Albert Cruïlles
Alcalde de Llívia (Fem Llívia)
“No vam prometre que faríem la piràmide de Kheops”
“Sabíem que l’economia de l’Ajuntament era greu, però l’hem trobat encara pitjor. Ens hem vist abocats a un pla de santejament”
“Tenim sòl urbà per a tres-cents habitatges nous i també tenim tres-cents habitatges tancats, no ens en calen més”
Ens pensàvem que trauríem tres regidors, màxim quatre, i va saltar la bomba: sis de nou
Implicat des de fa més de trenta anys en el teixit associatiu de Llívia, Albert Cruïlles presideix ara un Ajuntament que, segons afirma en aquesta entrevista, se l’han trobat molt endeutat. Per això diu que la prioritat ha estat fer un pla de sanejament i que han optat per endreçar el poble i no pas planejar grans projectes.
Problemes amb els números?
Ens vam presentar sense prometre res. Sabíem que l’estat econòmic de l’Ajuntament era greu, però ens l’hem trobat molt greu. Vam començar des del primer moment a reduir despeses. L’apartat més important va ser els banys termals, que en produïen una de molt gran i molt pocs ingressos. A partir d’aquí, ens vam veure abocats a fer un pla de sanejament.
Inicien, doncs, el mandat amb una llosa molt pesant?
Sí. No vam prometre que faríem la piràmide de Kheops. Hem de netejar, endreçar i mirar si ens en podem sortir.
Netejar i endreçar?
Sí, les petites coses del dia a dia. Són petites coses que, de moment, no es noten, però quan s’acabi el mandat es podran veure: tapar forats, millorar les voreres... Cosetes. No hi ha un gran projecte ni el vam prometre, ni ens estem plantejant fer-lo. A més, no disposem de pressupost i hem de respectar el pla de santejament.
Reculem vuit mesos. Vostè va parlar de sorpresa electoral?
Sí, perquè no depenem de cap partit polític, som un grup de veïns que ens vam presentar i vam guanyar. Ens pensàvem que trauríem tres regidors, màxim quatre, i va saltar la bomba: en vam treure sis de nou.
Què el va portar a complicar-se la vida amb la política?
Soc un prejubilat que podria viure tranquil. Però no només jo sinó tot l’equip ens estimem el poble, volíem engrescar-nos pels altres. I, a partir d’aquí, vam decidir fer un grup i vam fer diana.
Ara és a la cadira de l’alcalde. Quines són les sensacions?
Sempre he estat una persona implicada amb el poble, des que fa trenta-cinc anys m’hi vaig instal·lar. A l’AFA de l’escola, al bàsquet, en alguna fundació... Ara que soc alcalde veig que algunes de les coses que reclamava a l’alcalde ja potser no les veig tan fàcils. Després de vuit mesos de veure com ho portem, les coses són difícils sense diners, però estem convençuts que ho tirarem endavant.
Quin creu que ha estat el secret del seu èxit?
Potser que no vam prometre res. Érem més creïbles que no pas dient que faríem això i faríem allò. Érem un grup que anàvem als plens, estàvem informats de tot. No en sabíem ni la meitat, però sabíem moltes coses sobre la situació del poble. Estem, tot i així, molt sorpresos, perquè hem trobat més endeutament del que ens pensàvem.
La culpa la tenen els banys termals?
Es van inaugurar el febrer del 2023 i en els primers sis mesos hi va haver una pèrdua de 25.000 euros mensuals. De moment, els hem tancat. Si trobem el forat del vaixell més gran i és als banys termals, doncs els tanquem. Això no vol dir que ho fem definitivament, sinó que, de moment, estan tancats.
Com repercuteix aquesta situació en els regidors?
D’entrada, ja vam deixar clar que un altre regidor i jo, que estem jubilats, no cobraríem, i els altres ho faran en el moment que ho tinguem controlat d’acord amb el salari mínim interprofessional i per la dedicació de cadascun.
A Llívia es viu del turisme?
I també de la construcció. Un dels nostres projectes, que no era projecte, era la retirada del nou pla d’ordenació urbana municipal, que preveia la construcció de cinc-cents habitatges nous. Ens hi vam comprometre i ja l’hem retirat.
No volen créixer més?
Tenim sòl urbà per a tres-cents habitatges nous i també tenim tres-cents habitatges tancats, que ni es lloguen ni estan habitats. No cal afegir-ne cinc o sis-cents més. Tenim prou marge per crear una bona estructura de poble, per millorar els serveis, el clavegueram, l’enllumenat, la xarxa d’aigua..., alguns dels quals ara s’aguanten per un fil.
Aquesta decisió no agradarà als constructors...
Si són raonables, sí. Al final, tothom qui ve a comprar habitatge a Llívia vol serveis. No vol que a l’agost, quan som deu mil persones, els tallem l’aigua perquè no en tenim. Hem de fer una bona base, i això ara per ara no ho tenim.
Quin turisme tenen vostès?
És majoritàriament de segona residència i la capacitat hotelera no és pas molt gran. El visitant ve a veure la farmàcia, que és la joia de la corona i que ara treballem per millorar la instal·lació i ampliar-la amb el projecte Km 0, on s’explica la nostra història des del Tractat dels Pirineus i el de Límits i la torre de l’ajuntament, on farem l’exposició de les quaranta-cinc fites que ens delimiten amb el territori nord-català.
Vostès estan envoltats de territori administrat per l’Estat francès. Això és un problema?
Entendre’ns amb els francesos sempre ha estat el nostre cavall de batalla. Tot i així, no tinc res a dir-hi. L’aigua baixa d’ells i ens arriba a nosaltres, la canalització del clavegueram nostre primer passa pel seu territori abans d’arribar a la depuradora de Puigcerdà, el seu entra al nostre territori per anar també a aquesta depuradora pels acords internacionals... Sempre hem d’estar negociant: fa poc, per un rec del Tractat de Límits que l’hem de reparar perquè ens subministra aigua de reg però la resclosa està dins l’Estat francès. El bestiar per arribar a territori de Llívia sota el Carlit, a les Bulloses, passa primer per territori francès. Hi ha, però, bona entesa: parlem tres idiomes.
Acabi la frase: “Vull deixar un poble...”
Endreçat, ordenat econòmicament, i que es vegi un poble cuidat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.