Còrsega reclama autonomia

La política francesa, acostumada a mirar-se el melic i a considerar tot el que passa lluny de París provincià, endarrerit i poc interessant, des de fa mesos ha de mirar cap a una illa mediterrània, pobra i muntanyosa, que no para de reivindicar autonomia per decidir els seus assumptes.

Còrsega forma part de França només des del 1768. Abans havia estat part de Gènova (de la qual és molt més a prop geogràficament) i, en alguns períodes, sota mans catalanes, quan Catalunya dominava la Mediterrània. És una illa el doble de gran que Mallorca, però amb un terç de la població. A Còrsega, només hi viuen 350.000 persones, la major part de les quals, a la costa.

La República Francesa, centralista i jacobina, ha intentat fer passar pel mateix sedàs totes les nacions i regions de l’Hexàgon. Ni autonomies ni excepcions: l’única llengua oficial és el francès i tot allò important es decideix a París. Però els corsos s’han resistit a aquests intents d’homogeneïtzar i de posar fi a la cultura pròpia.

Durant la segona meitat del segle passat, part de l’independentisme tenia moltes organitzacions armades i poc suport electoral. Els grups armats atemptaven contra interessos econòmics i polítics francesos i també es barallaven entre si. Feien bo, així, el prejudici que ha perdurat durant mil·lennis: que els corsos, a banda de lluitar contra l’invasor, sobretot es barallen entre si.

Però, des de finals dels anys noranta, les organitzacions armades s’han anat dissolent i els partits nacionalistes i independentistes han deixat enrere les capelletes i han aconseguit agrupar-se en partits més grans. Tot plegat ha fet que obtinguin més bons resultats electorals.

Tant és així que el nacionalisme cors ha guanyat gairebé totes les eleccions a l’illa des de fa més de deu anys. I des del 2015 Gilles Simeoni, un advocat nacionalista, presideix el govern cors amb el partit Fem Còrsega.

Però l’autonomia corsa pràcticament no té competències ni pressupost. Si ho comparéssim amb l’Estat espanyol, el govern cors s’assembla més a una diputació provincial que no pas a una comunitat autònoma. D’ençà que els nacionalistes estan al govern, han demanat contínuament més autonomia per a l’illa i una sòlida majoria electoral els donava la raó. Tot i això, París els ignorava.

Però el març del 2022 va passar una cosa que ho va canviar tot. Yvan Colonna, un pres independentista cors condemnat per l’assassinat d’un prefecte francès en un judici fosc, va ser assassinat per un pres fonamentalista musulmà a la presó de Marsella on complia condemna. Colonna, un antic pastor de cabres, era un mite per a bona part de l’independentisme cors perquè va aconseguir fugir de la policia francesa durant anys, i mentre es pensaven que havia fugit ben lluny, estava amagat a dins de l’illa. Quan el van assassinar, hi va haver moltes manifestacions en què s’acusava l’Estat francès de ser-ne el responsable. Moltes van acabar amb violència, i fins i tot van cremar una gendarmeria i un tribunal.

Per aturar aquest estat d’insurrecció, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va visitar Còrsega el 28 de setembre del 2023 i hi va pronunciar un discurs en què obria la porta a una autonomia per a l’illa. Tot i que els nacionalistes van trobar insuficient el discurs, van reconèixer que s’obria una oportunitat que no havien tingut durant dècades.

El Parlament cors ja ha aprovat un text per negociar amb les autoritats franceses, però no serà fàcil: caldria modificar la Constitució i que ho aprovessin les dues cambres legislatives. Per comparar-ho amb Catalunya: a Còrsega estan intentant tenir una autonomia semblant a una comunitat autònoma espanyola, que el cors sigui cooficial, que puguin decidir sobre alguns assumptes i que tinguin eines per preservar la identitat corsa.

Una de les qüestions que planteja la proposta d’autonomia és que només puguin comprar un habitatge els que acreditin un mínim de deu anys de residència a l’illa per combatre la pujada de preus i per preservar la identitat i la llengua.

Tot i que la visita de Macron convidava a l’optimisme, després hi ha hagut pocs passos més. El ministre encarregat de les negociacions s’havia compromès a visitar l’illa a principis de febrer, però no ho ha fet, al·legant que els nacionalistes al govern no han condemnat algunes accions reivindicatives no armades, com per exemple l’entrada simbòlica de diversos activistes a la segona residència que el ministre de Justícia francès té a l’illa.

Fa anys que els nacionalistes guanyen les eleccions i estan al govern, però als ulls de molts joves no aconsegueixen gaire res. Potser per això, els últims anys han aparegut nous grups independentistes clandestins, com l’històric FLNC (Front d’Alliberament Nacional Cors), que durant dècades havia estat el principal grup armat i s’havia dissolt, i el 28 de gener va néixer oficialment Nació, un nou partit independentista que rebutja la negociació per l’autonomia, reivindica la creació d’un estat cors independent i defensa la lluita armada.

El president cors Simeoni intenta fer tot el que pot per aconseguir una mica d’autonomia, i té el suport de la majoria de la població corsa, però lluita contra la història i la inèrcia d’un dels estats més forts i centralistes del món.