Junts situa a la tardor el debat del candidat

Després de la sortida de l’executiu la tardor del 2022, Junts per Catalunya s’ha instal·lat en un paper de fiscalització i fèrria oposició parlamentària. Sense un líder clar a les institucions perquè té inhabilitades les tres principals figures –el fundador, Carles Puigdemont; la presidenta, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull–, els juntaires van quedar fora del pacte de pressupostos del 2023 i, si no canvien molt les tornes, van pel mateix camí enguany. A més, resta congelada l’opció d’un full de ruta sobiranista compartit. Si no del tot trencats, els ponts amb ERC continuen molt malmesos, si bé l’entrada en l’estratègia de negociació arran de la investidura de Pedro Sánchez pot ajudar a refer vincles, com ja ha passat en la negociació de la llei d’amnistia. Encara planen massa ressentiments mutus, tanmateix, per normalitzar relacions amb els republicans. Internament, això sí, la majoria del partit s’ha cohesionat al voltant del camí traçat per Puigdemont, i fonts internes asseguren que ja poc queda dels dos grans blocs en què estava dividit mesos enrere. Així, el laurisme, com defineixen els seguidors de les tesis més unilateralistes, hauria quedat reduït segons aquestes fonts a poc més que a dues diputades díscoles: Cristina Casol, que ja ha deixat el grup, i Aurora Madaula, a qui han demanat que deixi la mesa, mentre la resta de veus afins s’han anat diluint dins les tesis majoritàries. Almenys en públic...

A un any de les catalanes, en tot cas, les mateixes fonts diuen que el futur més immediat del partit depèn de les eleccions europees del juny, en què, tot i que encara no ha estat oficialitzat, amb tota seguretat es tornarà a presentar com a candidat el president a l’exili. El partit també vol guanyar temps així per veure què passa amb una amnistia que encara mira de reforçar al màxim en la negociació prorrogada amb el PSOE, tot i que els socialistes no sembla que estiguin per la feina de cedir res més. Caldrà veure fins a quin punt Junts tiba més la corda, però es fa difícil pensar que acabi fent descarrilar la llei.

Els juntaires esperaran fins al final, però l’escandalosa i cada cop més desvergonyida oposició de la cúpula judicial fa que tinguin gola avall que Puigdemont no podrà ser, com volien, el pròxim presidenciable perquè no se li haurà aplicat encara l’amnistia. Sigui com sigui, com que no compten que Aragonès avanci les eleccions, no pensen entrar en el debat per triar candidat fins passat l’estiu. I si bé en les darreres setmanes s’ha especulat amb una candidatura de la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, qui sembla que parteix amb més punts ara mateix és l’exconseller Josep Rull, el principal dels dirigents més carismàtics que ja no està inhabilitat. Al partit saben que Rull està ben vist pel conjunt de les bases i és prou reconegut al país, on va fent territori, i arribat el cas no creuen que necessiti gaire campanya de presentació.

Entretant, el partit continuarà fent suar sang al Congrés a totes les iniciatives del PSOE, amb qui té oberta una taula de negociació pròpia, mentre al Parlament continuarà igualment una feina d’oposició en aspectes que consideren de mala gestió, com la sequera i l’educació, però que, ara que ja comparteixen estratègia a escala nacional amb ERC, focalitzaran a marcar perfil propi en l’eix socioeconòmic, en aspectes com immigració, fiscalitat o seguretat.