. Jo vaig demanar en l’últim ple que el fessin públic, el pacte, però de moment no ho han fet.
Quin paper pot tenir ERC com a oposició?
Aquest pacte de govern demostra que ara és l’única oposició d’esquerres a l’Ajuntament d’Esplugues. I la gent d’aquí a quatre anys haurà de recordar, la gent d’esquerres, què significa votar què. És a dir, si algú vota els comuns, ara ja sabem que votar els comuns al final és donar suport al PSC. I perpetuar-lo. És evident que ells, de voluntat de canvi, no n’han tingut. I quan nosaltres dèiem en campanya que la majoria absoluta anava d’un regidor i que estàvem disposats a empassar-nos els gripaus que calgués per fer un canvi, ja vam veure que els comuns no estaven gaire alineats amb això, i ara s’ha demostrat.
És impossible posar fi a la majoria absoluta del PSC?
Impossible no hi ha res. Hi va haver molta abstenció, i en bona part entre gent nostra, que segurament ens hauria votat a nosaltres i, per un descontentament probablement en l’àmbit més nacional, de política més general, es va abstenir. Jo durant la campanya tenia la sensació que molta gent s’estava animant a votar-nos a nosaltres. Tinc la sensació que vam tenir vot nou, però el vot antic probablement ens va fallar. Llavors, dins del context dels resultats que hi va haver, no són dolents els nostres resultats, perquè teníem quatre regidors, ara en tenim tres, però és que n’ha entrat un de Junts. Per tant, podem dir que hi continua havent 24 regidors independentistes.
Hi ha una bona part d’autocrítica, en aquesta anàlisi?
Autocrítica del fet que hi ha hagut un descontentament a escala global i, és clar, acaba tocant als municipis. Jo crec que hi ha hagut un descontentament o un cert desànim amb tot el tema del procés, que va fer que la gent es quedés a casa. I jo puc entendre que hi hagi gent que digui que és independentista i que s’abstingui. Però després passa el que passa. Que entren formacions polítiques extremes que ho aconsegueixen perquè han baixat els vots. Si no vols votar-me, almenys fes un vot vàlid, però ves a votar. Perquè després passa el que ha passat. Ens hem d’abstenir. N’és un exemple l’entrada de vots al consistori dels Plurals. S’ha de participar sempre i els catalans han demostrat que votar no ens espanta i no ens ha d’espantar.
Són 45 anys de governs socialistes i 20 anys de la mateixa alcaldessa. Com s’afronta una realitat així?
I a més és un mandat, és una alcaldia molt personalista des del meu punt de vista. Sempre explico que els micròfons del saló de plens dels regidors socialistes no funcionen. Només els de l’alcaldessa i els dels tinents d’alcaldia. Els altres estan per estrenar. No els he sentit mai la veu en els plens. De vegades dirigim preguntes als regidors d’àrea i et respon un dels tinents alcaldia.
Una de les crítiques és que no hi ha cohesió social, i també més política.
Jo parlava en campanya de construir uns ponts. Esplugues és ciutat de ponts, però els ponts que hem de construir no han de ser només els de ciment o els de ferro o els del carril bici com ara es farà, sinó que hi ha d’haver ponts entre els barris. I al PSC li ha anat molt bé aquesta segregació entre barris, perquè el barri de Can Vidalet és un viver de vots històric per a ells, i, per tant, mantenir aquest barri com si fos una illa els ha anat molt bé. I nosaltres lluitem perquè es progressi com un sol poble, i això es fa a través de polítiques que no es basin només en el que fa l’alcaldessa, que és anar a fer molt de carrer, que està molt bé, però després, quan la gent es vol acostar a ella, parlar amb ella, ella deriva sempre. La política que fan no és gaire d’esquerres. Només cal anar darrere l’hospital de Sant Joan de Déu i veure que tot és construcció i construcció.
Hi ha la gran transformació de l’ARE Montesa.
Aquí s’està fent habitatge social, i això està molt bé. Però tenen una visió, que és el que diu l’alcaldessa sempre, que Esplugues és una ciutat ideal per viure. I és que ho ha de ser per a tots. Sembla que l’estem convertint en una ciutat que només serà ideal per viure per a aquells que tenen molts mitjans.
Aquesta setmana passada es va signar l’acord pel Clínic. Ho deuen veure bé, això...
Sí, sí. Perquè reforça aquesta condició d’Esplugues com un clúster de salut i recerca. I això ens és bo. I Esplugues necessita posar-se en el mapa, perquè en aquest gairebé mig segle que fa que els socialistes estan al govern jo sempre veig que, d’Esplugues, se’n parla molt poc. És com si no existís. I això que fem frontera amb Barcelona, però és una ciutat desconeguda. I tenim 47.000 habitants i arribarem als 50.000 d’aquí a no gaire. I, en canvi, quan se’n parla, és perquè surt en alguna estadística sobre el Baix Llobregat. Es coneix més Martorell que Esplugues. Cal posar-la en el mapa. Fins ara no s’ha sabut aprofitar tot el que tenim, per tenir un nom, per tenir una marca.
L’arribada del metro podria posar fi a aquest anonimat que diu?
Jo he viscut pràcticament tota la vida a Esplugues i a mi els meus pares ja em deien que l’any 80 estava prevista l’arribada del metro. De fet, Esplugues té metro al barri de Can Vidalet, que és una dada que l’alcaldessa omet quan li convé fer oposició a la Generalitat. Hi ha dificultats, entenc que geogràfiques i tècniques, pel nus de trànsit important que és Esplugues. Nosaltres volem el metro perquè si ha de venir el Clínic i tenim el Sant Joan de Déu, és evident que necessitem el metro. I que arribi almenys a la plaça de l’Ajuntament. És una demanda històrica a la qual nosaltres donem suport. Només faltaria. El que ens molesta és que això ens fa oposició a nosaltres dins de l’Ajuntament quan ells governen en majoria absoluta.
Els fan fer d’oposició a ERC?
Quan nosaltres fem alguna demanda, ens surten amb això, que ho demanem a la Generalitat. També ho fan amb salut, és un clàssic, amb salut ho fan els socialistes i els comuns també. Si s’ha de fer un nou CAP, els endarreriments, des del seu punt de vista, sempre són culpa de la Generalitat, però després quan rasques una mica veus que ells no han fet la feina perquè la requalificació del terreny ha trigat molt. I és que la Generalitat ha plantejat un canvi en què, en la substitució de l’actual CAP Millet, amb un canvi d’ubicació passarà a tenir 1.600 metres quadrats més, i a tenir assistència a la salut mental i un centre dia. Ara la pilota és a la teulada de l’Ajuntament i han de fer el canvi de qualificació. Ells han de fer la seva feina també, no només criticar els endarreriments, que de vegades hi són, però de vegades els causen ells. Llavors els utilitzen per fer oposició al govern de la Generalitat des d’on no toca.
Heu proposat també com una empresa cultural municipal per regular els nous espais, com l’espai Corberó o el futur Auditori?
Ara, tot aquest àmbit creixerà moltíssim, amb l’atracció de l’Espai Corberó i el futur Auditori, amb prop de 600 localitats, que sembla que arriba després d’haver tingut aquest forat de la vergonya durant tants anys. Ara això creixerà moltíssim, perquè tenim l’espai Corberó, que és de nova adquisició. I vindrà la nova escola de música, que tindrà una escola d’arts escèniques, una instal·lació molt ambiciosa. I ve el recinte del convent de Montsió, que també està en negociacions, ara no sé si ja s’ha comprat o si hi són bastant a prop. I tot això ara ho porta una sola persona, un gerent. Almenys en aquest tema sembla que estarien oberts a plantejar un ens municipal que ho gestioni tot conjuntament.
ERC no està a favor d’enderrocar l’edifici d’‘El Barco’?
És un edifici que la gent considera lleig, popularment. Nosaltres estem aconseguint, em sembla, canviar el discurs i que la gent comenci a entendre que és un edifici que és històric, que té a veure amb la història que té al davant, amb l’edifici que hi ha a sota, que es diu La Baronda, que era una fàbrica. Òbviament, El Barco dialoga amb aquest altre edifici, perquè havia albergat famílies que havien vingut a Esplugues a treballar en aquesta fàbrica. Hi viuen 38 famílies. El primer són elles. I, després, analitzar si forma part del patrimoni de la ciutat, que s’ho repensin perquè té molt a veure amb la identitat, amb la nostra història particular.
L’alcaldessa ha anunciat recentment la campanya 4x100, amb la qual pensa arreglar prop de 300 carrers. Què li sembla?
Que només faltaria que no arreglessin els carrers cada any. Això del 4x100 és posar-hi un nom perquè quedi ben sonor, com una operació de màrqueting. Arreglar els carrers és la feina que ha de fer qualsevol Ajuntament arreu del país. Falta fa en alguns dels carrers, i això sempre està molt bé, però hi ha zones on calen moltes més actuacions, ja que l’asfalt està molt malament. S’ha d’anar per feina i no per quedar bé.
L’ampliació del pont d’Esplugues, amb la passarel·la, el convenç?
L’última cosa que van inventar era un nyap, que era posar un carril que terra avisant que s’havia d’anar a 30, perquè les bicicletes i els patinets no podien circular per la vorera. Aquesta darrera solució, la de la passarel·la, sembla més raonable, i d’entrada ens sembla bé que hi hagi un carril segregat, només per a bicicleta, però el problema de tot això és que, si algun dia arriba el metro, tot això s’haurà d’aixecar i tornar-ho a fer de nou. Es podria haver pensat una altra solució.