Política

guerra a gaza

Israel ataca Rafah amb artilleria per primera vegada des que va anunciar incursió terrestre

Organitzacions de drets humans alerten d’un imminent genocidi

La ciutat gaziana de Rafah, en l’extrem sud de la Franja i on es troba la majoria dels gairebé dos milions de desplaçats per la guerra, ha rebut foc d’artilleria de l’Exèrcit israelià aquest dimarts, per primera vegada des que Israel va anunciar el passat divendres una incursió terrestre en la zona.

Els trets d’artilleria contra Rafah es van iniciar des del matí i provenen de tancs israelians apostats en territori d’Israel al ras de la frontera amb la Franja, prop de l’encreuament de Kerem Shalom, segons recull Efe de fonts gazianes.

A més d’aquesta ofensiva, els bombardejos també han augmentat significativament en aquesta àrea fronterera amb Egipte des del divendres, quan el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar una imminent incursió terrestre com la que ja ha ocorregut en el nord, centre i altres parts del sud de l’enclavament palestí, on les tropes israelianes s’han enfrontat cos a cos amb milicians del grup islamista Hamàs.

Segons Netanyahu, “és impossible aconseguir l’objectiu de guerra d’eliminar a Hamàs i deixar quatre batallons en Rafah”, per la qual cosa va ordenar a les seves tropes presentar un pla per a evacuar la zona i aprofundir l’ofensiva, malgrat que en aquest lloc sobreviuen amuntegats 1,4 milions de palestins –cinc vegades la població habitual de Rafah–.

En quatre mesos de guerra, l’ofensiva israeliana sobre la devastada Franja de Gaza ha deixat 28.473 morts i 68.146 ferits, la majoria nens i dones, mentre els supervivents, entre ells prop de dos milions de desplaçats (gairebé la totalitat de la població), han d’afrontar el col·lapse dels hospitals, el brot d’epidèmies i la persistent escassetat d’aigua potable, aliments –amb nivells que freguen la fam– així com de medicines i electricitat.

Molts dels palestins que es troben en Rafah, famílies amb nens, ancians i malalts, viuen en carpes a la intempèrie i han estat desplaçats diverses vegades des que va esclatar la guerra, el 7 d’octubre.

Exposar-los a un nou desplaçament no sols seria perillós sinó poc viable per a la supervivència, tenint en compte que Israel ha arrasat extenses zones del centre i nord de l’enclavament, que han quedat incomunicades per la destrucció de les carreteres, per la qual cosa empitjoraria l’accés a la ja per si mateix escassa ajuda humanitària.

“Els civils no tenen a on anar per a escapar del bombardeig i s’enfronten al risc real i imminent de genocidi”, ha denunciat l’organització Amnistia Internacional, amb seu a Londres.

Del seu costat, l’organització estatunidenca Refugees International ha dit que una ofensiva terrestre en Rafah “tindria resultats catastròfics per a la població civil”, per la qual cosa “els Estats Units ha d’utilitzar tota la influència a la seva disposició per a evitar un cataclisme humanitari”.

El ministeri d’Exteriors de l’Autoritat Nacional Palestina, que governa parts reduïdes de la Cisjordània ocupada, ha demanat aquest dimarts “consens internacional sobre la necessitat de protegir els desplaçats en Rafah”, al mateix temps que va responsabilitzar “total i directament al govern israelià i el seu exèrcit per les vides dels civils”.

La guerra va esclatar el 7 d’octubre després d’un atac de Hamàs que va deixar uns 1.200 morts i uns 250 segrestats a Israel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia