regne unit
Stella Assange: “Si Julian és extradit als Estats Units, morirà”
L’Ajuntament de Roma concedeix Assange la ciutadania honorífica
Stella Assange ha alertat aquest dijous sobre la salut del seu espòs, Julian Assange, abans que la setmana pròxima afronti l’últim tram del seu procés d’extradició als Estats Units, que el reclama per 18 delictes d’espionatge i intrusió informàtica després de les revelacions del seu portal Wikileaks.
“Si Julian és extradit als Estats Units, morirà”, ha dit a Efe l’advocada de 40 anys al final d’una roda de premsa a Londres amb l’actual director de Wikileaks, Kristinn Hrafnsson, i la representant de Reporters sense fronteres (RSF) Rebecca Vincent.
“Aquest és el recurs final de Julian. Si perd aquesta ronda, serà el final del camí en els tribunals del Regne Unit. No hi ha possibilitat d’apel·lació. Per descomptat, ell intentarà recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però el govern britànic tractarà d’extradir-lo”, ha afirmat.
La mare dels seus dos fills menors ha explicat que la salut física i mental del seu espòs “s’ha deteriorat” fins i tot des que l’octubre de 2021 va sofrir una petita embòlia i pateix les conseqüències de passar 22 hores al dia en una cel·la envidrada de 3x2 metres a la presó londinenca de Belmarsh.
Stella Assange ha recordat que, com ja es va considerar provat durant el procés, l’australià de 52 anys presenta risc de suïcidi i ha assegurat que no sobreviuria a les condicions extremes d’una presó d’alta seguretat estatunidenca.
En aquest sentit, va dir a Efe que les ’garanties diplomàtiques’ ofertes per Washington en judicis previs que vetllarà per la seva salut són falses.
“Aquestes suposades garanties són condicionals, no impedeixen que els Estats Units faci res (...). Les condicions del seu tancament serien decidides per la CIA, la mateixa agència que ha conspirat per a assassinar-lo”, ha declarat.
“No hi ha cap dubte que serà enterrat en un forat tan llunyà i profund que no crec que torni a veure’l”, ha lamentat la lletrada suec-espanyola.
Després d’escoltar les parts el 20 i 21 de febrer, el Tribunal Superior de Londres decidirà si permet Assange tornar a recórrer el seu cas en aquest país, la qual cosa iniciaria un nou judici d’apel·lació, o si, en canvi, ha de procedir-se al seu lliurament als Estats Units autoritzat en 2022 per la ministra britànica de l’Interior, Priti Patel.
Encara que el dictamen podria trigar setmanes, l’equip legal del periodista de 52 anys tem que els dos jutges del Superior donin llum verda el mateix dimarts a l’extradició, i en aquest cas demanarien una ’ordre 39’ urgent al TEDH perquè l’aturés, abans de sol·licitar que el cas fos revisat pel tribunal europeu.
Assange està a la presó preventiva en Belmarsh des que va ser detingut a petició dels EUA després de la seva expulsió l’11 d’abril de 2019 de l’ambaixada de l’Equador a Londres, que li va retirar l’asil. El periodista s’havia refugiat allí en 2012, després de la seva detenció inicial en la capital britànica en 2010 a instàncies de Suècia, per un cas avui arxivat.
Els Estats Units el persegueixen per la informació classificada –facilitada pel seu contacte en l’Exèrcit estatunidenc Chelsea Manning, avui en llibertat–, publicada en 2010 i 2011 per Wikileaks, que va exposar violacions dels drets humans dels EUA en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan.
Roma concedeix la ciutadania honorífica a Julian Assange
L’Ajuntament de Roma ha concedit aquest dijous la ciutadania honorífica a Julian Assange, fundador de Wikileaks, dies abans que el Tribunal Superior del Regne Unit analitzi el recurs final per a la seva extradició als Estats Units.
La junta del consistori ha aprovat la moció amb 27 vots a favor, del Moviment 5 Estrelles (M5S), el Partit Demòcrata, l’Esquerra i Europa Verda, enfront dels dos vots contraris de la centrista Itàlia Viva i la conservadora Forza Itàlia.
“Finalment, concedim la ciutadania honorífica a Julian Assange, periodista injustament acusat i detingut en la presó de màxima seguretat de Belmarsh sense haver estat jutjat (...) És un símbol per a tots els periodistes”, ha declarat la regidora i exalcaldessa Virginia Raggi, impulsora de la moció.
En aquest sentit, va destacar que “en un Estat democràtic la premsa libree permet als ciutadans conèixer què succeeix darrere de la cortina dels polítics”, una cosa a parer seu “fonamental per a crear una opinió pública informada”.